“Una nit, tres amics ascendien pel pendent del Mont Sinaí, esperant arribar al cim abans de l’alba. Estaven ansiosos per respirar l’aire al qual havien sonat les veus de Déu i de Moisès centenars d’anys enrere.
“Fem una parada per reposar forces”, va proposar el de més edat en arribar a una plana de la muntanya, i els altres dos van assentir. Van encendre un foc, van repartir pa i formatge de cabra, i van omplir les copes de vi de Grècia.
“Amics meus -va dir el més jove- Com s’imaginen el paradís?”. I abans de que algú pogués respondre, ell mateix va parlar d’aquesta manera: “Jo m’ho imagino com un lloc amb dones sempre joves, banquets inacabables i migdiades profundes sense somnis ni ensurts”.
En sentir això, un altre es va entusiasmar i va dir: “Per a mi el paradís és un lloc amb una eterna primavera, rius d’aigua cristal·lina, muntanyes de roca de vidre, boniques albes que duren un any sencer, i poblets tranquils on habiten els grans homes de la història per anar a conversar amb ells quan vulgui”.
“I tu?”, va preguntar el més jove al de més edat, que havia sentit somrient i en silenci el relat dels seus companys d’aventura: “Jo imagino el paradís com una plana del Mont Sinaí, on tres bons amics s’aturen, encenen un foc, s’asseuen al seu voltant, assaboreixen el pa i el formatge, beuen vi grec i parlen del paradís a la llum de les estrelles”.
Un bellíssim conte d’autoria desconeguda que fa pensar en una teoria que sabem bé però que practiquem poc.
I és que el ritme de vida que portem ens impedeix sovint llargs i merescuts moments per pensar. Si dediquéssim més temps a meditar filosòficament i a aprofundir sobre evidències teòriques que coneixem, potser ens seria més fàcil posar-les en pràctica.
Diuen que qui té un amic té un tresor. I potser, com diria Epicur, l’amistat sincera i honesta sigui el principi de la felicitat. Aquesta seria una primera ràpida conclusió després de llegir el conte.
L’altre gran concepte central i, protagonista del conte, el paradís. Sempre pensem, que el paradís és quelcom utòpic, lluny, en el futur, o en grans fites. Però moltes vegades ens oblidem que allò realment excepcional i meravellós és aquí, a l’abast de la mà, ara i aquí mateix.
Una altra teoria no menys certa i que sabem, és la que diu que en les petites coses es troba la felicitat. I és que realment, en els petits actes, es tanquen grans moments que mai no es tornaran a repetir
En definitiva, un excel·lent conte que ens recorda que el paradís és on el vulguem trobar. Aquí i ara,... per què no?