La pagesia del territori, farta de la situació que pateix, surt a manifestar-se

    Els pagesos protesten per la crisi de preus, les noves polítiques agràries europees, la falta de relleu generacional o l’excessiva burocràcia

    Els pagesos de tot el país han sortit a les carreteres per reclamar millores en la situació del sector. Els tractors han tallat carreteres i han col·lapsat les principals vies del país. Entre altres, els pagesos han fet arribar les seves queixes a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d’Agricultura de Madrid, també a diversos ports i a la seu de Mercabarna. El passat 7 de febrer més de 2.000 tractors provinents d’arreu de Catalunya van viatjar fins a Barcelona per fer sentir les seves protestes.

     

    El raïm per a vi amb do va obtenir un benefici de 99 euros per hectàrea al 2021 i el raïm sense do 26 €/ha

    Al voltant de 200 vehicles van sortir del Penedès i es van sumar a la columna provinent de l’Ebre al seu pas per l’AP-7.
    La protesta principal del sector agricultor i ramader és l’augment dels costos de producció i dels greus efectes que està tenint l’actual sequera als conreus. Aquest és un problema que fa anys que dura i aquests darrers anys s’ha agreujat. Segons el darrer informe interactiu ECREA 2.0 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, referent a l’exercici 2021, els beneficis dels viticultors catalans va ser molt baix.

    El raïm per a vins amb Denominació d’Origen es va pagar a 3.217,75 euros per hectàrea i va tenir un cost de producció de 3.118,43 euros per hectàrea. La qual cosa significa que va tenir un benefici de 99 euros per hectàrea. Els números encara s’ajusten més si el raïm que es produeix es destina a fer vins que no tenen DO. En aquest cas es ven a 2.685,72 €/ha i té un cost de producció de 2.659,59 €/ha. Això significa que el raïm per a vi sense DO va obtenir el 2021 un benefici de 26 euros per hectàrea. Aquestes dades es remunten a l’any 2021 i des de llavors la situació s’ha agreujat, principalment per l’augment dels costos de producció i de l’increment de la inflació, a més se suma una baixada de la producció a causa de la sequera, entre altres.

    A banda d’això, el que ha fet als pagesos dir “prou” ha estat l’obligatorietat de presentar un quadern de camp digital, una exigència de la Unió Europea que el sector considera que el govern espanyol ha “centrifugat” el cost d’aquesta digitalització als productors. En aquest document han de quedar unificats els registres existents d’informació agrària i és indispensable per accedir als ajuts europeus.


    Altres reclamacions del col·lectiu són posar fi als abusos que pateixen els petits productors obligats a vendre per sota de preu de cost, uns plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) adaptats a la realitat mediterrània, solucions per als danys de fauna i acabar amb la competència deslleial de productes importats de fora de la Unió Europea. Els pagesos critiquen que aquesta competència d’importacions no compleix les mateixes condicions que s’exigeixen a les seves produccions i “no és just”.

     

    Més de 2.000 tractors van arribar a barcelona per fer sentir les seves protestes

    “El 2023 va ser colpidor i el 2024 no va millor. Els ànims estan molt tocats, l’economia està molt tocada, comencem a veure puntes de sobreendeutament al sector agrari i ramader, es van disparar els costos de producció”, detallava Josep Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos.


    A tot això se suma que els ajuts estatals són “del tot insuficients”, i resten fora sectors com l’olivera i la vinya, tal com apunta Vicente.
    Per altra banda, la Llei de la Cadena alimentària no funciona, perquè no serveix per reforçar veritablement el paper dels productors a la cadena, segons apunten des de l’agrupació d’agricultors. El coordinador comarcal de l’Alt Penedès d’Unió de Pagesos, Rafel Ramon, opina que és essencial “pensar en la sobirania alimentària i en què menjarem en el futur”. En aquest sentit, la Llei de Cadena Alimentària “ha anat bé” per establir uns preus orientatius dels productes, però “no protegeix prou la pagesia, perquè no obliga a fixar un preu  mínim,  sinó que es tinguin en compte els costos en cada graó de la cadena”, detalla.


    Des d’Unió de Pagesos continuen criticant el Pla Estratègic de la PAC perquè “està mal dissenyat, no afavoreix la pagesia professional, i no compensa les noves càrregues burocràtiques i ambientals que se’ns han imposat”. 


    Totes aquestes problemàtiques fan difícil que els joves vulguin apostar per aquesta professió. Tal com apunta Rafel Ramon, el de la viticultura “és un sector dur, i per als que s’han incorporat els darrers anys encara més, perquè els ajuts que es reben no són per fer volar coloms”. Ramon creu que cal una aposta per part de l’administració per facilitar aquest relleu. En cas contrari, es pregunta “com s’ha d’incorporar la gent si no es poden guanyar la vida?”.

     
    Què han aconseguit els pagesos fins ara?


    Els agricultors i ramaders del país ja fa prop d’un mes que es manifesten per diferents punts del país. Han aconseguit reunir-se amb alts càrrecs i aquests s’han compromès a ajudar-los. De moment, només són promeses, però les paraules podrien convertir-se en mesures estables, si hi ha compromís.


    El govern d’Espanya, entre d’altres, s’ha compromès a defensar diverses propostes de simplificació de les normes sobre les condicions agràries i mediambientals de la PAC. Respecte als ecorègims de la PAC -una de les seves innovacions que suposa donar una cinquena part dels ajuts a canvi de beneficis ambientals-, Espanya ha ofert ampliar les modalitats tenint en compte les zones àrides. Així mateix, Espanya proposarà a la Comissió Europea actualitzar la directiva sobre pràctiques comercials deslleials, una norma menys desenvolupada que la Llei de la Cadena espanyola.


    També des de la Comissió Europea, que es va reunir el passat 26 de febrer, es va acordar “rebaixar les exigències mediambientals als pagesos”. Els 27 ministres d’Agricultura assistents a la comissió van coincidir en celebrar aquesta decisió, però van demanar “mesures més ambicioses”.

    Vinya a Catalunya, 2021

    Font: Informe interactiu ECREA 2.0 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

    Ja és a la venda el número 143


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu