Podem ser membres de la Unió Europea, sense una justícia independent?

    El que ens passa era previsible. En la meva “crònica de la pandèmia”, el 20 de desembre de 2020, tinc el següent escrit:
    “Hi ha 3 periòdics que coincideixen en les seves portades, titulars i fins i tot en editorials, El País, La Vanguardia i El Periódico, tots en una línia de defensa ideològica semblant.
    No és casualitat, per tant, que el dia 27 de setembre passat La Vanguardia, en un editorial “El CGPJ i la justícia, sota sospita”, inclou una argumentació semblant: “Tampoc és ociós recordar que el CGPJ en funcions no reflecteix l’actual composició de les Corts Generals, tal com marca la legislació vigent, sinó de l’època en què era president del govern el popular Mariano Rajoy, la qual cosa és sens dubte irregular”.

    La Fundació BBVA en la seva obra Estadístiques històriques d’Espanya recull el següent text: “Considerant la totalitat de l’època contemporània (1808-2000), Espanya ha patit una gran inestabilitat política, el 72 per cent dels Governs han tingut una durada inferior a un any, i més de la meitat (54 per cent) no han sobreviscut als sis mesos de la seva constitució”.
    En els últims 5 anys (2015/19) hem tingut 4 eleccions generals, amb canvis enormes en les quotes dels partits i els que vénen poden ser fins i tot més radicals. Cal tenir en compte que l’actual “tranquil·litat social” obeeix principalment al fet que s’està cobrint l’excés de despesa social sobre els ingressos públics amb crèdit exterior, però això té un límit, un cost i una fi, com l’estan assenyalant tots els economistes i institucions més solvents.
    És previsible que, quan arribi l’hora de l’ajust de despeses i la gent vegi com se li redueix una altra vegada la seva renda i el seu futur, la reacció social donarà lloc a una altra època de convulsió política i de canvis importants.
    Seria desitjable, com diuen aquests editorials, que “el regular” és que, després de cada elecció i amb el corresponent canvi de composició de les Corts Generals, el CGPJ s’adapti en quotes a la composició del nou Parlament o serà més útil per als ciutadans i la qualitat del nostre sistema judicial, que els jutges i els fiscals, tinguin mes independència de la classe política, com a denuncia la Comissió Europea?
    Mentre estiguem a la Unió Europea els demòcrates tindran protecció i a ella han d’acudir si volen mantenir la qualitat de la democràcia i abans que quan la gran crisi ens porti a una situació límit, ens proposin com a solució separar-nos de la Unió Europea.
    I per cert, per què està dirigint aquest procés un partit que en les últimes eleccions ha comprovat el rebuig dels ciutadans al seu programa, si no ens representa?
    El magistrat Francisco Pleite Guadamillas en el seu article “Cap a una justícia comuna Europea”, que va publicar en diversos mitjans, va incloure aquest text sobre la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar el 24 de juny de 2019 sobre incompliment de Polònia “que suposen un gran avanç en el procés d’integració europea. Més enllà de les declaracions programàtiques i els Tractats el Tribunal de Justícia ha desenvolupat els requisits imprescindibles que han de reunir els sistemes judicials als països europeus”.
    ”El Tribunal de Justícia considera que tot òrgan judicial dels estats que componen la Unió Europea que interpreti i apliqui el Dret de la Unió ha d’estar garantida la seva independència. Els òrgans judicials han de desenvolupar les seves funcions amb plena autonomia sense estar sotmesos a cap vincle jeràrquic o de subordinació i rebre ordres o instruccions de cap mena, ha d’estar protegit d’ingerència o pressions externes. Les garanties d’independència i imparcialitat s’estenen als nomenaments, a la durada del mandat i a les causes de recusació i cessament dels seus membres i, sobretot, a la inamovilidad per a garantir la llibertat dels que tenen la missió de jutjar. La independència exigeix que les normes que regeixen el règim disciplinari dels jutges i magistrats atorguin les garanties necessàries per a evitar qualsevol risc que aquest règim pot utilitzar-se com a sistema de control polític de contingut de les resolucions judicials”.
    El 16 de juliol, a La Vangurdia, Lorenzo Bernardo de Quirós a l’article “La renovació del CGPJ” escriu: “La justícia constitueix el contrapès bàsic per a evitar l’abús del poder del governant i garantir els drets i llibertats dels individus. Per tant, la seva independència és fonamental. Les persones que integren el màxim òrgan de governança d’un poder independent, el judicial, no han de ser triades pels representants d’aquells altres poders, legislatiu i executiu, l’atenció del qual han de controlar i fiscalitzar. Per això, 12 dels 20 membres d’aquest organisme constitucional eren triats pels propis jutges i magistrats de totes les categories judicials fins que el primer govern socialista va aprovar una reforma legal que concedia als partits representats en el Parlament la facultat de triar a la totalitat. Malgrat els sostingut pel Govern, aquesta situació és anòmala en el si de la Unió Europea. En aquest context, el raonable i equilibrat seria que el Govern i l’oposició pactessin no el repartiment del CGPJ, sinó que el procediment d’elecció dels seus integrants s’ajustés a les recomanacions i normes vigents a Europa i imperants en tots els estats de la Unió Europea amb dues notables excepcions: Polònia i Hongria”.
    La posició dels jutges té, a més del suport de la nostra experiència històrica, la necessitat de complir els compromisos d’una unió política en la qual els seus membres han de tenir un nivell mínim de qualitat democràtica per a continuar en ella.
    El 16 de gener d’enguany es va celebrar un referèndum a Sèrbia per a reforçar la independència judicial “sobre una esmena constitucional que pretén despolititzar la justícia eliminant el rol del Parlament en l’elecció de jutges i fiscals, per a acostar així el país a la Unió Europea (UE). De prosperar aquesta consulta, el país balcànic modificarà diversos articles de la seva Constitució per a triar a jutges i fiscals mitjançant òrgans composts per professionals i no pels diputats del Parlament”. (La Vanguardia)
    Es va aprovar amb més d’un 60% de votants.
    Sembla que els serbis han entès millor que els nostres polítics i els influents mitjans que els protegeixen en el seu el que ens demana la UE.
    Aquest 18 de juny, els mitjans recollien la informació que “Ucraïna aconsegueix l’estatus de país candidat a la UE amb condicions”. Entre elles, la posada en marxa d’un sistema judicial mínimament de confiança i independent i millores en la lluita contra corrupció. La Comissió demana una nova legislació sobre el Tribunal Constitucional i sobre la selecció de membres del Consell Superior de Justícia.
    El 7 de juny passat, la presidenta de la Comissió Europea  Ursula von der Leyen, va fer pública la decisió que “la Unió Europea no farà cap aportació econòmica a Polònia en el marc de l’estímul per a la recuperació econòmica per la pandèmia fins que Varsòvia desmantelli el seu polèmic règim judicial per a restablir la independència dels seus tribunals”.
    Avui, 13 de juliol, diferents mitjans han publicat la següent notícia, com per exemple El Confidencial: En l’informe d’enguany, Brussel·les sol·licita a Espanya que procedeixi a la renovació del CGPJ “amb caràcter prioritari i iniciar, immediatament després de la renovació, un procés amb vista a adequar el nomenament dels seus membres tenint en compte els estàndards europeus”.Els estàndards europeus marquen que la meitat dels membres del CGPJ haurien de ser votats pels seus parells, alguna cosa sobre el que Didier Reynders, comissari de Justícia, ve pressionant des de fa temps. L’informe també assenyala la necessitat de prendre més mesures perquè els mandats del Govern i del Fiscal General de l’Estat no coincideixin. “Aquest aspecte ha estat objecte de crítiques considerant en particular que el fet que el mandat del Fiscal General finalitzi al mateix temps que el mandat del Govern pot afectar la percepció d’independència”.

     Ja és a la venda el número 128

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu