Als països democràticament desenvolupats, els ciutadans tenen dos salaris: Un salari que resta després de pagar impostos i un salari en espècie, que en el seu finançament hi participa tota la població.
Un dels temes que més m’ha interessat és el de l’eficiència dels sistemes polítics.
Un dia vaig reunir tota la col·lecció d’articles que he publicat sobre política amb l’objecte de fer un resum de les idees o textos que pensava que mantenien la seva vigència malgrat la seva longevitat.
La lluita política, tal com vam explicar en el cas de la denúncia selectiva de la corrupció a Espanya, és molt més cruel que als mercats. De manera que, per desplaçar a algú del poder, els contrincants exageren molt els defectes del contrari i oculten i intenten minimitzar els propis.
Els greus problemes actuals del nostre règim autonòmic crec que es deuen al desconeixement i, per tant, a la falta de preparació de la ciutadania i de gran part dels dirigents polítics, socials i mitjans d’informació, davant l’enorme repte que ens plantejava aquest procés d’unificació europea, que ha permès que la situació es deteriori fins a extrems inimaginables, com el que estem tractant en aquesta sèrie referit a Catalunya.
1) MASSA ANYS DE RELAX
Encara que semble estrany, la base de l’article sobre “El nostre règim autonòmic, un camí equivocat” va tenir el seu naixement fa un munt d’anys en una sèrie sobre els efectes polítics que provocaria la conversió dels estats tradicionals en províncies d’un nou gran estat. Aquest article el vaig continuar publicant, en els anys posteriors i en l’últim quinquenni, a Notarios y Registradores, ¿Hay Derecho?, Penedès Econòmic i en altres publicacions, com El Economista.
L’ABC del 23 de gener de 2017 va publicar, dins d’una sèrie que m’ha resultat enormement interessant de Borja Cardelús La huella de España en EEUU. L’article és sobre la tragèdia de Sant Saba.
Ja és a la venda el número 129
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu