PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Daniel Iborra Fort

COM GUANYAR AMB ÀMPLIA MAJORIA I SENSE UTILITZAR, EN BENEFICI SEU, ELS RECORSOS DELS CIUTADANS

“Un poble que és incapaç de seleccionar, controlar i corregir als seus gestors públics no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió”

Quan a Iñaki Azkuna (1943-2014) el van guardonar amb el Premi World Mayor al millor alcalde del món el 2012, Tann vom Hove membre principal de la Fundació City Mayors va dir que la transformació de Bilbao d’una ciutat industrial en declivi en un centre internacional per al turisme i les arts es devia a l’obertura del Museu Guggenheim el 1997 i a l’elecció d’Azkuna com a alcalde 2 anys més tard.
Un altre mèrit d’Azkuna és que, malgrat la gran inversió efectuada, l’Ajuntament la va cobrir amb els seus recursos, de manera que en els anys de major crisi econòmica (2011 i 2012), va mantenir el seu deute a zero.

També va triomfar en la gestió del seu electorat. Quan va entrar a l’Ajuntament amb el PNB, tenia 9 regidors i des de llavors va necessitar pactar amb altres forces polítiques, fins que el 2011 va aconseguir la majoria absoluta (15/29). Crec que una de les claus del seu creixement és el seu principi: “Em declaro alcalde de tots els ciutadans de Bilbao i seguiré així fins que acabi amb els meus ossos”. Ho va portar tan rigorosament que al febrer del 2014 es va negar a retirar els retrats dels alcaldes franquistes que demanava EH BILDU ja que “s’havia que respectar la història, encara que molesti”. Cosa que havia mantingut quant a la llista de carrers i edificis municipals.
També va gestionar bé els interessos del seu poble com va demostrar evitant enfrontaments polítics i aconseguint assegurar la seva complicitat al servei de Bilbao. Una de les frases que defineixen el seu compromís polític és quan va censurar el pacte de Lizarra del PNB amb ETA i Batasuna: “Un partit centenari, cristià i demòcrata no pot tenir cap relació amb qui justifiqui o no rebutgi la violència”.
Quan es parla de la necessitat de regenerar la política espanyola l’exemple d’Iñaki Azkuna mereix que es converteixi en una lliçó per a tots. Als polítics, els assenyala el camí del que cal fer per aconseguir acréixer el nombre dels seus votants. Però també per als ciutadans, el comportament dels de Bilbao que van saber agrair amb els seus vots els mèrits d’un gran gestor. L’insistia en això i tenia raó. Els ciutadans podien haver escollit, perquè n’hi havia en quantitat, revengistes, contraris a l’activitat econòmica i la reconversió cap al turisme i les arts, conflictius amb forces i institucions polítiques i van merèixer compartir les desenes de guardons que Bilbao va rebre gràcies al seu mandat.
L’ABC (29-5-2019) recollia un altre exemple a “El notario que se inventó el jardín de la Costa del Sol”. García Urbano (PP) (a més és Registrador i Advocat de l’Estat) de nou l’alcalde més votat entre els grans municipis d’Espanya. A Estepona ha tingut un suport proper al 70% i 21 dels 25 regidors (en tenia 17). En 8 anys ha aplicat una sola recepta: gestió, gestió i més gestió... va sanejar els comptes municipals, va reduir el nombre d’empleats a dit i va aplicar els diners públics a obres d’utilitat dels ciutadans i aquests l’hi han agraït.
Portava més d’una dècada de notari a Estepona quan va decidir fer el pas: “Vaig creure que era el moment per aportar la meva experiència al servei públic. Estepona llavors era una ciutat abandonada en els seus serveis, amb una societat desmoralitzada per la corrupció i amb fastig cap a la classe política que havia governat la ciutat”. El primer que va fer quan va ser nomenat alcalde va ser renunciar al sou.
Una de les seves primeres mesures va ser un ERO que va afectar 200 treballadors, va desmantellar l’entramat d’empreses municipals d’arrel i va sanejar els comptes.

 

“CAL DEIXAR ELS DINERS EN MANS DE LES PERSONES I LES EMPRESES QUE SÓN ELS QUE MILLOR SABEN MANEJAR-LOS”


L’objectiu és reduir l’enorme deute heretat. I per a mostra que va de debò, ha col·locat un Comptador del Deute en el passeig marítim d’Estepona. Una pantalla geganta a la vista de tots els transeünts que informa i actualitza els euros que queden per pagar i els dies.
“L’Ajuntament estava amb 300 milions d’euros de deute i en aquests moments està en 120 milions. S’ha retallat ja en 180 milions i en aquest mandat estic obsessionat amb deixar el deute a zero. El dia que ja no necessitem de recursos públics per pagar-la, aquest dia baixarem tots els impostos municipals en un 50% al final d’aquest mandat”.
“El meu model de gestió és externalitzar tot els serveis que siguin possibles. Cal deixar els diners en mans de les persones i les empreses que són els que millor saben manejar-los i a més és seu”.
“Complir el programa electoral, tenir unes propostes creïbles, acceptables, finançables i posar-lo en pràctica crec que és crucial. La meva estratègia la baso en el que anomeno l’acció global de Govern, és a dir, engegar des del primer dia de mandat totes les mesures programades. Així tens la sensació de canvi. Treball seriós, planificat i amb un gran equip professional”.
“Hem aconseguit recuperar el centre històric amb 120 carrers arreglats. Fa poc vam inaugurar un gran estadi d’atletisme per a esportistes d’elit amb 1.000 places d’aparcament. Hem fet un recinte firal polivalent que s’usa els 365 dies de l’any, hem instal·lat un orquidari amb 3.000 visites diàries, hem construït un bell corredor litoral amb 17 km per passejar amb vistes al mar. I sobretot, l’anhelat i desitjat hospital que en pocs mesos obrirà les seves portes”. (Textos extrets de la premsa).
La falta de serietat professional en relació a la informació veraç i l’atenció pel frívol de bona part dels nostres mitjans (el treball honrat i seriós sembla que no els atreu) ha fet que, des dels polítics fins als funcionaris, la població tingui una percepció que no es correspon amb la realitat.
Per això, els ciutadans estem obligats a difondre el treball competent i els avantatges per a la societat dels bons gestors, com també el de Francisco de la Torre, de la veïna Màlaga. Així podrem comparar-los amb els del nostre lloc de residència i forçar-los al fet que els imitin en la qualitat dels serveis i en el cost fiscal.
D’aquesta manera, si analitzem bé els costos, la imposició local, l’endeutament i la qualitat dels serveis públics i les inversions, coneixerem, d’una manera regular i objectiva, qui és el millor gestor municipal (veure en el nostre article “Propostes per millorar l’eficiència de la nostra democràcia” Penedès Econòmic, l’apartat: Fer una revolució política, pacífica i sense costos socials, que acabi millorant el nivell de vida dels ciutadans, no és tan difícil).
Això ho vam tractar, també, amb el tema de la corrupció i en el d’autocrítica ciutadana “per què critiquem als polítics si els hem escollit nosaltres?” En el qual concloem amb aquesta reflexió: “Encara que, si davant els greus problemes econòmics i socials no reconeixem la nostra responsabilitat en l’elecció i en la vigilància dels gestors públics i descarreguem la nostra ira en els que hem escollit i els insultem indiscriminadament sense valorar-los la seva dedicació personal, que en molts casos és desproporcionada, els retirem la compensació econòmica que correspon a la seva veritable vàlua i ocupació i els exigim tanta responsabilitat, estem segurs que estem aplanant el camí per què en el futur es dediquin a la política els millors? No ens estarem equivocant novament?”

0
0
0
s2smodern