Un dels principis fonamentals indiscutits fins fa uns anys, era el de la superioritat de la gestió pública en l’economia.
Si recordem, va haver-hi un consens general cap a la potenciació de la intervenció de l’Estat en tots els sectors.
Jo he arribat a la conclusió que estava assentat en un pressupost que s’ha demostrat fals, el que la gent es fa intel·ligent quan entra en la política.
Fa uns anys, davant d’un problema econòmic greu en un sector o en una gran empresa, es produïa un immediat consens entre les nostres forces sindicals, polítiques i socials: l’Estat ha d’intervenir perquè és l’únic que pot solucionar tan deplorable situació econòmica.
Quan es decidia privatitzar empreses o sectors, buscant una gestió més eficaç, una onada de crítiques requeia davant d’una heretgia així.