Les enquestes  recullen que la primera preocupació dels ciutadans és el canvi climàtic i per tant, verifiquen l’èxit d’una campanya gestionada pels nostres dirigents polítics i mitjans més influents.

Han convençut a la gent que el relat sobre el canvi climàtic és d’acceptació unànime i que a penes té contestació, excepte en persones antisistema. Però de sobte, trobes gent molt important que veu contradiccions i fins a “estupidesa”.

En el Congrés de Directius recent, sota la presidència del Rei i l’assistència de molts dels més importants gestors del país, es van fer les següents manifestacions. Antonio Brufau, va assenyalar els errors europeus a l’hora de planificar els subministraments, tant en els sistemes de generació com en l’origen dels aprovisionaments. Va ressaltar l’estupidesa que suposa reduir emissions a Europa, amb un cost terrible per a les empreses i importar alhora emissions, a través dels productes que comprem a països que no les restringeixen. Va exigir neutralitat tecnològica. I Francisco Reynés va demanar una transició energètica realista, amb objectius assolibles (Ignacio Marco, ABC 30/9/2022).

I també Imaz: “cal fer una equació global, perquè si el que fem és reduir a Zumárraga o a Hamburg per a portar-ho a Xangai, estem augmentant la dimensió del problema, perquè normalment la planta de Xangai serà menys eficient i, per tant, emetrà més CO2”.

“Solament el sector del ciment i de l’acer xinesos emeten més que tot Europa en CO2” (Carlos Segovia Contraopa, Actualidad Económica, 29/10/22).

Segons un informe recent sobre emissions, de l’ONU The closing window, mentre els EUA ha reduït les seves emissions un 6,7% i la UE un 4% en el període 2019-21, la Xina, l’Índia, Rússia, el Brasil i Indonèsia han superat les quantitats anteriors a la pandèmia. Els majors augments Indonèsia, 6,8% i la Xina, un 5,9%.

PER QUÈ NO SE CENTREN LES ACCIONS I CRÍTIQUES EN ELS VERITABLES RESPONSABLES?

Si, com a conseqüència del sobre cost energètic, les traves legals i la pressió mediàtica, són substituïts els productes de la UE pels de les zones productores de major contaminació no s’ampliarà aquesta i això va en contra dels principis del moviment del canvi climàtic? Per què no se centren les accions i crítiques en els veritables responsables?

 Per què els dirigents que tenen tan clar el que passarà després d’un període tan llarg de temps, no van prendre mesures eficaces per a solucionar la COVID i la crisi energètica i evitar tan gran catàstrofe que afecta tant la generació actual com a les properes, quan eren previsibles?

 Per què els dirigents polítics i els mitjans més influents no s’estan preocupant de solucionar problemes que afecten el nucli de l’economia i als ciutadans (no estan en els seus programes com a preferents), com la crisi demogràfica, la viabilitat del sistema de pensions i de l’estat del benestar, la reproducció de les pandèmies, l’autonomia energètica i la seva crisi  futura, l’imparable creixement del deute públic, l’empobriment de les noves generacions que no accediran a un treball ni a un habitatge digne, com les generacions anteriors ni de la pèrdua de competitivitat de la producció de la UE amb els efectes evidents sobre el nivell de vida i llibertat de la població, que tenen una data més pròxima i també són previsibles i quantificables? I molts més…