“A mi sempre em van ensenyar que tenir un periodisme independent, solvent i honest és fonamental per a la democràcia, ja que la informació veraç redueix i fins i tot evita, els abusos del poder polític, la corrupció i la incompetència”

Si, després de tants anys de democràcia, l’opinió pública encara manca d’una informació competent i veraç en temes claus: les crisis econòmiques, la corrupció, la crisi energètica, la gestió eficient de recursos públics… i és la que decideix el futur del país, és que tenim un problema greu amb la deficient informació (excepte excepcions) centrada principalment en els mitjans de més influència ciutadana.

Molts han abandonat l’interès general, uns perquè estan “contaminats” per la política i uns altres perquè només els interessa el seu negoci, havent canviat el seu compromís amb una informació veraç per l’entreteniment, que és més rendible.

He pensat que la via més eficaç per a solucionar aquesta tara, és que la seva secció política es vagi assemblant a les altres que ens informen els consumidors en altres camps menys transcendentals.

Si et compres un vehicle, és una decisió habitual i encertada el recórrer a la revista de l’automòbil que consideres  més competent i independent i al contrari, sembla imprudent creure’t la publicitat dels productors d’automòbils.

Comprovaràs, com en la resta de seccions i revistes temàtiques (viatges, música, cinema, gastronomia…) que no hi ha tertulians sinó que procuren utilitzar gent més preparada que els lectors, per a assegurar la seva credibilitat.

Allí apareixen totes les dades de cada automòbil que corresponen als seus diferents apartats: el motor, l’interior, el comportament, la conducció, el consum… i el preu. I normalment, pots comparar-los amb els seus competidors.

Imagineu-vos si el periodisme  polític, abans de les eleccions, fes semblant valoració dels candidats amb una anàlisi de la seva capacitació tècnica i les seves propostes de gestió pública: economia, educació, justícia, serveis públics, pensions… finalitzant amb un examen i  una valoració  sobre la qualitat dels programes, les seves deficiències i els seus costos.

I  això, d’una manera honesta i independent, per a evitar corrupteles que arruïnin el prestigi de la publicació.

I que els lectors o seguidors, com fan amb les altres seccions, els abandonin quan comprovin que els han enganyat.

Si m’ho demanés el director d’un mitjà d’informació li donaria com a consell que llegeixin i memoritzin tots els seus periodistes l’entrevista amb David Walmsley, director de The Globe and Mail, el diari més influent del Canadà (ABC, 8 de gener de 2023). Trec uns paràgrafs claus: “Si no paguen pel teu treball és perquè no té valor. Perquè el periodisme sigui valuós per la seva pròpia definició, ha de tenir alguna cosa que la gent vulgui comprar. Si no, moriràs tret que rebis una almoina del govern i no crec que això sigui l’ecosistema més saludable per a la premsa” “Les redaccions que només estan preparades per a parlar amb certes persones perquè estan d’acord amb elles estan cometent un dels grans pecats del periodisme. Això potser prové de la meva formació original com a reporter a Belfast. Passava de veure la versió de la comunitat lealista al matí i la de la comunitat republicana a la tarda.”