La generació de la transició i les manques de la nostra democràcia

    “Una societat que ha abandonat el magisteri dels més savis i experts perquè li semblen seriosos, avorrits i exigents i s’ha deixat seduir pels mediocres perquè són més divertits, atractius i estan més d’acord amb ells, no pot aspirar a tenir una democràcia que estigui, en qualitat, entre les millors.”

    La “generació de la transició”, a més d’haver-nos deixat el període històric de més prosperitat i llibertat, van continuar  demostrant la seva solvència professional i la seva defensa dels interessos dels ciutadans i de les bases de la democràcia plena,  amb una independència i saviesa que és difícil trobar en els nostres mitjans més influents.

     

    Antonio Garrigues Walker:

    “L’estament polític ha d’assumir responsabilitats com qualsevol altre estament. La idea d’utilitzar el poder, no per a transformar la societat, sinó exclusivament per a mantenir-se en el poder és immoral des de tots els punts de vista. És un «delicte» democràtic. Tot té un límit i ja l’hem superat amb escreix. O reaccionem o mereixem el que ens passa. Anem, així mateix, a denunciar les intolerables mentides dels que posseeixen el poder a tots els nivells. En cap país europeu quedaran immunes les falsedats amb les quals es pretenen justificar actuacions o informacions injustificables. No podem ser tan diferents a la resta dels nostres col·legues. La mentida provada ha de provocar la dimissió del mentider i obrir un procés de possibles responsabilitats penals o civils… Siguem tenaços a denunciar aquesta situació. Però els no populistes hem d’acceptar una cosa molt clara: que els populistes ocupen un espai polític que han abandonat els partits tradicionals.”

     

    José Ramón Caso García:

    “Donant-li la volta a la famosa frase de Clausewitz «la guerra és la continuació de la política per altres mitjans» hi ha alguns que creuen que la política és la continuació de la guerra per altres mitjans, el que porta a veure un enemic en tot el que no pensa igual.

    Quan acaben els períodes constituents, la política se sol convertir en una professió. Als països que ho fan raonablement millor hi ha una cultura del mèrit. Això és meritocràcia. Ningú s’atreveix a oferir als ciutadans un candidat no qualificat. Aquesta consciència no existeix encara a Espanya.”

     

    Rafael  Arias Salgado:

    “Zapatero modela un PSOE no europeu, amb l’horitzó d’un socialisme que guanya totes les eleccions successivament, en l’exercici de la seva hegemonia i de l’abús de poder… Tota l’estratègia de Zapatero i de Sánchez és evitar l’alternança del poder.

    Cal pactar una reforma per a arribar a un sistema electoral a dues voltes. O això o la circumscripció nacional en les generals amb un llindar de vot del 3 per cent. Són sistemes vigents en països democràtics. No es tracta de laminar a ningú, sinó d’afavorir als grans partits per a estabilitzar la política. Les coalicions són difícils i complicades.”

    Ramón Tamames Gómez:

    “Sobre els socis de Sánchez, en el fons el que volen és manar. Volen manar empobrint el país. I una vegada que l’empobreixen, amb una xarxa de mecanismes de clientelisme, controlar el país d’una forma definitiva. Quin és l’efecte de Podemos en el Govern? Perquè senzillament més subsidis que són necessaris en part, però no per a tots, perquè la gent llavors deixa de treballar. Ells el que volen és carregar-se el sistema. Ho ha dit el cap de Bildu “Venim a Madrid a carregar-nos el règim”. Hem creat una compartimentació de mercat, de manera que hi ha 17 mercats ambulants, sistemes sanitaris… Ens hem passat de rosca amb l’Estat de les autonomies. No significa que hagi de suprimir-lo, sinó respectar la idea original, no crear 17 estats dins de l’estat espanyol.”

     

    Juan Velarde Fuertes: 

    “Sobre les reformes necessàries, el primer és eliminar les traves administratives per a muntar una empresa i unificar el mercat interior espanyol. No és admissible que tinguem 17 legislacions diferents. Aquesta és la gran reforma pendent de la nostra economia. Després un gran pacte educatiu i atallar el dèficit enorme de les administracions públiques, que llastra el nostre creixement.”

     

    Nicolás Sartorius Álvarez:

    “Sense la UE ens hauríem anat al clot. Les tres grans fites de la nostra història recent són la restitució de la democràcia, dotar-nos d’un estat de benestar decent, encara que millorable i l’ingrés d’Espanya a Europa. Ens falta un quart, aconseguir un sistema productiu robust basat en un aparell industrial i tecnològic sòlid.”

     

    Joaquim Muns Albuixec (1935-2015):

     “El vell i fracassat guió de deute, consum i importacions ha de passar a la història per a ser substituït pel d’estalvi, inversió i exportacions… Cal evitar  vigorosament que el consum desaforat sigui una altra vegada el motor de la nostra economia i amb això ha d’haver-hi un canvi de mentalitat econòmica del país, pel qual la llibertat econòmica, la creativitat i l’eficàcia jurídica siguin els pilars sobre els que es pugui assentar l’actuació dels agents econòmics... Sense això el vaixell de l’economia espanyola sempre estarà amarrat en el mateix dic de la ineficiència, de la falta de competitivitat i, en definitiva, del balafiament endèmic del potencial econòmic del país.

    És el moment de deixar de costat la grapejada retòrica partidista que ja pràcticament no signifiquen res -dretes, esquerres, progressistes, etc.- i prestar especial atenció a la categoria intel·lectual i a l’experiència dels candidats.

    El progrés de les nacions depèn de molts factors, però crec que l’experiència dels últims anys està demostrant el creixent protagonisme dels líders polítics ben preparats.”

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu