Aquest govern de Sánchez sembla un calc del de Zapatero.
Els que es consideren més experts en economia del govern van fer a principis de març del 2020, un diagnòstic semblant i equivocat. Calviño: “els impactes previstos serien poc significatius i transitoris” i en el mateix sentit, Escrivá a El Mundo: “els efectes són incerts, però són temporals i transitoris i seran seguits d’una recuperació”. Em van recordar la famosa frase de Solbes el 17/8/2007: “els efectes de la crisi hipotecària estatunidenca tindrà un impacte relativament petit en l’economia”. Res a veure amb el diagnòstic del governador del Banc d’Espanya, el gran economista Pablo Hernández de Cos, que ens va prevenir d’“un impacte sense precedents per la crisi del coronavirus”.
En l’anterior gran crisi va haver-hi la mateixa manipulació de les dades.
El relat “oficial de la crisi” (una crisi d’origen exterior i imprevisible) no va tenir res a veure amb la realitat. Influents mitjans, per a encobrir la responsabilitat de la gestió pública interior, la van repartir a tothom i va servir perquè els gestors interiors, eludissin la seva culpa. Tot el que va succeir, va ser denunciat pels nostres principals economistes. Eren personalitats amb grans divergències, per exemple, en política, però en economia no.
Com a mostra de com valoraven la gestió pública de l’economia:
Joaquim Muns: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”.
Sala i Martín, al febrer del 2008 va publicar un article, “Els músics del Titanic” en el qual comparava el que estaven fent, en matèria econòmica, Zapatero i Solbes amb els músics del Titanic.
Juan Velarde, entre els nombrosos articles denunciant el que passava, va recollir la següent sentència de Boga de Castro: “L’economia espanyola passava a enfrontar-se a probablement la pitjor situació econòmica central i la pitjor situació financera pública al mig segle”.
EN L’ANTERIOR GRAN CRISI VA HAVER-HI LA MATEIXA MANIPULACIÓ DE LES DADES
I finalment, Ramón Tamames: “Zapatero era un il·luminat envoltat d’ineptes”. El 9 de febrer del 2009, a la seva proposta de fer uns nous Pactes de la Moncloa, li va contestar: “Mira Ramón, no us assabenteu, som els que estem millor i els primers que sortirem de la crisi”.
En aquella gran crisi, el sector informatiu més influent va aconseguir que el seu relat va tenir tant d’èxit que el que va conduir aquella catàstrofe, Zapatero, encara és una autoritat en els mitjans que li van donar suport.
Però la falta de crítica va ocasionar que el desastre es prolongués fins a la pressió exterior, amb un cost social enorme, la qual cosa previsiblement passarà amb Sánchez. Llavors, sortiran els números i les previsions de tots i jutjarem.
Cal tenir en compte que l’actual “tranquil·litat social” obeeix principalment al fet que s’està cobrint l’excés de despesa social sobre els ingressos públics amb crèdit exterior però això té un límit, un cost i una fi, com l’estan assenyalant tots els economistes i institucions més solvents.
No obstant això, als EUA els propietaris van tenir un altre comportament. García Montalvo (Premi Rei Jaume I d’Economia 2019): “als Estats Units als opinadors que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat. A Espanya, aquesta gent que el 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi”.
Tal vegada perquè, als EUA, els propietaris dels mitjans pensen que els seus clients no els perdonaran la seva ignorància i/o la seva manipulació i aquí sí.
L’ampliació de les fonts d’informació ha fet que la situació hagi canviat i els ciutadans tinguem una oportunitat per a millorar la qualitat de la nostra informació financera i puguem accedir a “un altre relat” de la crisi actual.
