“Una democràcia eficient és la que procura que estiguin els més qualificats en l’acompliment de les funcions públiques i sobretot en les situacions més difícils, en les quals els errors solen ser catastròfics per als ciutadans. En les democràcies del tercer món, l’estat és el botí del que guanya les eleccions i els càrrecs es nomenen i mantenen per altres criteris que la competència”.

    “La gran feblesa de les democràcies haurà estat la seva manca de preparació. La classe política occidental ha deixat de costat allò essencial i ha preferit multiplicar les accions públiques, mediàtiques i mancades de significat. Després de la pandèmia serà necessari replantejar-se, si no la democràcia liberal, el reclutament de la classe política i les prioritats dels estats. Estem cansats d’estats cars, burocràcies caduques i polítics narcisistes, amb els seus desastrosos resultats. Cal trobar de nou la serietat en la política, l’interès general, la competència i el sentit comú” G. Sorman.
    El nostre sistema públic és “insostenible”; el dèficit públic més elevat de la UE (123.072 milions) i el deute s’ha incrementat en 168.171 milions des de març del 2020 fins a març de 2021 superant el 125% del PIB i l’import dels mítics 140.000 milions.

    En l’anterior gran crisi, poderosos mitjans per a encobrir la responsabilitat dels dirigents, la van repartir a tothom, fins i tot als nostres economistes i va servir “el conte” que era imprevisible i d’origen exterior, perquè els gestors interiors eludissin la seva culpa (per exemple Fernández Ordóñez davant el jutge Andreu va atribuir l’enfonsament de les Caixes a “la recessió patida per l’economia espanyola, un fet que ningú podia preveure”).
    Això va ser denunciat pels nostres principals economistes.

    De “No sabien el que era governar” (Miquel Giménez) sobre la pandèmia: “Van creure que governar consistia a cobrar un bon sou i gaudir de privilegis... cobrar dietes i més dietes... predicar sense donar blat, presumir de coneixements que no es tenien, de virtuts que manquen d’intel·ligència de la qual es prohibeix en aquestes confraries de mediocres denominades partits polítics, estarien sempre fora de perill vivint en una bombolla de privilegis, de luxes, de pornogràfica seguretat a diferència del comú dels mortals, sempre exposats a la fallida, a l’atur, a la incertesa econòmic, a haver-se de que guanyar les garrofes amb el seu treball, amb el seu esforç, amb la seva voluntat.

    “La gran feblesa de les democràcies haurà estat la seva falta de preparació. Aquesta pandèmia era predictible, havia estat anunciada pels epidemiòlegs i vàries alertes l’havien advertit (Sars el 2003, Mers el 2012). Com explicar l’absència de mascaretes, equips de protecció, medicaments essencials i plans logístics? Davant l’absència d’amenaces imminents i òbvies, a tot Occident s’ha oblidat el paper fonamental dels estats, que és garantir la seguretat dels ciutadans. La classe política occidental ha deixat de costat l’essencial i ha preferit multiplicar les accions públiques, mediàtiques i mancades de significat. Després de la pandèmia serà necessari replantejar-se, si no la democràcia liberal, el reclutament de la classe política i les prioritats dels estats. Estem cansats d’estats cars, burocràcies caduques i polítics narcisistes, amb els seus desastrosos resultats. Cal trobar de nou la serietat en la política, l’interès general, la competència i el sentit comú” Guy Sorman.

    “Una societat que ha abandonat el magisteri dels més savis i experts perquè li semblen seriosos, avorrits i exigents i s’ha deixat seduir pels mediocres perquè són més divertits, atractius i estan més d’acord amb ells, no pot aspirar a tenir una democràcia que estigui, en qualitat, entre les millors”

    El camí cap a una democràcia plena era llarg i exigia en la població i en la seva classe política un alt grau de cultura i maduresa política que inicialment no tenien. Per això la situació d’Espanya en els barems internacionals que la situen entre els països de democràcia plena té un gran mèrit.
    Els que van dirigir la transició sempre podran justificar que, encara que a trompicons, al final van deixar un país entre les democràcies plenes i que mai havia tingut Espanya tant de progrés i llibertat.

     Ja és a la venda el número 126

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu