El passat 3 d’octubre, a La Vanguardia i sota el titular “SOS de l’alcalde de Tarragona a l’oposició per a salvar la fallida” hi havia un text del qual traiem el següent: “L’alcalde de Tarragona, el socialista Rubén Viñuales, ha anunciat aquest matí que l’ajuntament de la ciutat està en risc de fallida”.
Al seu judici, “l’increment de l’IPC, l’augment del preu de l’energia, els interessos, la inflació i l’increment d’un 3% del salari dels funcionaris” són les possibles causes de la situació econòmica.
Durant la compareixença, Viñuales ha quantificat els problemes del consistori: “En data d’avui, per a mantenir els serveis públics que s’estan prestant a Tarragona, ens fan falta 14 milions d’euros”.
“Si no actuem, podem tenir problemes perquè haurem de retallar en 14 milions d’euros els serveis públics”. Aquests ajustos econòmics poden afectar prestacions com els serveis socials, les biblioteques, la seguretat i el transport.
Davant aquesta situació, Viñuales ja ha mantingut una reunió amb els grups de l’oposició: “És un problema que no és de govern, sinó de ciutat. I per això s’ha de trobar una solució conjunta amb els altres grups”.
En aquesta línia, ha anunciat que, en els pròxims dies, presentarà a les formacions del plenari una proposta de noves ordenances fiscals.
I aquesta mateixa tarda mantindrà una reunió amb els gerents de les empreses municipals i organismes autònoms amb l’objectiu d’aconseguir més eficiència en la gestió econòmica.
L’alcalde ha insistit que el consistori no té liquiditat per a fer front a les despeses corrents, una qüestió que no afecta la política d’inversions de l’ajuntament, que forma part d’una altra partida econòmica.
Viñuales ha evitat relacionar aquest risc de fallida amb la política d’altres governs passats i ha assenyalat que es tracta de “un problema estructural que ve des de lluny”, encara que ha remarcat que és una situació que aquest govern “ha heretat”.
A ESPANYA ES REGISTREN INEFICÀCIES PRESSUPOSTÀRIES QUE PODRIEN RESOLDRE’S SI SOM CAPAÇOS D’ELIMINAR LA GIGANTESCA INDÚSTRIA POLÍTICA
És difícil entendre que els gestors polítics anteriors no estiguin relacionats amb la situació actual. Encara que creiem que és un problema no sols” de ciutat” (de Tarragona) sinó bastant general i no trigarem a comprovar-ho.
Tot deriva que no tenim una democràcia eficient.
La clau perquè l’estat del benestar sigui sostenible és que els recursos públics siguin ben gestionats. La incompetència i el balafiament tenen un enorme cost social i financer.
Una ciutadania amb experiència política, com la dels països de democràcia plena, fa anys que té clara la diferència entre el finançament de l’estat del benestar, millorant els serveis públics i les prestacions socials i la d’un estat clientelista.
La reducció de l’estat clientelista és clau per a la sostenibilitat de l’estat del benestar.
L’estat clientelista és l’estat del benestar per a uns pocs, la classe política dirigent i els seus suports i el sector sindical, cultural, intel·lectual i mediàtic que comparteixen, amb ells, el banquet dels ingressos públics. La manera que un estat clientelista es converteixi en un estat del benestar és que els contribuents eliminin als intermediaris que utilitzen els recursos públics per al seu benefici electoral i/o personal i per això, els polítics ho temen i gestionen millor els recursos.
El normal, en una democràcia, és que els servidors públics (de l’estat no del govern) evitin que els privin als ciutadans de recursos per a atencions claus ( exemple sanitat i justícia) i acabi convertint-se en un estat clientelista amb una “corrupció estructural”.
Abans de la seva defunció (16/7/2021), el conegut economista, Gay de Liébana ens va deixar aquesta recomanació, que va ser publicada en nombrosos mitjans: “A Espanya es registren ineficàcies pressupostàries que podrien resoldre’s si som capaços d’eliminar la gigantesca indústria política que s’ha generat i que consumeix prop de 25.000 milions d’euros a l’any.
