*El problema del polític no és el que cobra sinó el mal que fa a la societat quan és un incompetent.

*Per què ens queixem de la corrupció generalitzada si permetem als polítics que guanyaven les eleccions que es repartissin l’Estat com un botí, com si estiguéssim a l’edat mitjana i no com als països democràtics avançats, en els que es considera que és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens?

*Espanya és com un agricultor, inicialment elaborador de productes de poc preu però que, sorprenentment, va fent cada vegada millor i amb major èxit internacional, un major tipus d’activitats econòmiques més complexes i de major valor. I un agricultor no és un senyor que els caps de setmana se’n va a Londres o París a comprar roba, va en un Audi i acostuma a passar les seves vacances en platges de moda o creuers de luxe. El dia que fem productes de major valor afegit serem més rics, tindrem ocupació de més qualitat i podrem retornar abans el que devem i viure millor.

*Si durant el transcurs d’un partit important de futbol en un moment complicat, el seu entrenador decideix substituir a Messi o Ronaldo per un familiar d’un alt càrrec públic, malgrat el seu carisma i representació social, hi hauria tal escàndol que, segurament, el relleu no es produiria. No obstant això, la gent que comprèn que un familiar, sense cap qualitat ni competència reconeguda, no pot ocupar un lloc entre un conjunt que broda l’excel·lència, no reacciona igual quan a un altre amic o familiar el nomenen per a dirigir una Caixa d’Estalvis, un Hospital o qualsevol Entitat Pública, sense cap mena de preparació.

Mentre s’adona, immediatament, que la incompetència d’un jugador pot ser letal per a un equip de futbol, la d’un polític les decisions del qual el perjudiquen en una part fonamental de la seva vida, li costa entendre-ho.

*Un estat ineficient és el que descuida la qualitat del seu sistema productiu que és el fonament de la riquesa nacional, de l’ocupació i del sistema de protecció social. El que s’apropia dels recursos que té en administració desviant-los a interessos partidistes i fins i tot personals i el que no controla la qualitat i els costos de la gestió dels serveis i la prestacions socials. I per a això, és essencial la competència del gestor públic, la qualitat tècnica del seu equip i l’elaboració d’un programa seriós i solvent dirigit a l’interès públic i no a guanyar les eleccions. Un estat no pot ser eficient si els seus dirigents no ho són.

*És fonamental que l’Estat racionalitzi els seus costos perquè l’atenció dels ciutadans compti amb el màxim finançament. És lògic que els responsables polítics, una vegada instal·lats, sentin la preocupació d’aconseguir la seva permanència. Una manera d’ampliar el nombre de votants és el d’utilitzar els ingressos de tots, durant el seu mandat, d’una manera partidista, a fi d’assegurar la seva reelecció.

Els pobles amb poca maduresa democràtica es veuen perjudicats, per la seva desídia en el control de la gestió pública, per un procés de transvasament de recursos cap a finalitats o sectors socials en funció, no de l’interès general del país, sinó de l’opció política que el dirigeix, donant lloc a un increment del control social, cultural i informatiu progressiu i a la creació de grans bosses de beneficiaris en aquests sectors.

Aquesta fase és especialment perillosa per a la població, perquè redueix, si l’extracció és important, el flux de recursos que van destinats a finançar l’Estat de benestar i perquè, en afavorir el control de la informació, contribueix a ocultar la malversació dels ingressos públics i la incompetència del gestor polític, fent que els problemes econòmics interns no siguin detectats i corregits, la qual cosa incrementa la ineficiència i la improductivitat del sistema.

En aquestes circumstàncies, l’increment de la pressió fiscal  quedarà reduït, sense que mai vegin els ciutadans recompensa per al seu esforç fiscal.

En les societats desenvolupades és molt difícil que els ciutadans admetin una reducció important d’ingressos per a veure’ls evaporats en una funció tan insolidària.

*Als pobles insolvents, la direcció política, el seu programa de govern i fins i tot els seus projectes de futur, no els decideixen els seus ciutadans sinó uns altres que no participen en les seves eleccions, el vot dels creditors.

*La pèrdua de sobirania que suposava el procés d’integració en temes claus de la gestió pública, ha provocat importants beneficis per als ciutadans que no haguéssim tingut com a independents. Us imagineu Espanya fora de la U.E. en mans d’una classe política immadura, insolvent, autoritària i extractiva sostinguda per un influent sector cultural i informatiu amb una concepció de la política i de la gestió pública més pròpia de països del tercer món?

*A mi sempre em van ensenyar que tenir un periodisme independent, solvent i honest és fonamental per a la democràcia, ja que la informació veraç redueix i fins  i tot evita, els abusos del poder polític, la corrupció i la incompetència.

*Com denunciaran la corrupció dels polítics si reben d’ells les subvencions?

*Quan baixa el nivell de la subvenció es pot apreciar la dimensió de la corrupció i de la incompetència del què l’aprova.