Nessitem, amb la finalitat de resoldre els nostres greus problemes econòmics i socials i aconseguir un nivell de qualitat democràtic homologable amb el de la UE, precisem d’una concertació dels partits més representatius. Sánchez no sembla estar d’acord amb això.
Molt pocs mitjans es plantegen els efectes de la continuació d’un govern de Sánchez amb els socis i suports de l’anterior legislatura. 

És un govern inviable i d’enorme cost per a la democràcia, l’economia i els ciutadans.

Donaran suport als nacionalistes lleis contràries al seu programa? Amb quants vots compten per a la reducció de la despesa pública, del dèficit i de l’endeutament o les reformes estructurals que ens exigeix la UE?

Sánchez, si continua depenent dels mateixos socis, no podrà complir els compromisos d’una unió política en la qual els seus membres han de tenir un nivell mínim de qualitat democràtica.

La independència judicial és clau i no la volen implantar malgrat els advertiments i amenaces de la UE.

La continuïtat del mateix govern compromet no sols el finançament dels fons que estan condicionats al compliment “verificat” de reformes estructurals contradictòries amb els programes dels seus socis, sinó, també, la continuïtat en aquesta.

No es tenen en compte aquests reptes ni el cost financer, polític, social i econòmic de la incompetència de la gestió pública quan tenim tant volum de deute i tan escassos projectes sòlids que assegurin la seva devolució.

Els actuals socis només faran costat a Sánchez si va complint el seu projecte de destrucció de la democràcia, de l’economia i de la societat espanyola.

El PNB té “un problema existencial “i sembla que no se n’han assabentat els seus dirigents actuals.

SÁNCHEZ HA ENGRANDIT L’ESTAT CLIENTELISTA EN EL SEU PROPI BENEFICI

Si el PNB facilita la presidència a Sánchez, ho farà amb Bildu. En les eleccions pròximes al País Basc, Sánchez que ha blanquejat i donat protagonisme a Bildu per qui es decantarà? De qui està més a prop ideològicament? Què pensaran els seus votants i l’empresariat quan tinguin un règim com el que ha arruïnat Catalunya, dels seus dirigents que ho han permès?

 Si el PNB col·labora en aquest procés destructiu de la democràcia i de les condicions essencials per a continuar sent membre de la Unió Europea, no trigaran els seus suports empresarials i fins i tot al seu propi electorat més conscient, a forçar-li a canviar de direcció.

I finalment, no entenc l’interès de Sánchez i l’alegria del seu Govern i els seus socis, per a gestionar el “austericidi”.

Sánchez ha agreujat el problema per la seva política econòmica dirigida més a engrandir l’estat clientelista en el seu propi benefici, que a ampliar la dimensió i competitivitat del sector productiu del qual depèn la renda i el treball dels ciutadans, la solvència financera, la inflació i fer sostenible l’estat del benestar i el sistema de pensions.

La pèrdua de sobirania per una altra gran crisi com la de ZP ens obligarà a reduir els costos del sistema públic (ajust que anomenen quan ho fan “els altres” es diu el austericidi).

L’actual “tranquil·litat social” obeeix al fet que s’està cobrint l’excés de despesa social sobre els ingressos públics amb crèdit exterior però això té un límit, un cost i una fi.

És previsible que, quan arribi l’hora de l’ajust de despeses i la gent vegi com se li redueix una altra vegada la seva renda i el seu futur, la reacció social doni lloc a una època de convulsió política i de canvis importants.