ACONSEGUIR UNA INFORMACIÓ VERAÇ, Al SERVEI DELS CIUTADANS 

“A mi sempre em van ensenyar que tenir un periodisme independent, solvent i honest és fonamental per a la democràcia, ja que la informació veraç redueix i fins evita, els abusos i la incompetència del poder polític”.

Els mitjans de comunicació han tingut tanta importància en la confecció de la cultura política que els he dedicat bastants articles.

 En l’anterior gran crisi, el sector informatiu va aconseguir que el seu relat de “la crisi imprevisible i d’origen exterior” va tenir tant d’èxit que el que va conduir aquella catàstrofe, Zapatero, encara és una autoritat en els mitjans que li van donar suport.

 Però la falta de crítica va ocasionar que el desastre es prolongués fins a la pressió exterior, amb un cost social enorme. Joaquim Muns: “Hem tingut la mala sort històrica que la pitjor crisi en moltes dècades hagi coincidit amb la pitjor classe política en molts anys”, Velarde: “El major desastre per a l’economia des de la Guerra Civil”, Tamames: “Zapatero era un il·luminat envoltat d’ineptes”.

 La democratització de les fonts d’informació ha fet que la situació hagi canviat i els ciutadans tinguem una oportunitat per a millorar la qualitat dels nostres mitjans.

 Això va ser evident en la gran crisi, van donar suport a una política econòmica regressiva i amb ella, van ser també víctimes del desastre. “Van creure que l’autobús de la crisi no tenia seients per a ells i que el flotador inicial que una mà amiga els va lliurar els salvaria de la catàstrofe”. Però ignoraven un altre càstig: “És molt difícil mantenir la credibilitat, l’afecte i el respecte dels ciutadans i fins i tot la facturació quan has estat còmplice de portar al teu país a la ruïna”.

 Per a evitar que l’opinió pública estigui indefensa davant la manipulació en temes claus i la deficient informació, hauríem de resoldre aquest problema bàsic per al bon funcionament de la democràcia.

 La via més eficaç per a solucionar aquesta tara, és que la seva secció política es vagi semblant a les altres que ens informen els consumidors en altres camps menys transcendentals.

 Si et compres un vehicle, és una decisió habitual i encertada el recórrer a la revista de l’automòbil que consideres més competent i independent i al contrari, sembla imprudent creure’t la publicitat dels productors d’automòbils.

 Comprovaràs, com en la resta de seccions i revistes temàtiques (viatges, música, cinema, gastronomia…) que no hi ha tertulians sinó que procuren utilitzar gent més preparada que els lectors, per a assegurar la seva credibilitat.

 Allí apareixen totes les dades de cada automòbil que corresponen als seus diferents apartats: el motor, l’interior, el comportament, la conducció, el consum… i el preu. I normalment, pots comparar-los amb els seus competidors.

 Imagineu-vos si el periodisme polític, abans de les eleccions, fes semblant valoració dels candidats amb una anàlisi de la seva capacitació tècnica i les seves propostes de gestió pública: economia, educació, justícia, serveis públics, pensions… finalitzant amb un examen i una valoració sobre la qualitat dels programes, les seves deficiències i els seus costos.

 I això, d’una manera honesta i independent, per a evitar corrupteles que arruïnin el prestigi de la publicació.

 I que, en lloc de “candidats televisius” assessorats per especialistes en imatge, concorrin als debats amb els seus equips respectius per a convèncer als experts triats per la ciutadania (no pels mitjans) que hagin demostrat la seva competència i el seu compromís amb l’interès públic en les àrees que més afecten els ciutadans.

 I que els lectors o seguidors, com fan amb les altres seccions, els abandonin quan comprovin que els han enganyat.

 La gran crisi de la pandèmia és una altra oportunitat per a valorar la professionalitat i la independència dels nostres mitjans i fer una selecció d’aquests, cosa que no vam fer en l’anterior.

 García Montalvo (Premi Rei Jaume I d’Economia 2019) : “A Estats Units als opinadores que el 2005 parlaven de cercle virtuós i que el Dow Jones arribaria als 36.000 punts, els han eliminat. A Espanya, aquesta gent que el 2006 deia que tot era perfecte, avui explica com sortir de la crisi”.

 Tal vegada perquè, als EUA, els propietaris dels mitjans pensen que els seus clients no els perdonaran la seva ignorància i/o la seva manipulació i aquí sí.