Sobre el que he après escrivint de política i economia

    Aquests textos són una selecció del meu llibre Sobre lo que he aprendido escribiendo sobre economía y política al llarg dels meus anys d’escriptor. Espero, en articles futurs, fer una ampliació amb la resta

    * Quin gran país seríem, si triéssim millor als polítics! 
    * Per què ens queixem de la falta de competència de tants dirigents polítics si acceptem el seu nomenament per a exercir funcions en les que no estaven capacitats, sense fer cap crítica?

    * Un poble que no ha sabut triar, controlar ni corregir als seus dirigents, no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió.
    * La democràcia no camina sola, necessita de l’impuls d’un nombre mínim de ciutadans assenyats i diligents que la condueixin pel camí de l’eficiència. Això és tan determinant que he arribat a sospitar que la diferència de qualitat de les democràcies és que en unes  el número és menor i en altres major.
    * Si només un u per cent dels que s’indignen pels aeroports sense avions i les autopistes sense cotxes, hagués preguntat abans de la seva inauguració,  sobre el cost  de les mateixes i del seu manteniment, quina utilitat tindrien per a la població i com ho pagaríem, segurament tindríem menys inversions inútils.
    * Mentre qualsevol novetat en un altre camp que no sigui el polític s’incorpora immediatament en la nostra cultura de consumidors, en l’àmbit polític poden passar 100 anys i continuem amb els mateixos tòpics, mites i dogmes. Només s’explica per “el perfil de creients” de molts votants. Per aquest motiu venim insistint en la “secularització de la política” a Espanya per a tenir un Estat més eficient.
    * És molt important que els ciutadans tinguin consol i reparació en les grans crisis, però crec que és encara més eficaç que els gestors públics comptin amb preparació i intel·ligència suficient per a saber gestionar-les i evitar danys tan greus.
     * No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals en els mercats, del que deriven el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar.
    És la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.
    * La crisi ha evidenciat la indefensió del ciutadà enfront de la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la incompetència i el frau com a responsables directes de la ruïna social. Ni encara avui, amb tants damnificats, s’ha plantejat aquest debat.

    ES NECESSITEN MENYS DINERS I ÉS MÉS RENDIBLE ELECTORALMENT CONTROLAR LA INFORMACIÓ QUE FER HOSPITALS, CARRETERES O ESCOLES I MILLORAR ELS SERVEIS PÚBLICS

    * De tota manera si em pregunten la meva experiència sobre la crisi he arribat a la conclusió que poca gent fa cas en aquest clima d’eufòria general. És com un final de curs d’una universitat o d’un institut, quan entres a la disbauxa a posar  una mica de sensatesa recomanant als presents que deixin de beure, aviat t’adones que no és el moment oportú de fer-ho. 
    * Tots els sistemes polítics tenen defectes, no n’hi ha cap de perfecte. Però les democràcies tenen l’avantatge que, com no tanquen, apallissen i eliminen als que les intenten perfeccionar i permeten rellevar als polítics incompetents, malversadores i corruptes, poden reduir-los. 
     Encara que cal reconèixer que quan els defectes beneficien a un gran nombre de persones i amb això arrisquen la quota de vots dels gestors, costa més eliminar-los”.
    * És més fàcil fer manifestacions que resoldre els problemes dels manifestants. 
    * La qualitat de les democràcies depèn de la reacció ciutadana davant els abusos del poder, les actuacions contràries a la legislació, la incompetència i la corrupció.
    * Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per a assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havíem assumit com a socis d’un procés d’integració política i econòmica. I va generar, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable econòmicament que va desenvolupar una fragmentació legal contrària als fonaments econòmics i al règim constitucional comunitari.
    * Es necessiten menys diners i és més rendible electoralment controlar la informació que fer hospitals, carreteres o escoles i millorar els serveis públics o les prestacions socials. Si ignores el primer duraràs molt poc encara que siguis un bon gestor, si ho tens en compte estaràs més temps encara que siguis un inútil i un desastre per als ciutadans. 
     * Hi ha mitjans que, si s’ho proposen, són capaços de reduir un desert a un gra de sorra i de convertir una gota d’aigua en un mar.
    De manera que no és estrany que, alhora que fan dimitir a un adversari polític per un motiu trivial i extern, són capaços de mantenir a un amic que porta el seu país a la ruïna.
    * Hi ha dos tipus de professionals que es diuen periodistes, els que es dediquen a donar una informació veraç a la població i els altres. Aquests últims ni en els temes que trien, ni en l’ètica professional ni en els interessos reals que defensen tenen res a veure.
    * El tema de la corrupció a Espanya és un misteri. Si és tan antiga, si era de major dimensió que l’actual i només afectava els polítics, què va impedir que els nostres mitjans informatius, sectors de la cultura, les nostres institucions, els agents socials i sindicals i fins i tot als nostres més modestos ciutadans, denunciessin una corrupció que era tan coneguda per tots?
    * Els que van dirigir la transició sempre podran justificar que, encara que a trompades, al final van deixar un país entre les democràcies plenes i que mai havien tingut els ciutadans tant de progrés i llibertat, mentre els que els critiquen estan soscavant els fonaments del nostre futur
    * En la pandèmia: Per a confinar als ciutadans no es necessita cap intel·ligència ni preparació, per a assegurar-los la seva renda i el treball quan cessi i tornin a la seva “vida normal”, si.”

     Ja és a la venda el número 128

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu