PER QUÈ NO ELIMINEM LES DESPESES NO ESSENCIALS PER A REDUIR EL DÈFICIT PÚBLIC, SI SÓN ENORMES?
El nostre sistema públic és insostenible. Cada vegada és major la diferència entre la renda que proporciona el sector productiu i la despesa pública, la qual cosa es tradueix en un increment desbocat del dèficit i del deute de l’estat.
La solució més ràpida per a aconseguir un equilibri de les finances públiques és la de racionalitzar la despesa pública i eliminar el balafiament actual.
L’Institut d’Estudis Econòmics estima que, si a Espanya s’aconseguís que l’eficiència de la despesa pública fos similar a la de la mitjana de l’OCDE, es podrien prestar els mateixos serveis públics que ara per 60.000 milions d’euros menys i la bretxa d’eficiència de la despesa pública a Espanya situa a l’Administració nacional entre les més ineficients del món desenvolupat. Per febleses de cooperació i coordinació entre diferents nivells de l’Administració, excés de burocràcia, escassa col·laboració públic-privada i manques en el camp de la corresponsabilitat fiscal. (publicat el 08/03/2022)
El governador del Banc d’Espanya ha estat insistint, des de fa temps, en la necessària reducció de les despeses “no essencials “ i en la potenciació de la competitivitat del nostre sector productiu. “Cal fer un disseny que pugui ser acceptat per tots els socis de la UE i, per a això, cal deixar clar que els diners europeus no seran «transferències permanents» per a finançar «comportaments oportunistes dels estats membres», sinó perquè se’n faci un bon ús.”
També els nostres grans economistes. El catedràtic Jose Luis García Delgado “La prioritat no ha estat la gestió, sinó elaborar eslògans i cuidar la imatge. Administrem amb rigor el recaptat. Hi ha un ampli marge per a la millora de la gestió que pot proporcionar punts o més ingressos suplementaris a l’erari que els que s’obtindria amb les pujades establertes. Sobre els 140.000 milions d’euros no es tracta de diners a fons perduts, amb els quals regar les xarxes clientelistes. Són recursos condicionats per a la reconstrucció i la implementació de projectes i reformes ambicioses.”
Velarde, sobre les reformes necessàries: el primer és eliminar les traves administratives per a muntar una empresa i unificar el mercat interior espanyol. No és admissible que tinguem 17 legislacions diferents. Aquesta és la gran reforma pendent de la nostra economia. Després un gran pacte educatiu. Atallar el dèficit enorme de les administracions públiques, que llastra el nostre creixement. (27/11/2017)
I com a mostra de l’antiguitat i la gravetat d’aquest problema, recordem les opinions de dos grans economista morts, però sempre vius en el nostre record: Joaquim Muns en l’anterior crisi “Ens endeutàvem per a viure millor, no per a ampliar la nostra capacitat productiva de la qual haurien de fluir els recursos per a fer front al deute i això acaba sent autodestructiu.”
Gay de Liébana “a Espanya es registren ineficàcies pressupostàries que podrien resoldre’s si som capaços d’eliminar la gegantesca indústria política que s’ha generat i que consumeix prop de 25.000 milions a l’any. Retira als funcionaris que són poc més de 800.000 i han superat un examen per a ocupar la seva plaça, però sí que inclou als milers de llocs de tota mena atorgats de manera directa pels dirigents polítics o els que amaguen les empreses públiques i altres organismes en els quals es generen despeses que podrien dirigir-se anualment a la recuperació econòmica. Només amb aquesta quantitat tindríem per a cobrir el cost previst”.
I ens hem de preparar per a una nova ona d’austeritat , més pròxima i dolorosa del que ens diuen ens endinsem cap a una etapa de zero adquisicions de deute públic pel banc central, posterior elevació de tipus d’interès i ulterior final de la reinversió dels bons amortitzats… les decisions d’aquests anys pandèmics acabaran traduint-se en caigudes dels preus del deute i altres actius i correlatius augments en els costos de finançament del deute públic. I, particularment, per al comú dels mortals, retallades en la resta de partides del pressupost. Les factures acabaran pagant-se, per necessàries que fossin les hipoteques demandades. Llastimosament, en economia, no existeix el gratis total (“Lecciones americanas” Josep Oliver Alonso, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada UAB, La Vanguardia 12/2/22).
