Hi ha altres condicionants que poden ser determinants en el futur del tema de l’amnistia (i altres) i són de caràcter polític i econòmic.

És una informació veraç que Sánchez té una majoria per a governar?
És un govern inviable i d’enorme cost per a la democràcia, l’economia i els ciutadans.

Els partits que han votat per Sánchez no ho han fet per un programa comú. Cadascun creu que aquesta vegada si que complirà el que els ha promès i a més, tenen programes i interessos contradictoris.

Els que gestionen les Comunitats Autònomes que han fet costat a Sánchez, Canàries; Astúries i Castella-la Manxa, estan entre les més beneficiades de l’actual model de finançament.  De debò es creuen que si canvien de model no els perjudicarà?  I als de l’Espanya buida? Quin futur els espera als seus polítics?

Donaran suport als nacionalistes com el PNB i Junts, lleis contràries al seu programa i als seus suports? En les eleccions pròximes al País Basc, Sánchez que ha blanquejat i donat protagonisme a Bildu per qui es decantarà? De qui està més a prop ideològicament? Què pensaran els votants del PNB i els sectors econòmics i professionals quan tinguin un règim contrari als seus interessos dels seus dirigents que ho han permès?

Amb quants vots compten per a la reducció de la despesa pública, del dèficit i de l’endeutament o les reformes estructurals que ens exigeix la UE? L’actual “tranquil·litat social” obeeix al fet que s’està cobrint l’excés de despesa social sobre els ingressos públics amb crèdit exterior però això té un límit, un cost i una finalitat.

És previsible que, quan arribi l’hora de l’ajust de despeses i la gent vegi com se li redueix una altra vegada la seva renda i el seu futur, la reacció social doni lloc a una època de convulsió política i de canvis importants. Què passarà quan els seus votants comencin a sofrir en el seu nivell vida els efectes d’una gestió pública tan incompetent i irresponsable?

Sánchez, si continua depenent dels mateixos socis, no podrà complir els compromisos d’una unió política en la qual els seus membres han de tenir un nivell mínim de qualitat democràtica.

La independència judicial és clau i no la volen implantar malgrat els advertiments i amenaces de la UE.

La continuïtat del mateix govern compromet no sols el finançament dels fons que estan condicionats al compliment “verificat” de reformes estructurals contradictòries amb els programes dels seus socis, sinó, també, la continuïtat en aquesta.

Si Sánchez no pot continuar perquè no va endevinar el que li succeiria,  què passarà amb el PSOE?

Segurament,  estaran més qualificats per a recuperar-lo els històrics socialdemòcrates amb experiència i principis que els que li han donat suport sense ells.