Sánchez està en un laberint, juntament amb el sector informatiu, intel·lectual i social que li segueix i secunda tan cegament.
Els partits que van votar per Sánchez no ho han fet per un programa comú. Cadascun creu que aquesta vegada sí que complirà el que els ha promès i a més, tenen programes i interessos contradictoris. I necessita els vots de tots.
Sánchez, si continua depenent dels mateixos socis, no podrà complir els compromisos d’una unió política en la qual els seus membres han de tenir un nivell mínim de qualitat democràtica.
La independència judicial és clau i no la volen implantar malgrat els advertiments i amenaces de la UE.
La continuïtat del mateix govern compromet no sols el finançament dels fons que estan condicionats al compliment “verificat” de reformes estructurals contradictòries amb els programes dels seus socis, sinó, també, la continuïtat en aquesta .
Amb quants vots compta per a la reducció de la despesa pública, del dèficit i de l’endeutament o les reformes estructurals que ens exigeix la UE?
Donaran suport als nacionalistes lleis contràries al seu programa i als seus suports?
Si el PNB col·labora en aquest procés destructiu de la democràcia i de les condicions essencials per a continuar sent membre de la Unió Europea, no trigaran els seus suports empresarials i fins al seu propi electorat més conscient, a forçar-li a canviar de direcció.
Després de les eleccions al País Basc, Sánchez que ha blanquejat i donat protagonisme a Bildu per qui es decantarà? De qui està més a prop ideològicament? Si es decanta pel PNB què li exigiran els de Bildu per a continuar donant-li suport?
I a Catalunya, igual amb els independentistes, si es decideix per un perdrà els vots de l’altre i necessita de tots per a sostenir la seva presidència.
Els que gestionen les Comunitats Autònomes que han fet costat a Sánchez, Canàries, Astúries i Castella-la Manxa, estan entre les més beneficiades de l’actual model de finançament De debò es creuen que si canvien de model no els perjudicarà? Quin futur els espera als seus polítics? i als de l’Espanya buida?
Si Sánchez no pot continuar perquè no va endevinar el que li succeiria què passarà amb el PSOE i els projectes que ha hagut d’acceptar per a assegurar la seva continuïtat, com el de l’amnistia? I també, amb els mitjans d’informació, els intel·lectuals, professionals… funcionaris públics que li han donat suport tan cegament?
Com no van prevenir que es jugaven el seu futur personal i professional i que Sánchez, com no és de fiar, els podia deixar penjats en qualsevol moment?
La continuació de Sánchez en un govern “en el laberint” tindrà un enorme cost per a l’Estat de dret i del benestar, l’economia, el nivell de vida i llibertat dels ciutadans (fins i tot per als seus votants) i per a la democràcia i la permanència d’Espanya a la UE, fins i tot per al PSOE.