“Un poble que no ha sabut triar, controlar ni corregir als seus dirigents, no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió”

A Espanya és més fàcil i es necessita menys qualificació per a arribar a Vicepresident del Govern que a professor associat de facultat i a vegades, fins i tot a President de Govern amb menys preparació,  per què serà?  Igual és una de les raons de la ineficiència de la nostra democràcia.

Els intel·lectuals de la transició, a més d’haver-nos deixat el període històric de més prosperitat i llibertat, continuen demostrant la seva solvència professional i la seva defensa dels interessos dels ciutadans i de les bases de la democràcia plena amb una independència i saviesa que és difícil trobar en els nostres mitjans més influents.

José Ramón Caso: “Quan acaben els períodes constituents, la política se sol convertir en una professió. Als països que ho fan raonablement millor hi ha una cultura del mèrit. Això és meritocràcia. Ningú s’atreveix a oferir als ciutadans un candidat no qualificat. Aquesta consciència col·lectiva no existeix encara a Espanya.”

El gran professor Joaquim Muns ens va deixar aquesta recomanació per als ciutadans davant unes eleccions. El seu llegat intel·lectual continua  demostrant una vigència total. És una mostra de l’escàs cas que li vam fer: “És el moment de deixar de costat la potinejada retòrica partidista que ja pràcticament no significa res -dretes, esquerres, progressistes, etc.- i prestar especial atenció a la categoria intel·lectual i a l’experiència dels candidats.

En la nostra societat s’està produint un fenomen lamentable i paradoxal. Em refereixo al continu descens del nivell de preparació dels nostres polítics en el precís moment en què la gestió pública esdevé més complexa i exigent.

L’evolució cultural, social i econòmica dels últims anys a tots els nivells és vertiginosa. La crisi econòmica global que el món pateix des de fa tres anys, fruit dels desajustaments i tensions que produeix aquest procés accelerat de canvi, té dues conseqüències que, com a electors, hauríem de tenir en compte. D’una banda, la relativització dels programes electorals. Cada vegada és més difícil que aquests puguin seguir l’acceleració de la realitat. En segon lloc i com a corol·lari d’això, la competència i l’experiència dels dirigents passen a ser la millor garantia per a afrontar amb esperança raonable d’èxit les conseqüències dels problemes i crisis que ens han sacsejat i que, desgraciada però inevitablement, continuaran assotant-nos durant molt de temps.

El progrés de les nacions depèn de molts factors, però crec que l’experiència dels últims anys està demostrant el creixent protagonisme dels líders polítics ben preparats.”