“Si ets dona i treballes, és molt probable que el teu nivell d’estrès sigui molt més alt que el dels els homes que t’envolten.
Si, a més a més, tens fills. Molt possiblement el nivell d’estrès sigui encara uns punts més elevat.
Bàsicament l’estrès és diferent entre homes i dones degut a tres elements: els símptomes, les fonts d’estrès i la pròpia percepció.
Quan sentim estrès, les dones tenim alguns símptomes comuns entre nosaltres que no s’assemblen als que pateixen els homes: tenim mal de caps constants, esgotament físic, esgotament emocional i ansietat. De fet, és possible que varis d’aquests símptomes apareguin per un element comú que acostuma a predominar en l’estrès en femení: la falta de descans. 

En les èpoques d’estrès, el col·lectiu femení actuem en el sentit contrari del què necessita el nostre cos: ens tornem hiperactives i volem produir més, arribar a més coses, pensant que aquest remei ens retornarà a la calma...quan ho haguem fet tot, cosa que és habitualment impossible.
Però també hi ha altres diferències amb el gènere masculí: les fonts d’aquest estrès. En un home, la principal font d’estrès acostuma a ser la feina, és a dir, pot emmarcar el temps d’exposició a les hores dedicades al treball remunerat (sempre que després sigui capaç de desconnectar mentalment). En les dones, les fonts d’estrès es multipliquen i sumades a l’estrès laboral, s’hi afegeixen les càrregues personals, deixant-nos exposades a factors estressors de forma constant.
Les dones treballadores s’enfronten a diversos reptes per a poder conciliar la seva vida laboral amb la vida fora de la feina, doncs la desigualtat encara existent a la nostra societat ens aboca a la doble jornada i a la temuda “càrrega mental” (com la gestió de la casa o la cura de familiars depenents), feines no remunerades que atapeeixen les agendes de les dones fora de la seva jornada laboral.
La maternitat, com a element addicional, usualment incrementa els “decibels” d’aquest estrès en forma d’hiperactivitat per a poder arribar a coordinar tot el què actualment significa la criança de fills i filles, que ja és una feina en si mateixa si tenim en compte el nivell de comunicació que exigeix tenir els teus fills a l’escola i a alguna extraescolar, amb els “benaurats” grups de Whatsapp i tot allò colateral que s’hi afegeix (amiguets i les seves agendes, per exemple).
Finalment, també és diferent la nostra pròpia percepció d’estar estressada. La dona pateix estrès silenciosament, amb culpa, amb la sensació de que no pot demanar ajuda perquè “si no ho faig jo, qui ho farà?” o bé “si no soc capaç, no soc suficient”. I aquesta culpa s’addiciona a la somatització física amb els estats psicològics i emocionals que poden acabar en crisis d’ansietat o depressions.
Davant d’això, què podem fer com a dones treballadores? 
Ens cal estar atentes a les nostres pròpies necessitats, escoltar el nostre cos quan ens diu prou, aprendre a descansar mentre desaprenem a estar completament al servei dels altres, permetre’ns parar el què sigui que estem fent quan l’estrès ens truca a la porta, evitant així mals majors.
Per això, els conceptes de wonder woman i apoderament de la dona sonen meravellosament bé a les xarxes socials, però si es llegeix la lletra petita, en aquests conceptes no hi diu res de ser la dona pendent de tot i només dels altres i de l’entorn, sinó que més aviat ens ajudaria veure aquestes dones fantàstiques com la dona que es cuida (i s’autocuida) de forma intel·ligent per a tenir energia suficient per a afrontar tots els reptes diaris.
Per tant, la gestió de l’estrès va de prendre consciència que l’estem tenint i d’aprendre a cuidar-se per a equilibrar les nostres vides diàries.”