Quin tipus d’empresa és una empresa familiar? 
Hi ha diferents tipus d’empresa familiar. Una classificació molt útil és la d’empresa de treball, direcció i govern. A les primeres tots els membres de la família que ho desitgin estan convidats a incorporar-se a llocs adequats a les seves capacitats. A les de direcció, la família té limitada la seva presència a llocs de direcció. A les de govern, la família propietària decideix que la direcció del dia a dia del negoci estigui en mans externes, i limitar-se al govern de l’empresa; és a dir a decidir quina és l’estratègia i qui l’executa.

Com funciona una empresa familiar? 
El substantiu és empresa, familiar l’adjectiu. Això vol dir que, en primer lloc, l’empresa familiar ha de funcionar com empresa: ha d’obtenir resultats i regir-se per la meritocràcia (el pitjor és tractar a l’empresa com a família i a la família com empresa). Després s’ha de gestionar la família com a propietària, perquè el seu mal funcionament com a tal pot acabar amb l’empresa. En aquest sentit la regla general és que “el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família”
Què és un protocol familiar? 
El protocol o constitució de la família empresària és l’acord marc en el qual es regulen les relacions bidireccionals entre l’empresa i la família propietària. És un acord privat que per obligar a tercers ha de fer-se públic, incorporant als estatuts, testament i capitulacions matrimonials els aspectes corresponents a l’empresa, propietat o família. En altre cas només obliga a les parts signants.
Com es fa un protocol familiar? 
El protocol o constitució de la família empresària es fa establint un diàleg sincer a la família respecte al futur de l’empresa i de les relacions amb aquesta. El primer pas és establir el model de relacions que es vol tenir, és a dir que espera la família de l’empresa i que està disposada a donar-li. A continuació la família ha de decidir quins temes vol regular, com poden ser treball a l’empresa familiar, direcció i govern d’aquesta, liquiditat de participacions, o política de reinversió i repartiment de beneficis, entre d’altres. Finalment, haurà de decidir com es regula cada qüestió. Els externs podem ajudar aportant metodologia, o idees, però és la família empresària la que ha de prendre les decisions.