El juny del 2018, després d’un tempestuós procés que va obtenir més d’un important titular de premsa, el fons d’inversió Carlyle va comprar el 65% de les accions de la família Raventós a Codorníu; l’empresa familiar amb més antiguitat del país. Al Clúster Day 23 d’Acció, Teresa López, directora de recursos humans de Codorníu, va afirmar que eren una empresa familiar. És això veritat? Continua sent Codorníu una empresa familiar?

Des del punt de vista conceptual, hi ha diverses definicions d’empresa familiar. Algunes exigeixen percentatge de participació accionarial, presència als òrgans de govern o inclòs en la direcció. Per a mi, la més encertada és que empresa familiar és aquella en la qual una família té la capacitat de decidir l’estratègia i voluntat de continuar fent-ho.

Sembla que, tenint la majoria un fons d’inversió, el primer requisit és difícil que s’estigui complint per part dels Raventós. Pel que fa a la voluntat, pot ser que alguns membres de la nissaga fundadora tinguin intenció, o esperança -l’últim que es perd- de recuperar la capacitat. Altres potser continuen com accionistes amb l’esperança de vendre amb més plusvàlua després de l’actuació del fons d’inversió.

Des del punt de vista fiscal és possible que alguna branca Raventós tingui estructurada la seva propietat a través de societats hòlding tenedores de les accions, de forma que compleixin els requisits per gaudir dels beneficis fiscals de l’empresa familiar: percentatge de participació, dedicació directiva –que pot ser-ho a la societat tenedora-, i percentatge d’ingressos personals.

Un cas contrari al de Codorníu podria ser el del Banc de Santander, en el qual la família Botín difícilment pot tenir el percentatge d’accions, individual o com a grup familiar, per tenir la consideració fiscal d’empresa familiar, però sembla que des de don Emili pare ha tingut la capacitat de decidir l’estratègia i voluntat de continuar fent-lo.

Té importància que una empresa sigui familiar? Les empreses familiars solen tenir una visió a més llarg termini i un major arrelament al territori. També té un major risc de nepotisme i de manca de professionalització. Les empreses familiars són la majoria, i la base del progrés i de l’estat de benestar. Continuar com empresa familiar és una opció, no una obligació.