“Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” va dir Don Quixot a Sanxo Panza. “Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar” va dir Antonio Machado. En els temes de família empresària (implicació i formació de continuadors, relleu, regulació de relacions...) no s’ha de córrer, la marxa pausada és un bon ritme; però tampoc cal deixar-los per calendes greques (una data impossible, ja que els grecs no contaven el temps en calendes).
El futur de la nostra família empresària l’estem construint avui. Com va dir Peter Drucker “la planificació a llarg termini no és pensar en les decisions futures, sinó en el futur de les decisions present”, des de quina escola van els fills a si poden treballar a l’empresa familiar a l’estiu als 16 anys i com, passant per fer testament o crear òrgans de govern adequats a les dimensions respectives de l’empresa i família.
És important treballar quina empresa deixarem als nostres continuadors, però potser és inclòs més important treballar quins continuadors deixarem a la nostra empresa. Tindran la capacitat i interessos necessaris per ser-ho? En cas de ser més d’un, es coneixeran prou per a treballar en equip com a propietaris? Què els unirà més enllà de guanyar diners?
La necessària atenció a les urgències del dia a dia de negoci poder fer perdre amb facilitat la visió dels temes bàsics per la continuïtat de l’empresa com familiar. Sobretot en les pimes en les quals el govern i la direcció solen estar confoses en un home o dona orquestra. O potser no es posen a sobre de la taula per no obrir la capsa de Pandora amb persones en les quals els sentiments poden estar a flor de pell i les relacions són a llarg termini. Un extern pot ajudar a superar aquestes situacions.
A l’empresa familiar hi ha molta feina invisible, no només des de l’empresa sinó també des de la família. És necessari que aquesta tingui el seu CEO (Chieff Emotional Oficer) i un lideratge integrador i actiu. S’ha de crear sentiment de grup, intercanviar opinions i entendre punts de vista; decidir que uneix i quina és la visió a llarg termini de l’empresa i de la família. I tot això requereix recursos, començant per temps de qualitat. Conciliar agendes dels diferents integrant de la família empresària pot ser un dels grans reptes.
