Una de les característiques de l’empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això fa que uns dels reptes als quals ha de fer front és el procés de relleu, que és quàdruple: a la propietat, al govern i a la direcció de l’empresa i al lideratge de la família. La majoria d’empreses familiars no tenen planificat el procés de relleu, és més no tenen ni edat de jubilació prefixada dels familiars.
    La planificació del relleu es pot ajornar per molts moti

    Molt pocs empresaris i accionistes saben que la llei de societats de capital (articles 98 a 103) permet la creació d’accions i participacions sense dret a vot, tant a les societats anònimes com a les limitades. La utilitat de les mateixes pot ser molt variada, des de facilitar la constitució de quòrums i majories davant la freqüent existència d’accionistes absents, fins a la facilitat d’incorporar capital sense perdre poder polític, passant per la possibilitat de deixar a uns hereus el control de l’empresa sense que la resta siguin econòmicament perjudicats, o de reduir el risc de bloqueig en la presa de decisions.
    Les accions sense vot no poden representar més del 50% del capital social desemborsat, impedint-les, per tant, arribar a controlar la societat. Poden establir-se en la fundació de l’empresa o mitjançant modificació dels estatuts, que pot requerir unes assistències i majories específiques.

    A l’empresa familiar hi ha una sèrie de cinc puntals per garantir al màxim la seva continuïtat. Són: Paciència, Parlar, Professionalitzar, Port de destí clar, i Planificar.

    Paciència és el primer que cal per gestionar una família empresària, perquè l’ordeno i mano avui ha perdut molta força, a l’empresa i a la família. S’ha de convèncer, quan no enamorar, per assolir la implicació. Les escales de prioritats nostres i dels altres poden diferir. Hi ha un que va dir, “Déu meu, dona’m paciència, però dona-me-la ja!”.

    “Hi ha de tot a la vinya del Senyor”, i per això a les empreses familiars hi ha diferents tipus de socis. Entre els que m’he trobat a les diferents empreses familiars amb les quals he col·laborat n’hi ha actius, confiats, xampinyons, frígids, confosos, mosques i professionals.
    Els propietaris socis actius són aquells disposats a arrimar l’espatlla quan se’ls hi demana. Ho poden fer aportant la seva feina, idees o recursos.

    “Carpe diem” deia Horaci (Roma, segle I a.C.), és a dir “visquem el present”. La frase completa era “carpe diem, quam mínimum crédula postero”, és a dir “aprofita cada dia, no et refïis de l’endemà”. Aquesta filosofia de viure com si s’hagués d’acabar el món s’ha accelerat a conseqüència de la Covid, en la que semblava que tots ens havíem de morir, i es reflecteix a la vida de les empreses familiars.

    Ser conseller de família empresària pot tenir aspectes aparentment tècnics com ajudar a l’elaboració de la constitució o protocol familiar; però ha de tenir en compte que intervé a un sistema social dinàmic anomenat “família empresària”, format per persones amb molt forts lligams i sentiments. Que venen de temps enrere i és desitjable continuïn al futur. Si no es comprenen les interrelacions familiars és possible que només s’arribi a solucions parcials. “No és el mateix donar puntades a una pilota que a una persona”.

    Ja és a la venda el número 145


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu