Molt pocs empresaris i accionistes saben que la llei de societats de capital (articles 98 a 103) permet la creació d’accions i participacions sense dret a vot, tant a les societats anònimes com a les limitades. La utilitat de les mateixes pot ser molt variada, des de facilitar la constitució de quòrums i majories davant la freqüent existència d’accionistes absents, fins a la facilitat d’incorporar capital sense perdre poder polític, passant per la possibilitat de deixar a uns hereus el control de l’empresa sense que la resta siguin econòmicament perjudicats, o de reduir el risc de bloqueig en la presa de decisions.
Les accions sense vot no poden representar més del 50% del capital social desemborsat, impedint-les, per tant, arribar a controlar la societat. Poden establir-se en la fundació de l’empresa o mitjançant modificació dels estatuts, que pot requerir unes assistències i majories específiques.

Llegeix més …

A l’empresa familiar hi ha una sèrie de cinc puntals per garantir al màxim la seva continuïtat. Són: Paciència, Parlar, Professionalitzar, Port de destí clar, i Planificar.

Paciència és el primer que cal per gestionar una família empresària, perquè l’ordeno i mano avui ha perdut molta força, a l’empresa i a la família. S’ha de convèncer, quan no enamorar, per assolir la implicació. Les escales de prioritats nostres i dels altres poden diferir. Hi ha un que va dir, “Déu meu, dona’m paciència, però dona-me-la ja!”.

Llegeix més …

“Hi ha de tot a la vinya del Senyor”, i per això a les empreses familiars hi ha diferents tipus de socis. Entre els que m’he trobat a les diferents empreses familiars amb les quals he col·laborat n’hi ha actius, confiats, xampinyons, frígids, confosos, mosques i professionals.
Els propietaris socis actius són aquells disposats a arrimar l’espatlla quan se’ls hi demana. Ho poden fer aportant la seva feina, idees o recursos.

Llegeix més …

“Carpe diem” deia Horaci (Roma, segle I a.C.), és a dir “visquem el present”. La frase completa era “carpe diem, quam mínimum crédula postero”, és a dir “aprofita cada dia, no et refïis de l’endemà”. Aquesta filosofia de viure com si s’hagués d’acabar el món s’ha accelerat a conseqüència de la Covid, en la que semblava que tots ens havíem de morir, i es reflecteix a la vida de les empreses familiars.

Llegeix més …

Ser conseller de família empresària pot tenir aspectes aparentment tècnics com ajudar a l’elaboració de la constitució o protocol familiar; però ha de tenir en compte que intervé a un sistema social dinàmic anomenat “família empresària”, format per persones amb molt forts lligams i sentiments. Que venen de temps enrere i és desitjable continuïn al futur. Si no es comprenen les interrelacions familiars és possible que només s’arribi a solucions parcials. “No és el mateix donar puntades a una pilota que a una persona”.

Llegeix més …

El fundador d’una empresa familiar sol ser un personatge irrepetible, d’aquells dels que trenquen el motlle quan en couen un. És fruit d’una combinació de factors genètics i vitals. Sol ser un dels pilars de la continuïtat de l’empresa i un referent per a les següents generacions, si bé a mesura que aquestes transcorren el record pot anar minvant.

Llegeix més …