“Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” va dir Don Quixot a Sanxo Panza. “Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar” va dir Antonio Machado. En els temes de família empresària (implicació i formació de continuadors, relleu, regulació de relacions...) no s’ha de córrer, la marxa pausada és un bon ritme; però tampoc cal deixar-los per calendes greques (una data impossible, ja que els grecs no contaven el temps en calendes).

    “El camí a l’infern està empedrat de bones intencions”. Els pares i mares solem tenir bones intencions respecte del futur dels nostres fills i filles. Desitgem que siguin feliços, que siguin gent de profit, que es guanyin bé la vida, que siguin bones persones, que... I podem desitjar que assoleixin el que nosaltres no hem tingut l’oportunitat o capacitat d’assolir. A més a més, el natural és que jutgem el seu futur d’acord amb les nostres experiències i visions.

    Una de les característiques de l’empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això fa que uns dels reptes als quals ha de fer front és el procés de relleu, que és quàdruple: a la propietat, al govern i a la direcció de l’empresa i al lideratge de la família. La majoria d’empreses familiars no tenen planificat el procés de relleu, és més no tenen ni edat de jubilació prefixada dels familiars.
    La planificació del relleu es pot ajornar per molts moti

    Molt pocs empresaris i accionistes saben que la llei de societats de capital (articles 98 a 103) permet la creació d’accions i participacions sense dret a vot, tant a les societats anònimes com a les limitades. La utilitat de les mateixes pot ser molt variada, des de facilitar la constitució de quòrums i majories davant la freqüent existència d’accionistes absents, fins a la facilitat d’incorporar capital sense perdre poder polític, passant per la possibilitat de deixar a uns hereus el control de l’empresa sense que la resta siguin econòmicament perjudicats, o de reduir el risc de bloqueig en la presa de decisions.
    Les accions sense vot no poden representar més del 50% del capital social desemborsat, impedint-les, per tant, arribar a controlar la societat. Poden establir-se en la fundació de l’empresa o mitjançant modificació dels estatuts, que pot requerir unes assistències i majories específiques.

    A l’empresa familiar hi ha una sèrie de cinc puntals per garantir al màxim la seva continuïtat. Són: Paciència, Parlar, Professionalitzar, Port de destí clar, i Planificar.

    Paciència és el primer que cal per gestionar una família empresària, perquè l’ordeno i mano avui ha perdut molta força, a l’empresa i a la família. S’ha de convèncer, quan no enamorar, per assolir la implicació. Les escales de prioritats nostres i dels altres poden diferir. Hi ha un que va dir, “Déu meu, dona’m paciència, però dona-me-la ja!”.

    “Hi ha de tot a la vinya del Senyor”, i per això a les empreses familiars hi ha diferents tipus de socis. Entre els que m’he trobat a les diferents empreses familiars amb les quals he col·laborat n’hi ha actius, confiats, xampinyons, frígids, confosos, mosques i professionals.
    Els propietaris socis actius són aquells disposats a arrimar l’espatlla quan se’ls hi demana. Ho poden fer aportant la seva feina, idees o recursos.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu