Quan es finalitzava el servei militar obligatori, en la cartilla de llicenciament s’indicava “valor: se li suposa”. El mateix ocorre moltes vegades amb el bon funcionament de les relacions en la família empresària; es dona per descomptat que són i seran bones.
L’ajust diàdic és una metodologia de la psicologia per a mesurar la qualitat de les relacions de parella. Avalua com interactuen, negocien les seves diferències i construeixen el seu vincle. Es pot extrapolar a la família empresària per a mesurar la seva capacitat per a adaptar-se, resoldre conflictes i mantenir una relació satisfactòria; en resum, per a mesurar la qualitat de la relació i el grau de maneig dels desafiaments i diferències. Està molt prop de la teoria d’adaptabilitat i cohesió del sistema familiar de Olson (perdó pel comentari tècnic).

Escollir qui ajudi la família empresària a planificar el seu futur, com tota decisió important, fa recomanable analitzar alternatives i tenir clars els criteris de decisió. Requereix consens i que no es vegi com “de part” de qui fa la proposta.
S’ha de saber quin és el marc teòric que hi ha darrere de cada opció, la seva experiència i referències. El caràcter multidisciplinari de les qüestions de família empresària (negoci, fiscal, mercantil, civil, psicologia, sistèmica familiar...) i la poca experiència en la seva utilització fan que fàcilment puguin presentar-se persones amb poca visió holística o inclòs “aprenents de bruixot” que amb bona intenció poden fer més mal que bé.

En moltes ocasions els títols dels càrrecs d’una empresa tenen significat diferent per a cada persona. La confusió pot augmentar perquè en la majoria d’empreses familiars una mateixa persona pot exercir diferents rols, sobretot en l’etapa fundacional. Per això és convenient aclarir que s’amaga darrere de cadascun, a fi d’evitar equívocs. Intentaré fer-ho de manera intel·ligible i resumida.

Ícar és un jove personatge de la mitologia grega que, dotat d’unes ales que li va donar el seu pare portat per l’emoció, va ascendir tant, malgrat els advertiments del progenitor, que en acostar-se al sol es va desfer la cera que unia les plomes i va caure a la mar, on va morir. Aplicar aquesta història de l’empresa familiar ens permet fer diverses reflexions.

Últimament hi ha molts articles sobre el nou escenari creat per Trump amb les barreres aranzelàries, els seus desitjos expansionistes (el Canadà, Groenlàndia, Canal de Panamà), les seves idees que poden semblar de “bomber torero” com la reurbanització de Gaza i altres. Molts analistes opinen que Europa s’ha de posar les piles si vol sobreviure en un món dividit entre els EUA, la Xina i Rússia.

En algunes ocasions em trobo amb membres de famílies empresàries que esperen solucions màgiques de la meva intervenció. Confien que, sense esforç per la seva part, trobaran i faran el camí. Són com aquelles persones que creuen que amb què el dietista els hi doni una dieta i el fisioterapeuta unes taules d’exercicis tindran un cos deu sense necessitat de fer sacrificis en el menjar ni suar i tenir punxades.