Per a moltes famílies empresàries que tenen fills menors d’edat la tornada a l’escola és una tornada a la normalitat. Per alguns és quan comencen les veritables vacances. Després del descans i reflexió estiuenca és convenient començar el nou curs amb objectius clars i mesurables, que tinguin els seus corresponents plans d’acció amb responsables, fites i calendari.

    Un dels objectius del nou curs per a les famílies empresàries ha de ser la millora de la formació dels accionistes actuals i futurs, com a persones, professionals, directius, governadors i propietaris. Aquesta formació ha d’abastar aspectes que van des dels valors fins l’afecció, passant pels coneixements i les habilitats. Uns s’aprenen a la família; uns altres a les escoles i universitats; altres a l’empresa aliena o pròpia.

    Quin tipus d’empresa és una empresa familiar? 
    Hi ha diferents tipus d’empresa familiar. Una classificació molt útil és la d’empresa de treball, direcció i govern. A les primeres tots els membres de la família que ho desitgin estan convidats a incorporar-se a llocs adequats a les seves capacitats. A les de direcció, la família té limitada la seva presència a llocs de direcció. A les de govern, la família propietària decideix que la direcció del dia a dia del negoci estigui en mans externes, i limitar-se al govern de l’empresa; és a dir a decidir quina és l’estratègia i qui l’executa.

    Què és una empresa familiar?
    No existeix una definició única d’empresa familiar. Hi ha definicions que exigeixen que més del 50% del capital estigui en mans d’una família. A efectes tributaris el percentatge és del 5% a títol individual o del 20% com a grup familiar fins el segon grau (germans), entre d’altres requisits. Però la definició més encertada és la d’empresa en la qual una família té la capacitat de decidir l’estratègia, i la voluntat de continuar fent-ho.

    “Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa” va dir Don Quixot a Sanxo Panza. “Caminant no hi ha camí, es fa camí en caminar” va dir Antonio Machado. En els temes de família empresària (implicació i formació de continuadors, relleu, regulació de relacions...) no s’ha de córrer, la marxa pausada és un bon ritme; però tampoc cal deixar-los per calendes greques (una data impossible, ja que els grecs no contaven el temps en calendes).

    “El camí a l’infern està empedrat de bones intencions”. Els pares i mares solem tenir bones intencions respecte del futur dels nostres fills i filles. Desitgem que siguin feliços, que siguin gent de profit, que es guanyin bé la vida, que siguin bones persones, que... I podem desitjar que assoleixin el que nosaltres no hem tingut l’oportunitat o capacitat d’assolir. A més a més, el natural és que jutgem el seu futur d’acord amb les nostres experiències i visions.

    Ja és a la venda el número 145


     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu