Simplificant podem dividir als accionistes d’una empresa familiar en actius i passius, encara que també n’hi ha *pessebristes o *moscons, entre altres. 
Els accionistes passius desconeixen com és el món dels negocis i en realitat l’empresa, no saben quins són els seus drets, tenen desinterès o por de participar, no tenen formació ni informació, no estan disposats a fer sacrificis. Com diu Miguel Ángel *Gallo “tenir un accionista passiu és un mal actiu”.
Amb el pas de les generacions, a mesura que ens allunyem dels fundadors, la tendència natural és la que augmentin els passius. Això és degut també a la creixent tendència a separar a la família de la direcció i fins i tot govern de l’empresa a mesura que aquesta adquireix dimensió, a fi de garantir la professionalització. 

Més d’un directiu d’empresa familiar creu que els accionistes familiars que no treballen en el negoci estan per a agrair-los la seva dedicació i esperar simplement un dividend a llarg termini. Però obliden la necessitat psicològica que tenim de resignar la nostra individualitat, la qual cosa pot portar al fet que “es desperti el monstre de la desunió”, especialment en moments de turbulència.
Per a realment tenir accionistes actius és essencial que siguin lliures. Més enllà dels fundadors els accionistes familiars han rebut la seva participació; és convenient que puguin reafirmar la seva veritable voluntat de pertinença no exercint un dret de sortida just per a ells i viable per a l’empresa. 
Cal crear una cultura en la qual es valori positivament les preguntes i el qüestionament del negoci, en els fòrums i canals adequats.
En la meva experiència treballant amb famílies empresàries he observat que, en algunes ocasions, especialment en multigeneracionals, no hi ha una relació entre adults, sinó que els joves són tractats en el fons com a nens, encara que ja siguin pares. Aquest tipus de tracte facilita la desconnexió i conseqüent passivitat.
Convertir als accionistes passius en un actiu requereix un esforç planificat per a formar-los i interessar-los; crear espais i activitats en les quals dialoguin sobre l’empresa i el seu futur en relació a la família. Els accionistes d’una empresa familiar no poden estar aïllats, han de fer ¨pinya”; eina que em dona bons resultats per a això és la discussió conjunta de casos, en les quals sorgeixen les opinions personals sobre situacions que poden plantejar-se en relació a l’empresa familiar, i al mateix temps que es crea un llenguatge comú s’augmenta el coneixement com a accionistes presents o futurs.