“Carpe diem” deia Horaci (Roma, segle I a.C.), és a dir “visquem el present”. La frase completa era “carpe diem, quam mínimum crédula postero”, és a dir “aprofita cada dia, no et refïis de l’endemà”. Aquesta filosofia de viure com si s’hagués d’acabar el món s’ha accelerat a conseqüència de la Covid, en la que semblava que tots ens havíem de morir, i es reflecteix a la vida de les empreses familiars.

Ser conseller de família empresària pot tenir aspectes aparentment tècnics com ajudar a l’elaboració de la constitució o protocol familiar; però ha de tenir en compte que intervé a un sistema social dinàmic anomenat “família empresària”, format per persones amb molt forts lligams i sentiments. Que venen de temps enrere i és desitjable continuïn al futur. Si no es comprenen les interrelacions familiars és possible que només s’arribi a solucions parcials. “No és el mateix donar puntades a una pilota que a una persona”.

El fundador d’una empresa familiar sol ser un personatge irrepetible, d’aquells dels que trenquen el motlle quan en couen un. És fruit d’una combinació de factors genètics i vitals. Sol ser un dels pilars de la continuïtat de l’empresa i un referent per a les següents generacions, si bé a mesura que aquestes transcorren el record pot anar minvant.

Una de les recomanacions que faig als meus clients es que documentin la historia de la seva família empresària perquè no es perdi, perquè es una forma de transmetre valors i d’evitar ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. Documentar quina és la historia de la família i de l’empresa. Quins han sigut els seus èxits i fracassos. Les relacions, els interessos, les activitats. Com han reaccionat davant de dificultats i oportunitats. Entendre els orígens i la evolució ajuda a determinar i transmetre quins són els valor de la família. Té una gran força unificadora.