“Hi ha de tot a la vinya del Senyor”, i per això a les empreses familiars hi ha diferents tipus de socis. Entre els que m’he trobat a les diferents empreses familiars amb les quals he col·laborat n’hi ha actius, confiats, xampinyons, frígids, confosos, mosques i professionals.
Els propietaris socis actius són aquells disposats a arrimar l’espatlla quan se’ls hi demana. Ho poden fer aportant la seva feina, idees o recursos.

Els propietaris confiats són aquells que tenen una confiança absoluta en la capacitat i honradesa dels que porten el negoci. Els interessa l’empresa, però no els fa perdre la son. Poden signar tot el que se’ls posa al davant, oblidant que només et pot trair aquell en qui confies.
Els propietaris xampinyons viuen a les fosques; pot ser que ni tan sols assisteixin a les juntes d’accionistes. Mentre reben un bon dividend no solen donar senyals de vida. No és que se’n refiïn, sinó que ni segueixen la marxa de l’empresa.
Els propietaris frígids venen a ser com els xampinyons, però a més a més no s’immuten si deixen de rebre dividends.
Els propietaris confosos són aquells que confonen propietat i capacitat creient que l’ADN garanteix la transmissió de la capacitat empresarial; o confonen la caixa de l’empresa amb la familiar, o patrimoni amb tresoreria, entre d’altres.
Els propietaris mosques, també coneguts pel seu nom científic Poseudolynchia Canariensis, són aquells que fan com el gos de l’hortolà, que ni menja ni deixa menjar. No és que siguin negatius, és que són obstruccionistes.
Els propietaris professionals són aquells que estan implicats, és a dir interessats en la marxa del negoci i que a més a més són proactius aportant i participant. No és necessari que estiguin treballant a l’empresa. Són conscients del que és i com funciona una empresa i la seva en particular. Coneixen l’estratègia i saben llegir els comptes. Són capaços de trobar assessorament professional quan és necessari. Els propietaris professionals no cauen del cel, són fruit d’un procés de formació i implicació.
Diuen que “Déu els crea i ells s’ajunten” i que “cada empresa té els socis que es mereix”, però quina mena de socis tenim a la nostra empresa familiar? Com els podem professionalitzar? Què penso fer al respecte avui, la setmana que ve, l’any vinent?