Bones intencions

    “El camí a l’infern està empedrat de bones intencions”. Els pares i mares solem tenir bones intencions respecte del futur dels nostres fills i filles. Desitgem que siguin feliços, que siguin gent de profit, que es guanyin bé la vida, que siguin bones persones, que... I podem desitjar que assoleixin el que nosaltres no hem tingut l’oportunitat o capacitat d’assolir. A més a més, el natural és que jutgem el seu futur d’acord amb les nostres experiències i visions.

    En més d’una família empresària he vist fills que han estudiat el que volien els seus pares en lloc del que ells volien; que s’han incorporat a l’empresa familiar de forma dirigida mitjançant expressions reiterades com “et guanyaràs la vida millor”, “tens una oportunitat que jo no he tingut” o “això ho hem fet per vosaltres” fetes amb la millor intenció del món.
    També m’he trobat amb empreses familiars en les quals tots els integrants de la família que hi treballen guanyen el mateix, amb independència de les responsabilitats, dedicacions i resultats de cada un, amb la bona intenció d’evitar diferències que donin peu a conflictes. La intenció és bona, ja que es considera que tots els fills són iguals.
    També he vist empreses familiars en les quals els negocis o departaments són estancs, cada un es dedica a la seva àrea sense ficar-se en la dels altres. La intenció és bona: evitar comparacions i conflictes. Un progenitor em va dir “si cada un escombra bé el seu tros de vorera el carrer està ben net”.
    És cert que es requereix superar unes proves per poder conduir un cotxe o efectuar una operació quirúrgica i no per a ser progenitor o empresari. Però això no impedeix que sigui recomanable tamisar les nostres bones intencions amb el menys comú dels sentits, el sentit comú, pensant a llarg termini i tenint en compte el punt de vista present i futur dels nostres descendents.
    El sentit comú diu que s’ha de facilitar que els fills coneguin i estimin l’empresa familiar, però que són ells els qui amb llibertat responsable han de decidir quina relació volen tenir en vers la mateixa. També diu que les retribucions han de ser de mercat i en funció de les responsabilitats i resultats. I que l’empresa s’ha d’organitzar de forma que no es perdi la visió estratègica del conjunt.

    Ja és a la venda el número 139

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu