L’ADN no garanteix la transmissió de la capacitat ni de la voluntat empresarial, encara que tampoc ho impedeix. És important saber que el caràcter de l’empresari no neix del no-res; en la seva construcció influeixen qüestions biològiques i ambientals. Es va forjant des de la infància. Comprendre aquest procés és clau per a acompanyar el desenvolupament propi i el de la següent generació de la família empresària.
La teoria del desenvolupament psicològic d’Eric Erikson tracta d’explicar com canviem les persones al llarg de la vida. Hi ha vuit etapes en les quals ens enfrontem en cadascuna d’elles, encara que sigui de manera inconscient, a una qüestió concreta la resposta de la qual té conseqüències en les següents etapes. Ens ajuda a entendre la molt alta importància de les fases inicials de la vida (preadolescents) que es desenvolupen principalment en l’entorn familiar, i com influeixen en el caràcter empresarial i emprenedor. La llavor es planta molt aviat i després és difícil que “l’om doni peres”.
En el primer any de vida hem de respondre a la qüestió de si podem confiar en el món?, i en conseqüència desenvolupem confiança o desconfiança; el que tindrà conseqüències en les relacions amb socis i empleats. Entre l’any un i tres descobrim si podem fer coses per nosaltres mateixos, generant autonomia o vergonya, i en conseqüència autoconfiança per a emprendre o por al fracàs. Dels tres als sis la pregunta és si podem iniciar activitats, la qual cosa genera sentiment d’iniciativa o culpa, el primer dona peu al lideratge i a prendre riscos. Entre els sis i els dotze anys ens plantegem si podem tenir èxit en el que fem, i la resposta és laboriositat o inferioritat; la primera dona peu a l’ètica del treball, a la productivitat i orientació a l’assoliment. En l’adolescència, dels dotze als divuit, la qüestió és esbrinar qui som; es forma la identitat o es confonen els rols. Això facilita tenir una missió i visió personal sòlides o insegures i contradictòries.
Entrem en l’edat adulta, dels vint als quaranta amb el repte de descobrir si podem estimar i ser estimats, la qual cosa ens portarà a la intimitat (relacions sanes) o a l’aïllament. En l’empresari es reflectirà en la capacitat de treballar en equip o en l’addicció al treball. Dels quaranta als seixanta-cinc, la qüestió clau és quina és la meva contribució al món? i la resposta serà generativitat o estancament. La primera és la base de la construcció d’un llegat, i es manifesta a crear valor més enllà dels diners i a planificar el relleu en l’empresa familiar. Finalment, a partir dels seixanta-cinc ens plantegem si la nostra vida ha tingut sentit, aconseguint la integritat o la desesperació.
Diuen els psicòlegs que hi ha qui no supera una etapa i es queda ancorat en ella, la qual cosa condicionarà, per exemple, l’estil de lideratge o la manera de resoldre els conflictes.
Conèixer com es forma la personalitat ajuda a entendre i millorar la nostra i facilitar la dels continuadors com a líders del futur.