El passat 20 d’abril deixava de ser vigent una de les darreres mesures de control de la Covid-19, l’ús de la mascareta en espais interiors. Per fi hem redescobert les expressions de cara i els somriures, que tant importants són en les relacions humanes. Ho necessitàvem!
Però a banda de l’aspecte humà ha estat un indicador de que s’ha passat pàgina, hem entrat a l’estadi de “convivència normalitzada” amb el virus. I això obre les portes a recuperar moltes activitats, que encara estaven molt afectades per la pandèmia: el turisme, la mobilitat de les persones en general i la realització d’esdeveniments amb molta gent.
Neus Lloveras i Massana
Fa poc més d’un mes celebràvem que tots els indicadors apuntaven a una recuperació de la nostra economia dels efectes de la Covid-19. Encara amb molts sectors amb greus problemes, però amb una dinàmica positiva de recuperació, especialment pel que fa als índex d’ocupació. Però amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia hem entrat en un nou període de crisi.
Fa just un mes, en aquest mateix espai, parlàvem de que portem massa anys immersos en crisis permanents que es solapen i això fa que la gestió del curt termini sigui sempre prioritària, mentre no ens queda temps per afrontar les problemàtiques globals que tenim sobre la taula: crisi climàtica, disrupció digital, etc.
Estem a l’inici de l’any 2022, que ens ha de portar la sortida de la crisi de la Covid-19. Aquest seria el primer titular que ens ve al cap, però és realment important? Evidentment gestionar els problemes del dia a dia és imprescindible, però sense oblidar els reptes globals.
El proper mes de març farà 2 anys que es va declarar la pandèmia del Coronavirus. Va ser absolutament inesperat i els primers mesos van ser molt complicats. Era una situació totalment nova i tots vam entendre que era difícil de gestionar. Però quan ja portem gairebé 2 anys comença a ser preocupant que encara no s’hagi après dels errors.
Fa poques setmanes l’aixecament d’alguns peatges ocupava gran part dels titulars dels mitjans de comunicació. Des de la FEGP ho valoràvem amb satisfacció moderada, perquè a dues de les comarques de la Vegueria Penedès, Garraf i Baix Penedès, continuen existint uns dels peatges més cars de Catalunya, els de la C32 Sud, fet que ara està afectant de manera negativa la mobilitat de l’AP7 alliberada.
| Ja és a la venda el número 160 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu