Catalunya és un país amb una llarga tradició associativa. Són entitats que es constitueixen per atendre les inquietuds o necessitats de determinats col·lectius o senzillament per unir esforços i són grans generadores de competitivitat i de cohesió.
Però quan les associacions creixen sovint es perden de vista els objectius iniciats i s’acaben destinant molts esforços a generar recursos per poder mantenir l´estructura de l’organització. L’associació va deixant de tenir sentit perquè deixa de servir als interessos dels socis.

Darrerament ens arriben constantment notícies inquietants que ens generen preocupació: la guerra comercial d’Estats Units i la Xina, el Brexit, el trencament del pacte nuclear Estats Units – Iran, les crisis migratòries, el canvi climàtic. El món està vivint moments convulsos, de canvis profunds, i això afectarà inevitablement l’economia catalana, però caure en el pessimisme és el primer pas per generar recessió. Molt millor ser realista i preparar-se bé.
A partir de l’any 2014 l’economia catalana ha experimentat un creixement del PIB amb una mitjana del 3% anual. Les empreses catalanes han tingut una bona evolució, han incrementat les vendes gràcies a l’augment del consum intern, les exportacions i el dinamisme del sector TIC i han millorat la seva situació financera, s’han capitalitzat. La xifra de PIB per habitant se situa actualment en nivells previs a la crisi.