Fa pocs dies va fer un any de l’anunci de l’Estat d’Alarma i durant tot aquest temps la Covid-19 ha centrat la comunicació mundial. El mes passat parlava en aquest apartat sobre l’afectació que ha tingut fins ara la pandèmia al nostre territori i observàvem que havíem passat en un any de 10191 empreses a 9654, per tant 537 tancaments, equivalent a una mica més del 5%.
Van passant els dies, ja som a finals de febrer, i la gestió de la pandèmia continua sent poc estructurada i plena d’incerteses. La campanya de vacunació avança a un ritme massa lent i la recerca d’alternatives, com podrien ser els tests massius, per poder recuperar una part de les activitats, sembla que no es vulgui abordar.
Comencem l’any 2021 amb moltes esperances. Qui més qui menys comenta que “segur” que anirem a millor. Ha de ser l’any de la sortida d’aquesta gran crisi que va arribar sense avisar i s’ha convertit en la principal notícia del 2020. L’inici de la campanya de vacunació ha servit de tret de sortida de l’esprint final cap al control de la pandèmia, però encara queden molts riscos i molta feina a fer.
S’acaba l’any i les Festes de Nadal ja són aquí, però amb un regust agredolç. No sabem exactament què dir, perquè, de fet, no estem per gaire celebracions.
En primer lloc per la situació actual de la pandèmia, la veritat és que les trobades socials, essència de les Festes de Nadal, són ara mateix força desaconsellades. Per altra banda, gaire per celebrar tampoc tenim, ha estat un any per esborrar-lo del mapa.
Aquest darrer mes hem viscut un nou episodi de confusió i desesperació per part de molts sectors del teixit econòmic del nostre país. El 15 d’octubre coneixíem que l’endemà entraven en vigor un paquet de restriccions per frenar l’extensió de la Covid-19.
La valoració que en vam fer des de la FEGP va ser que eren mesures desproporcionades, que posaven el focus en els centres de treball, espais que havien aplicat totes les mesures preventives preceptives. Les nostres queixes i les de totes les patronals no van servir de res.
El mes passat parlàvem de la necessitat de definir el més aviat possible un nou pla industrial català i dotar-lo dels recursos necessaris. L’objectiu hauria de ser que la indústria arribi a aportar més del 20% del PIB del país, ara mateix no arriba al 15%. Sembla que tothom hi està d’acord però de moment aquest debat no s’està impulsant. Això preocupa, ara no ens podem limitar a solucionar els problemes del present, hem de preparar en paral·lel el futur perquè sinó farem tard.
| Ja és a la venda el número 148 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu