Fa pocs dies s’han constituït els nous consistoris: més de 8000 regidors i regidores han pres possessió dels seus càrrecs als ajuntaments de Catalunya. Per tant, com a patronal territorial, el primer que vull fer és felicitar-los i desitjar-los molta sort. Malauradament, al nostre país, la classe política està desprestigiada. El mal ús de la posició de poder, per part d’alguns, ha esquitxat tot el col·lectiu que, majoritàriament i especialment en política municipal, treballa molt i amb un fort esperit de servei a la comunitat.

Sovint sentim a parlar de la col·laboració publicoprivada, però, què significa en realitat? Molts cops no va més enllà d’una foto de les administracions públiques que es reuneixen amb el teixit empresarial per explicar-los alguna cosa. Això no és col·laboració!

La col·laboració significa no duplicar feines i aprofitar allò que cadascú sap fer millor. No té cap sentit que l’administració pública realitzi activitats que ja es fan des de l’àmbit privat, té molt més sentit aprofitar el que ja existeix i destinar els recursos a altres actuacions.

Portem alguns anys que els períodes de crisi es van enllaçant. Començava l’any 2020 amb una pandèmia mundial, que l’any 2021 es va començar a recuperar. 
La majoria de comarques de Catalunya encara no havien recuperat les xifres anteriors al 2008 quan va començar la Covid, i en canvi a finals del 2021 els índex d’ocupació ja es van situar majoritàriament per sobre dels valors del 2008.

Els pressupostos de la Generalitat que s’estan tramitant són sens dubte uns bons pressupostos. En primer lloc perquè donen resposta a moltes necessitats, i en segon lloc perquè sempre és molt millor aprovar uns pressupostos que prorrogar els de l’any anterior.
Un dels punts que voldria destacar com a molt positiu és l’augment del pressupost del departament d’empresa, alineat amb els compromisos adquirits en el Pacte Nacional per a la Indústria.

Quan comença un nou exercici tothom intenta definir les perspectives per a l’any. Especialment a les empreses és molt important per poder fer les previsions i dissenyar un mapa de riscos i oportunitats. Però fer aquesta definició cada cop és més complicat, perquè ens movem en un entorn absolutament nou, que canvia molt ràpidament i que està ple d’incerteses.

Ahir vaig poder compartir un dinar distès amb un petit grup d’empresaris i empresàries, amics i amigues, i hi va haver unanimitat en què la paraula “resiliència” és “la” paraula de l’any 2022. 
Finalment el darrer trimestre ha anat millor del que s’esperava, ens hem de remuntar a l’any 2008 per trobar xifres d’afiliació similars a les actuals. Però aquests resultats no han estat casuals, són fruit de la gran fortalesa i capacitat d’adaptació de la nostra societat en general: teixit productiu i consumidors.