Aquesta setmana llegíem a diversos mitjans de comunicació que l’any 2019, per primer cop, les ofertes de treball que demanen titulats en FP han superat les demandes que requerien titulats universitaris. Ofertes de treball que sovint són difícils de cobrir o queden vacants, amb la qual cosa els salaris d’aquest perfil estan pujant i l’índex d’atur baixa. Així en el conjunt d’Espanya l’atur dels titulats en FP es situa al voltant del 15%, mentre en el cas dels universitaris és del 30%.

S’acaba l’any, aquells dies que sembla que “s’acabi el mon”. Estem tots amb presses per realitzar les últimes operacions de l’exercici, esperant poder tancar amb els resultats desitjats. Tot això mentre s’ultimen els pressupostos de l’any 2020, en un entorn cada cop més canviat, molt convuls i ple d’incerteses.
Com ens afectarà el Brèxit? Quin futur té la Unió Europea? Crec que tots compartirem que cal una reforma de la UE perquè ara mateix és dèbil i això afecta la competitivitat de les empreses. La desacceleració de l’economia, una realitat, quina durada i quina intensitat tindrà? I desprès, un tema que no puc deixar de comentar: la cimera mundial pel clima, sense acords. Un indicador de la impossibilitat de posar-nos d’acord per fer front al principal repte dels propers anys, preocupant.

Catalunya és un país amb una llarga tradició associativa. Són entitats que es constitueixen per atendre les inquietuds o necessitats de determinats col·lectius o senzillament per unir esforços i són grans generadores de competitivitat i de cohesió.
Però quan les associacions creixen sovint es perden de vista els objectius iniciats i s’acaben destinant molts esforços a generar recursos per poder mantenir l´estructura de l’organització. L’associació va deixant de tenir sentit perquè deixa de servir als interessos dels socis.

Darrerament ens arriben constantment notícies inquietants que ens generen preocupació: la guerra comercial d’Estats Units i la Xina, el Brexit, el trencament del pacte nuclear Estats Units – Iran, les crisis migratòries, el canvi climàtic. El món està vivint moments convulsos, de canvis profunds, i això afectarà inevitablement l’economia catalana, però caure en el pessimisme és el primer pas per generar recessió. Molt millor ser realista i preparar-se bé.
A partir de l’any 2014 l’economia catalana ha experimentat un creixement del PIB amb una mitjana del 3% anual. Les empreses catalanes han tingut una bona evolució, han incrementat les vendes gràcies a l’augment del consum intern, les exportacions i el dinamisme del sector TIC i han millorat la seva situació financera, s’han capitalitzat. La xifra de PIB per habitant se situa actualment en nivells previs a la crisi.