S’acaba l’any i les Festes de Nadal ja són aquí, però amb un regust agredolç. No sabem exactament què dir, perquè, de fet, no estem per gaire celebracions.
En primer lloc per la situació actual de la pandèmia, la veritat és que les trobades socials, essència de les Festes de Nadal, són ara mateix força desaconsellades. Per altra banda, gaire per celebrar tampoc tenim, ha estat un any per esborrar-lo del mapa.
Aquest darrer mes hem viscut un nou episodi de confusió i desesperació per part de molts sectors del teixit econòmic del nostre país. El 15 d’octubre coneixíem que l’endemà entraven en vigor un paquet de restriccions per frenar l’extensió de la Covid-19.
La valoració que en vam fer des de la FEGP va ser que eren mesures desproporcionades, que posaven el focus en els centres de treball, espais que havien aplicat totes les mesures preventives preceptives. Les nostres queixes i les de totes les patronals no van servir de res.
El mes passat parlàvem de la necessitat de definir el més aviat possible un nou pla industrial català i dotar-lo dels recursos necessaris. L’objectiu hauria de ser que la indústria arribi a aportar més del 20% del PIB del país, ara mateix no arriba al 15%. Sembla que tothom hi està d’acord però de moment aquest debat no s’està impulsant. Això preocupa, ara no ens podem limitar a solucionar els problemes del present, hem de preparar en paral·lel el futur perquè sinó farem tard.
Fa un parell de mesos arribava la primera notícia preocupant del sector de l’automoció, l’anunci de tancament de la planta de NISSAN. En aquell moment des de la FEGP opinàvem que aquesta notícia era un indicador que el teixit industrial català és feble i que els centres de decisió estan massa lluny.
Malauradament aquest temor s’està materialitzant al nostre territori amb els anuncis de tancament fets per les empreses Saint-Gobain Glass i Robert Bosch España referent a les plantes de l’Arboç (Baix Penedès) i de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) respectivament.
Aquests darrers mesos els escenaris canvien molt ràpidament. Abans de començar aquest escrit m’he mirat el del mes passat: en 30 dies hem passat d’un escenari d’incertesa i esperança a un escenari de ràbia i encara més incertesa. La temporada d’estiu era una gran ocasió per aconseguir una certa recuperació dels sectors més afectats per la crisi, però ara ja sabem que no serà així. S’ha tirat l’oportunitat per la borda!
“A l’estiu tota cuca viu”, i efectivament ha arribat l’estiu i sembla que tot s’estigui començant a moure. Fa poques setmanes estàvem pendents de quan finalitzaria l’estat d’alarma i avui ja tenim turistes estrangers al país. Poc a poc els carrers de les nostres ciutats s’omplen de vida i les empreses van reprenent la seva activitat.
Però amb la recuperació de l’activitat arriba un dels moments més crítics de la crisi, ara veurem quantes empreses no han pogut aguantar l’aturada i es veuran obligades a tancar. Durant els propers mesos es materialitzarà la repercussió de la pandèmia en l’economia del país, arribarà el moment de la gestió de la crisi en majúscules.
| Ja és a la venda el número 153 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu