Aquest darrer mes hem viscut un nou episodi de confusió i desesperació per part de molts sectors del teixit econòmic del nostre país. El 15 d’octubre coneixíem que l’endemà entraven en vigor un paquet de restriccions per frenar l’extensió de la Covid-19.
La valoració que en vam fer des de la FEGP va ser que eren mesures desproporcionades, que posaven el focus en els centres de treball, espais que havien aplicat totes les mesures preventives preceptives. Les nostres queixes i les de totes les patronals no van servir de res.

Fins aquí podríem discutir i evidentment algú ens podria dir que una patronal no som ningú per opinar sobre la necessitat de prendre més o menys mesures restrictives en cas de pandèmia, i tindria raó. Però si que podem observar, comparar i opinar, i el que veiem és que hem estat la comunitat que ha aplicat les mesures més restrictives i en canvi això no ha significat que tinguem les millors dades epidemiològiques.
Però dit això, un cop no ha estat possible suavitzar les restriccions, al nostre entendre sobredimensionades, cal posar a disposició del teixit econòmic les ajudes necessàries per poder superar la situació. No ha estat ni està sent així, les ajudes no arriben.
Entenem que fer política en moments tan complicats com una pandèmia vol dir tenir una visió general i aplicar mesures preventives, que a vegades són difícils d’entendre. Però aquestes sempre haurien de tendir a mantenir un equilibri per protegir el teixit econòmic afectat, i això només s’aconsegueix mesurant molt bé el que s’aplica i donant les ajudes necessàries per evitar que s’enfonsi l’economia.
Ara per ara no ho hem vist i per aquest motiu ens preguntem: les ajudes quan? No es poden prendre mesures de ‘país ric’ i donar ajudes de ‘país pobre’, el resultat és el que ens està passant, que l’economia s’enfonsa. I si les ajudes no arriben aviat serà irreversible. Esperem que en breu tinguem novetats que ens facin ser més optimistes.