Planificació, seguretat i unitat d’acció, el millor remei

    En els moments més complexes de la crisi sanitària la crítica a la gestió de l’emergència no tocava i enlloc de queixar-se tothom es va posar a ajudar. La solidaritat d’empreses i persones a títol individual, que han contribuït amb tot allò que han pogut per donar suport al sistema sanitari en els moments més dramàtics, ha estat excepcional. Crec que es pot afirmar que entre totes i tots ens n’hem sortit!

    Però ara toca mirar endavant i recuperar-nos i ha arribat un moment en què ja no es poden admetre més errors, ens hi juguem massa. La crisi sanitària ens va agafar desprevinguts, si algunes setmanes abans s’hagués tingut una visió més encertada i s’haguessin pres decisions valentes potser la cosa hauria anat d’una altra manera, però ara ja no hi ha excusa.
    Per aquest motiu no és acceptable que a l’onzena setmana d’estat d’alarma encara es percebi inseguretat i improvisació, per exemple: les xifres de malalts i morts són rectificades constantment, es modifiquen decisions per poc encertades, encara hi ha al voltant d’un 10% de persones afectades per ERTOs que no han cobrat res, el 12 de maig s’anuncia una quarantena de 14 dies per a les persones que viatgin a Espanya, en un moment en què s’estan treballant regles comunes per reactivar el turisme dintre d’Europa.
    L’economia ha estat moltes setmanes en estat d’hivernació, aplicant ERTOs, implantant teletreball, demanant préstecs, fent moratòries de lloguers, aplaçant obligacions tributàries, etc. Però ara ve la prova de foc, quantes empreses podran recuperar la seva activitat? Ara cal posar tots els esforços per evitar tancament d’empreses i el conseqüent augment de l’atur, és el moment de buscar l’equilibri entre mantenir les mesures de prevenció per evitar rebrots i alhora estimular l’economia. I això només és possible amb planificació, seguretat i unitat d’acció.
    En aquest sentit és molt important el pla de recuperació aprovat aquesta setmana per la Comissió Europea, que ha acabat sent un camí entremig entre les transferències a fons perdut que demanaven els països del sud i la resistència de països com Holanda, Austràlia, Suècia i Dinamarca que s’oposaven a l’augment de la despesa i els subsidis. Esperem que aquest pla eviti que com a conseqüència del coronavirus acabem tenint una Europa més asimètrica que mai.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu