Aquests darrers mesos els escenaris canvien molt ràpidament. Abans de començar aquest escrit m’he mirat el del mes passat: en 30 dies hem passat d’un escenari d’incertesa i esperança a un escenari de ràbia i encara més incertesa. La temporada d’estiu era una gran ocasió per aconseguir una certa recuperació dels sectors més afectats per la crisi, però ara ja sabem que no serà així. S’ha tirat l’oportunitat per la borda!
Desprès de més de tres mesos de tancament total de molts negocis relacionats amb el turisme, haver aconseguit controlar la pandèmia abans de la temporada d’estiu era un raig d’esperança pel sector. Però ja vam començar malament, anunciant una quarantena pels visitants quan tots els països estaven fent ja la campanya de captació de turistes i desprès la falta de concreció sobre quan obrir les fronteres. Tot i així, turisme, comerç i restauració, els sectors més afectats per la crisi, es van posar en marxa per aprofitar la temporada.
Malauradament, allò que fa un mes era esperança s’ha convertit en decepció, ha fallat el control i s’ha tornat a descontrolar el virus. Segur que hi ha molts culpables, ciutadans poc responsables i empreses que no han pres les mesures de prevenció adequades, però en aquest cas el principal culpable són les administracions públiques, responsables d’establir els mecanismes de control i seguiment necessaris per mantenir la situació estable.
Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades en lloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. Amb la finalització de l’estat d’alarma no s’ha acabat el problema, comença un llarg període de convivència amb el virus, mentre no es tingui una vacuna.
Per acabar voldria fer referència a la presentació, fa 15 dies, de l’índex de competitivitat comarcal de la FEGP, un informe que emet l’entitat des de fa 16 anys. En aquesta edició s’ha inclòs un apartat específic sobre els efectes del Covid-19 i es constata que la capacitat de reaccionar dels territoris no depèn només de la base econòmica local sinó també de la resiliència econòmica, entesa com la capacitat de respondre de manera eficaç a canvis no previstos.
Això ens indica que a l’hora de definir els projectes de reactivació econòmica de les nostres comarques no ens podem limitar a analitzar l’activitat econòmica existent, cal cercar les capacitats del territori que facilitaran la recuperació. En aquest sentit l’informe indica que seran claus valors com la diversificació, especialitzacions basades en la innovació, el capital humà i la internacionalització.
Durant els propers anys arribaran al nostre país molts diners provinents del fons de recuperació europeu. Serà important tenir el plans de recuperació territorials preparats per poder demanar que es destinin recursos al seu finançament.
