Som a la sisena setmana de l’estat d’alarma per la crisi del Covid-19 i la gran capacitat d’adaptació de les persones fa que ja ens hàgim acostumat a un entorn amb l’economia mundial parada i gran part de la població confinada. En canvi fa pocs mesos érem incapaços d’arribar a acords per frenar el canvi climàtic, recordem la cimera mundial pel clima, sense acords.
Ha calgut arribar a una situació extrema per reaccionar i en aquest cas probablement ens en sortirem, amb més o menys dificultats, però penso que el Coronavirus ens ha de servir per entendre que les persones som molt febles i que cal que tinguem molta cura del nostre entorn si no volem posar en risc la nostra pròpia existència.
La crisi sanitària ha provocat immediatament una crisi econòmica però de moment no financera i estem en un moment on les reaccions encertades i ràpides marcaran el futur, perquè ara mateix la incertesa és el risc més important.
Dos factors determinants seran que l’Eurogrup sigui capaç de donar ja una resposta satisfactòria a la crisi i per altra banda que es disposi el més aviat possible d’una vacuna.
Dit així, jo crec però que hem de ser optimistes, hem estat capaços d’adaptar-nos ràpidament i ha sortit a la llum el millor de les persones: la generositat i la solidaritat.
La FEGP ha centrat durant aquesta crisi els seus esforços en estar al costat dels associats, facilitant-los tota la informació d’actualitat i donant-los assessorament en la multitud de dubtes i problemàtiques que han anat sorgint. També ha fet d’altaveu de les seves reivindicacions i ha promogut la col·laboració entre les empreses.
En aquest sentit voldria destacar la xarxa de solidaritat que s’ha generat, en què cadascú ha posat a disposició de la col•lectivitat els seus coneixements i capacitats per ajudar. El resultat ha estat espectacular: fabricants de matalassos proveint mascaretes, vitivinicultors utilitzant les impressores 3D per fabricar material sanitari, fabricants de material per a impressió digital aportant les lones separatòries o fabricants de material esportiu fent bates sanitàries.
Amb tot això, voldria acabar amb una reflexió: no es pot parlar de prioritzar salut o economia, va lligat. Les empreses han tingut un paper importantíssim per fer front a la crisi sanitària i si volem mantenir una societat del benestar cal tenir una economia forta amb un teixit empresarial potent.
