Portem alguns anys que els períodes de crisi es van enllaçant. Començava l’any 2020 amb una pandèmia mundial, que l’any 2021 es va començar a recuperar. 
La majoria de comarques de Catalunya encara no havien recuperat les xifres anteriors al 2008 quan va començar la Covid, i en canvi a finals del 2021 els índex d’ocupació ja es van situar majoritàriament per sobre dels valors del 2008.

L’activitat econòmica es va recuperar força durant l’any 2021, moltes empreses parlaven de xifres record de facturació, encara que amb marges més ajustats, degut al trencament de les cadenes globals de valors. Però hi ha sectors que encara van patir molt, especialment els dependents del turisme i del comerç internacional.
Si l’any 2021 va ser el de la recuperació, el 2022 va ser el de l’inici de la guerra, és a dir una  nova crisi. Ara bé, un cop tancat, ha anat millor del que s’esperava. 
Tant les incerteses que hi havia a principis d’any com un final d’any, que s’esperava catastròfic, finalment no ha estat així. El darrer trimestre ha estat força positiu i s’ha tancat l’any amb un PIB del 5,5% a Catalunya.
Finalment l’any 2023, que també ha començat millor del que s’esperava, però novament amb l’amenaça d’una crisi important: la falta d’aigua. Davant d’aquest risc de moment s’observa que les mesures que s’estan prenent per part del Govern de la Generalitat són principalment restrictives i sancionadores. Però es troben a faltar polítiques d’inversió, per exemple en noves tècniques de reaprofitament d’aigua. 
En situacions de crisi és important escoltar a totes les parts i sobre tot reaccionar amb rapidesa, ho hem après en els darrers anys i va ser determinant per superar la pandèmia. Per tant esperem que també les administracions públiques hagin après la lliçó i gestionin la crisi de l’aigua amb diàleg i agilitat.