Ja estem en ple període de vacances. A partir de la finalització del curs escolar es percep clarament que hi ha menys activitat i que les famílies comencen a fer vacances, tot i que entre el 15 de juliol i el 15 d’agost és quan més es fan.
Ara bé, quan uns fan vacances és quan comença el període de més activitat per a altres, tot el sector del turisme, hoteleria, restauració i activitats relacionades, estan aquests dies en màxima activitat.

Entre les comarques del Penedès-Garraf, les de la costa són les que més ho perceben, especialment poblacions molt orientades al turisme, mentre que a les comarques d’interior, enfocades a un turisme menys massificat, l’impacte és més petit.
A les poblacions molt focalitzades en el turisme, poder assimilar durant la temporada alta la presència de molta més població del que és habitual, és tot un repte, i en molts casos això provoca rebuig a l’activitat turística, totalment comprensible.
Però el problema no és el turisme, sinó una deficient gestió dels serveis i de les infraestructures. Cal tenir les poblacions preparades per l’arribada de més població durant els períodes vacacionals, com a mínim equivalent als allotjaments i serveis que s’ofereixen. 
Hem de ser conscients que el turisme aporta a Catalunya aproximadament un 12% del PIB, més tots els sectors sobre els quals té una afectació directa o indirecta, i per tant no té cap sentit demanar que s’elimini mentre l’activitat econòmica que ens aporta no es pugui substituir per una altra.
En els darrers anys s’ha instaurat a Catalunya el “no a tot”, no al turisme, no a la industria …. Són posicionaments, al meu entendre, poc pensats i una mica egoistes, perquè hi ha moltes persones que viuen d’aquests sectors. Per aquest motiu mentre no hi hagin alternatives haurem de continuar treballant per fer-los més sostenibles i millorar models, però no els podrem eliminar.