PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

 

PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online del Penedès i el Garraf

Colors disseny... El somni de la Maria d’omplir el món de color

La Maria és apunt de fer 20 anys. M’entrevisto amb ella i amb la seva mare Chus. Ella té un somni: OMPLIR EL MÓN DE COLORS i ho fa a través del disseny.
Va aprendre abans a pintar que a caminar (diu la mare).
Una visió innata pel color, llargues hores des de la infància a l’hospital pintant, una preparació i formació a l’Arsenal de Vilafranca i un esperit inquiet, somiador i emprenedor de la Maria (i també de la Chus) les porten a emprendre aquesta aventura.

Maria, què t’ha portat a somniar un món de color, a voler omplir el món de color?
M’explica que de recent nascuda va patir un fort cop al cap que va provocar una fissura per on va entrar “un bitxo” que va anar directament al budell i hi va fer destrosses. Va deixar, a més, un rastre en el cervell que li provoquen algunes crisis epilèptiques i per això va molt medicada.
He fet disseny i m’agrada el color, vull omplir el món de color. Sempre ho he tingut clar.
He passat la infància a Sant Joan de Deu i fer un projecte com aquest és una mostra d’agraïment i també una manera d’ajudar altres nens i nenes perquè puguin avançar.

Com es materialitza aquest somni? Quin és el projecte?
Colors Disseny és un estudi de disseny on nois i noies que tinguin tanta o més discapacitat que jo i que tinguin dots creatives i artístiques trobin un lloc on ser ells mateixos. M’agradaria tenir molts projectes per poder buscar molts col·laboradors creatius amb algun tipus de discapacitat.
Al juny va néixer l’estudi, i cada cop que tenim un encàrrec col·laborem amb l’Associació Mar de Somnis, que és l’Associació que aglutina bona part de les persones afectades per l’epilèpsia.

I quins són els projectes que has portat a terme?
N’hi ha uns quants, el disseny d’una caixa de xocolata amb l’objectiu de recaptar fons per al projecte “Hospital Amic” de l’”Hospital Sant Joan de Déu” de Barcelona. Aquestes caixes s’han posat a la venda a la botiga solidària del mateix hospital i també al Poble Espanyol a banda de publicar aquesta iniciativa a la plataforma “Mi grano de arena”.
També he dissenyat una bossa ecològica per a Dentitec on, a banda del dibuix, hi ha un missatge “take a smile” perquè sempre acompanyem la il·lustració amb alguna frase.
Un altre encàrrec per a aquesta mateixa marca ha estat el disseny d’un calendari per a aquest 2020.
I també l’Òptica Badia ens va encarregar unes bosses de marxandatge.
A banda hem fet samarretes i bosses diverses.
Estem a l’inici.
Podem fer moltes coses, idees no en falten... imaginem les bates per als nens i nenes de l’hospital. Jo les odiava quan era petita. Si haguessin estat de colors vius i alegres...Podem fer bates.
Però també podríem fer estovalles i draps de cuina, i caixes de galetes... moltes coses podrien tenir més color del que tenen.

Fas servir alguna tècnica en especial per a les teves creacions?
Pinto sempre amb retolador però, no faig servir mai ni el gris ni el negre ni el marró. A mi em dóna sensació de foscor i em sembla que als altres els ha de passar el mateix.
M’agrada tenir davant meu una gran gamma de colors per poder triar. Personalment el color m’ajuda a tenir un millor estat d’ànim i crec que a les altres persones també.
Quan pinto em poso Youtube, busco la música que m’agrada, que m’inspira... i pinto.

Maria, qui t’ha ajudat en aquest procés?
(es queda pensativa...)
Ma mare, ella m’ajuda a buscar idees...
Fem reunions sovint i quedem amb la gent. A mi no m’agrada massa quedar.
M’explica la Chus....però sovint la gent la vol conèixer a ella, perquè és l’artista.
S’hi esforça i es reuneix...

Segueix la Maria...
La Maria Rafecas, la meva tutora, també m’ha ajudat moltíssim. A l’inici, s’hi va implicar moltíssim; té molt de criteri i ens dóna consells en el disseny.

Què creieu que és el més difícil de tirar endavant el projecte?
La difusió és el que costa més, que la gent ens conegui. Poder arribar allà on toca...
Ens posarem a les xarxes socials, no en sabem molt, però n’aprendrem...

I si penseu d’aquí a tres o quatre anys, quin és el somni?
D’aquí a tres o quatre anys...
El meu somni ja l’estic complint...
Però és clar, m’agradaria que m’encarreguéssin moltes coses. Sobretot poder col·laborar i fer molts projectes solidaris, arribar a poder fer un projecte solidari cada mes.
Hem fet l’entrevista en una cafeteria. Ens emplacem a seguir pensant, a seguir avançant.
Un tàndem mare-filla que transmet força, entusiasme, creativitat i motivació.
És només l’inici, però segur que en sentirem parlar.

   

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Les oportunitats per transformar un idea en un projecte són a qualsevol lloc. Donar solució a un problema o necessitat que nosaltres mateixos hàgim experimentat pot ser l’inici d’un projecte transformador
2- Les persones estem disposades a pagar un “PLUS “ pels productes si ens generen emocionalitat (segons la piràmide dels elements de valor de Bain). El projecte que avui us presentem té aquest plus d’emocionalitat,
3- Els somnis com a detonants de projectes: podem pensar que un somni només és un somni... i en canvi ,moltes vegades, aquests es converteixen en la força impulsora dels projectes més grans.
Eleanor Rosevelt, activista americana pels Drets Humans va escriure la bonica frase: “El futur pertany a aquells que creuen en la bellesa dels seus somnis”




0
0
0
s2smodern

 Ja és a la venda el número 103