Entrevisto la jove Beta Suriol estilista, assessora d’imatge i directora creativa, té 22 anys. La vaig conèixer en un espai de joves creadors organitzat per l’Ajuntament de Vilafranca.
    La vaig escoltar i vaig sentir un missatge fresc, nou, esperançador. Explicava Hyptia “és l’evolució d’un jo personal a través de l’art...com un alter ego, una evolució a través de l’art.”
    Va estudiar Estilisme d’indumentària i en acabar volia treballar d’ alguna cosa que omplís tots els valors que ella tenia molt clars: la unió de la sostenibilitat, la inclusió, la moda i la roba.
    De seguida va veure que li costaria molt trobar un lloc de treball que unís aquests quatre valors i així es va decidir a engegar el projecte Hyptia.

    Fires, jornades, tertúlies.... el calendari, quan arriba el bon temps, s’omple d’esdeveniments que  fomenten l’emprenedoria. Entre el públic, joves estudiants, persones de diferents edats que tenen en ment alguna idea de negoci i aquells i aquelles que ja han donat el pas d’engegar el seu propi negoci.

    En els darrers anys he fet moltes intervencions explicant el significat d’emprendre amb un missatge ben clar, emprendre és practicar l’ofici de ser persona. Emprenem a la vida (i no parlo només ni sobretot de muntar empreses) perquè tenim necessitat de projectar, d’il·lusionar-nos per un repte, una fita, sigui o no empresarial.

     

    M’entrevisto amb el Miquel Angel Mora que es defineix com a emprenedor. I en dono fe perquè el vaig conèixer fa ja molts anys quan va impulsar el seu primer projecte empresarial. Des d’aleshores no ha parat de generar noves idees i convertir-les en empreses. Ell mateix explica que  li agrada emprendre “per l’eròtica que té emprendre”. Conviu bé amb la incertesa i amb el risc inherents amb els inicis de qualsevol projecte empresarial. En aquesta fase se sap moure. A l’inici passen moltes coses, em diu, entre elles, la possibilitat de fracàs. Ho diuen les estadístiques i ho diu la realitat. 

     

    Entrevisto Jordi Lafuente, a la nau on hi havia una coneguda empresa vilafranquina a l’Avda Tarragona, qui hi ha muntat aquesta atractiva i atrevida proposta lúdica. Una persona que s’ha fet a sí mateix amb coneixements d’enginyeria i que ve del món de la construcció i l’arquitectura. Només en la  primera impressió ja s’endevina una  persona molt inquieta amb grans coneixements i experiència en diferents  àmbits i també molt apassionat de la cuina.

    En aquest darrers mesos he tingut l’oportunitat d’estar amb centenars de joves d’instituts de diferents indrets de tot Catalunya. Joves més grans de 16 anys que estan estudiant una formació professional de diferents modalitats. Enguany, en el marc del Pla de Modernització de la Formació Professional del Ministeri d’Educació, s’ha dotat econòmicament a 1850 centres (50 a Catalunya) perquè facin un impuls d’aules d’emprenedoria. Cada centre decideix com aborda aquesta fita.

    No és la primera vegada que Mas Palou és protagonista d’aquest espai. Des del Quadern de l’Emprenedor ens fem ressò d’experiències innovadores que ens poden resultar inspiradores. I aquest n’és un cas.

    Entrevisto la Maria Vallès, la nova generació de Mas Palou. Ens explica que Mas Palou és una masia però és també una família i que es dediquen tant al conreu de les vinyes com al negoci de turisme rural.

     

    En un entorn privilegiat a la finca de Cal Cassanyes, m’entrevisto amb el Toni Rossell el propietari del Celler Oriol Rossell. Cada racó que veig està ple d’història i d’històries que ell mateix m’explica amb l’orgull de formar part d’aquest llinatge i alhora amb la responsabilitat de fer-la actual, moderna, sostenible i competitiva. I per això sóc aquí per conèixer de primera mà com ho fa un negoci hereu de segles, no només per seguir viu sinó per créixer i diferenciar-se en un sector tan competitiu com és el del vi i el cava.

    Ja és a la venda el número 131

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu