M’entrevisto amb el Miquel Angel Mora que es defineix com a emprenedor. I en dono fe perquè el vaig conèixer fa ja molts anys quan va impulsar el seu primer projecte empresarial. Des d’aleshores no ha parat de generar noves idees i convertir-les en empreses. Ell mateix explica que li agrada emprendre “per l’eròtica que té emprendre”. Conviu bé amb la incertesa i amb el risc inherents amb els inicis de qualsevol projecte empresarial. En aquesta fase se sap moure. A l’inici passen moltes coses, em diu, entre elles, la possibilitat de fracàs. Ho diuen les estadístiques i ho diu la realitat.
Has impulsat un munt de projectes, però de quins en guardes un millor record o t’han ensenyat més?
Vaig començar a Autograf, era una empresa d’autoedició. En aquest primer projecte vaig aprendre molt, era la primera vegada que emprenia i vaig cometre tots els errors possibles. Però en aquell moment ja vaig tenir clar que crear una empresa no és un “autoempleo”. Vaig entendre que una empresa ha de ser un model de negoci que sigui escalable i quant més replicable i sistemàtic el pugis fer, millor. Quan inicio un negoci, m’agrada trobar el sistema que permeti aquesta escalabilitat.
Una altra que destaco es “Ya encontre” que va néixer l’any 2000. I ho va fer a partir de la meva necessitat pròpia de buscar pis. Va ser el meu gran projecte el bootstrapping (començar un projecte amb fons propis). Érem dos socis a l’inici i vam arribar a ser 80 persones treballant. Va venir la crisi i vam buscar un inversor que ens ajudés a passar la crisi.
Després va venir l’empresa Housefy. En aquest cas no vam inventar res, sinó que vam copiar un model d’Anglaterra que ja existia. L’empesa té només cinc anys i ocupa, a l’actualitat 300 persones...
També vaig muntar, junt amb d’altres persones, l’empresa Afables. Era un model de negoci tipus “Cuideo”. Aquest projecte estava en la categoria del que podríem anomenar emprenedoria social, però aquesta no és una història d’èxit perquè no vam ser capaços de monetitzar-ho...
Però m’agrada explicar que vam fracassar amb molt d’èxit. Ens vam posar un temps límit per veure si funcionava o no, passat aquell temps vam decidir tancar.
I és fruit de totes aquestes experiències que sents la necessitat d’explicar el món de l’emprenedoria als joves?
Ha passat de manera natural. Em trobo amb molta gent que em demana sovint que em explicar el seu projecte. I comprovo que en la major part dels casos les idees que els aporto tenen sentit per a ells/elles i els ajuda.
D’aquesta vocació per ajudar neix START SUD a Reus on treballem projectes propis i també funciona com a incubadora (startsud.cat)
En la mateixa línia però amb un funcionament diferent tenim Bcombinator.com a Barcelona. Si a Reus fem “artesania” amb els projectes, en el sentit que el cuidem molt, a Barcelona treballem amb molta quantitat de projectes i busquem rondes de finançament, generem esdeveniments d’emprenedoria. Tenen un dinamisme diferent.
Arribats a aquest punt m’agradaria que ens expliquessis què és el Catalunya Summit que tu, juntament amb d’altres persones, impulseu i que tindrà lloc el proper dia 7 de maig a Vilafranca.
A Vilanova, cada any, fem un congrés d’innovació i emprenedoria dirigit a emprenedors i empreses. Aquest any, l’Ajuntament de Vilafranca va tenir la iniciativa de voler fer un congrés també relacionat amb aquest tema.
Vam pensar que en comptes de fer una cosa similar al que ja s’estava fent, podríem fer alguna cosa dirigida als FUTURS emprenedors i a més, amb la idea de fer-ho en l’àmbit de tot Catalunya.
Així que Tandem, l’associació d’emprenedors i emprenedores, el Departament de Promoció Econòmica de l’ Ajuntament de Vilafranca i en Ruben Nadal, Coordinador d’InnovaFP de l’Institut Eugeni d’Ors hem decidit impulsar aquesta proposta (catalunyasummit.cat).
Què t’agradaria que passés aquests dies al Catalunya Summit?
M’agradaria que la gent jove trobi que l’opció d’emprendre està molt més a l’abast del que imaginen. M’agradaria que perdessin el respecte a emprendre i a la por de no tenir èxits.
Creiem que aquesta és una aposta nova, no hi ha referent igual o semblant a Catalunya, malgrat sé que hi ha esdeveniments puntuals.
Volem posar molt èmfasi en que aquest no serà un esdeveniment “normal” unidireccional on hi ha un ponent i una audiència.
Demanem que s’apliqui la “Llei dels dos peus”, si a la sala on estàs no t’aporta valor, agafa els dos peus i canvia de lloc.
Partim de la certesa de que el públic jove és molt àgil i amb una clara consciència per decidir on posen el seu temps... trien molt ràpidament. Per això les sessions seran de màxim 40 min i d’aquests només 20 min seran d’exposició.
Llargues cues sense la garantia que podràs fer l’activitat si el recinte ja està ple. Per tot això i tal com es fa en d’altres accessos a espais culturals i d’oci, pots treure la teva entrada a una hora concertada i a través d’un codi QR accedeixes de forma ràpida al recinte.
Com a emprenedor “compulsiu”, quina recomanació donaries a algú que vulgui engegar un projecte?
El primer que recomano sempre és que l’escriguin. No tothom fa aquest esforç i és molt útil. I no parlo de fer un pla d’empresa rigorós... escriu un conte, les teves reflexions en forma de diari... ha de ser un document per tu mateix.
1- Un projecte ha de ser escalable si vol ser més que un projecte “d’autoocupació”. Trobar un sistema que faci el projecte replicable, és a ulls del Miquel A. la clau de l’èxit.
2- Copiar i adaptar. Hi ha molts sistemes que ja funcionen a d’altres llocs i sovint buscar, copiar i adaptar pot ser l’inici d’un projecte empresarial.
3- Fracassar amb èxit preveure d’antuvi quan temps i recursos vols invertir per veure si el projecte va o no endavant.
4- Conviure bé amb la incertesa. És possiblement el tret més característic del perfil emprenedor del Miquel A. i absolutament necessari per impulsar un projecte.
