Com cada any, dedico la darrera entrada del bloc de la temporada a un tema “propici per l’estiu” i que alhora ens aporti idees i coneixement renovat pel “nou curs” al setembre.
Aquest any aposto per la CURIOSITAT. La que diuen serà fonamental en la societat que ve.
La curiositat és el desig de conèixer i de saber, una inclinació a aprendre allò que no coneixem.
I per si sentiu curiositat per la curiositat faré dues recomanacions, la primera és la plataforma CURIOSITY ATELIER d’Alfons Cornella que fa una acurada i extensa i amena investigació sobre la curiositat que és altament recomanable. I l’altra recomanació és el llibre “La niña que todo lo quería saber. La curiosidad: claves para una vida más inteligente y feliz” de Teresa Viejo.
“En un món de màquines intel·ligents la principal oportunitat pels humans radica en la curiositat.” Alfons Cornella
Amb aquesta afirmació tan contundent, Alfons Cornella comença en la seva plataforma un al·legat a la curiositat en forma de manifest. “Les investigacions demostren que la curiositat és bona per la salut mental”, una altra afirmació que hi trobem “Envellim en el moment que deixem de tenir curiositat” i encara una altra “En una epidèmia d’ansietat i estrés la curiositat pot convertir-se en un dels millors antídots. Però el que m’ha motivat a incloure aquest tema en el Quadern de l’emprenedor és l’afirmació que segueix:, “No hi ha creativitat i innovació sense curiositat.” Dono per fet que els qui em llegiu sou persones emprenedores amb ganes d’innovar i crear. És per això que manllevo a Cornella les seves paraules per suggerir algunes idees que ens portin a encarar aquesta necessària aturada estiuenca per encuriosir-nos. Com ens diuen els experts els beneficis seran considerables, veiem-los.
Els beneficis de la curiositat
Un dels millors experts en curiositat Todd Kashdn ens recorda que els beneficis de la curiositat són tant INDIVIDUALS, com SOCIALS. A nivell individual la curiositat ens aporta interès per descobrir, aprendre, sorprendre’ns i per tant contribueix al CREIXEMENT PERSONAL i, possiblement a la seva felicitat.
Però a nivell social la curiositat porta a interessar-nos per d’altres persones, pel que fan, pel que diuen o pensen i aquesta inquietud per descobrir els altres contribueix a la millora de les interaccions personals. Així, una organització, una escola, una societat d’individus curiosos és una organització més oberta i provablement més equilibrada. La història sembla demostrar que quan les societats es tanquen la probabilitat de que sorgeixin conflictes, creix.
Molt important destacar que si millorem la nostra curiositat, incrementem la nostra capacitat d’aprendre (com que tenim més interès i motivació, l’aprenentatge és més profund).
Però és que a més la curiositat millora la implicació, la voluntat d’entendre i resoldre problemes i l’interès per explorar noves formes d’actuar, cosa que repercuteix directament en la qualitat de la feina que fem.
Diuen a més que la curiositat pot ajudar a evitar l’avorriment, el tedi i el que és més rellevant, el síndrome de BURNOUT (cremat professional) que amenaça en convertir-se en epidèmia.
Quan la curiositat ens absorbeix, el nostre ànim és més positiu, sembla que alliberem dopamina que calma la nostra ment cosa que fa que es converteixi en un antidepressiu natural. Com deia Saramago, “La vellesa comença quan es perd la curiositat”.
Si tants són els beneficis, perquè doncs ens costa tant ser persones curioses. Teresa Viejo, en el llibre mencionat, ens explica quins són els enemics de la curiositat
La por
La por a conèixer alguna cosa que ens pogués fer mal en algun sentit bloqueja la curiositat en la falsa idea de que la ignorància cuida de nosaltres. En realitat el que ens fa por no és el futur si no la temença a perdre el que concebem que és segur.
Les creences
Les creences ens predisposen a reaccionar de forma diferent davant una mateixa circumstància, i saber-ho ens fa entendre el perquè de les reaccions dels altres. La curiositat ens permet entendre que el que suposem òptim no és l’única opció ni possiblement la millor.
Els judicis i prejudicis i suposicions
Els coneixements que ens han deixat per herència, poden estar arnats moltes vegades. Tornar a ser nens o nenes ens fa tenir la valentia de preguntar. Desfer-nos de pensaments obsolets com ho faríem amb un ordinador que allibera arxius i documents vells, resulta terapèutic.
El dogmatisme
En el nostre parlar quotidià abusem de sentenciar i pontificar, cosa que demostra que bona part dels enemics de la curiositat fan de les seves a través de la comunicació. Quan ens distanciem del dogmatisme, filtrem el que sabem i en cas que no serveixi incorporem nous aprenentatges. Això ens ajuda a ser persones amb criteri i permeables.
La dispersió
Sembla que Leonardo da Vinci, paradigma del gran curiós, tenia una enorme habilitat per començar projectes, però no per completar-los, cosa que ens portaria a pensar que la seva curiositat no era tan productiva com podria semblar a priori. Si la nostra ment s’ocupa de moltes coses sense decidir en quins temes ha d’aprofundir. Ens cal focus i concreció. La curiositat difosa només ens entreté. Per convertir-la en útil cal focalitzar-la en allò que hem projectat. Cal una certa autodisciplina amb els distractors que se’ns posen davant i ens fan perdre el focus.
Mala premsa
Possiblement aquest és el pitjor enemic de la curiositat. L’educació que hem rebut (excepte en algunes ocasions, cada cop més nombroses) no ha premiat la curiositat, al contrari, moltes vegades la interpreta com a falta d’atenció, quan no rebel·lia. També durant molts anys, hem confós curiositat amb “xafarderia”.
1- Un estiu curiós. Per què no obrir un quadern de la curiositat, per anotar notes, reflexions i curiositat d’aquest estiu .
2- Deixa’t sorprendre aturar-se i deixar-se sorprendre és un magnífic estímul per la curiositat.
3- No calen grans coses (viatges, esdeveniments, etc.) per estimular-la, de vegades només cal canviar la manera de mirar coses quotidianes.
4- La curiositat compartida és més curiosa.
