10 elements clau de la mentalitat emprenedora
De tant en tant en aquest espai del quadern de l’emprenedor m’agrada fer una aturada en les entrevistes i aportar alguns suggeriments que donin valor a les persones que volen emprendre algun projecte. La meva activitat professional em porta a veure, entrevistar, parlar i formar un bon nombre d’emprenedors i també em demana llegir permanentment bibliografia relacionada amb el tema. Del que escolto, del que veig, del que llegeixo i del que penso en trec avui 7 elements essencials d’una mentalitat emprenedora.
Quin és el teu PER QUÈ?
Porto més de 25 anys veient persones que emprenen. Ho fan per a molts motius: alguns s’han quedat sense feina, d’altres han descobert una oportunitat, d’altres volen posar a prova la seva habilitat... Tot això són motius, però el que realment importa, el que de veritat dóna la força per emprendre és descobrir la motivació, és a dir, allò pel que realment vols engegar el teu negoci. Descobrir l’autèntica motivació ajuda a superar moments en que les coses no van prou bé. Recordar el “perquè” empeny a trobar un “com”.
Emprendre des de les organitzacions
Aquest mes vull entrevistar una persona que encarna com poques el significat de la paraula emprendre. Dorm poc i treballa molt. Es defineix a sí mateix com algú que des de fa mes de 25 anys es dedica a donar marxa a l’entorn. Se sent una mica Quixot.
No entén l’emprenedoria si no és de de la rebeldia, en el sentit de no assumir els fets i les convencions com són. L’anhel de no sotmetre’s sinó de procurar el canvi cap a la millora.
Isidre, portes una llarga trajectòria al capdavant de l’actual FEGP fins fa poc ADEPG. Però aquest neguit de “donar marxa a l’entorn” com tu l’anomenes et ve de lluny, cert?
He promogut diferents fires a Vilanova. La primera Fira de novembre l’any 91 en que ho vaig fer més des del punt de vista amateur. Però possiblement la fira que ha tingut més impacte va ser Galàctica. No només era una fira d’invents sinó sobretot una trobada d’inventors per buscar inversions va esdevenir el Primer Saló Internacional dels inventors.
Durant 11 anys fins l’any 2003 vam aconseguir tenir la presència de 13 països diferents i ressò a través d’emissores d’arreu del món.
Possiblement és l’esdeveniment que més repercussió ha tingut a les nostres comarques... Va ser una experiència excepcional.
Anther
L’Esther fa 27 anys que va entrar a treballar a la botiga de moda Collectiv (ara TOKUT). Als 18 anys estudiava nocturn i durant els matins treballava. Ha anat creixent dins la mateixa empresa i allà ha anat desenvolupant la seva carrera professional. S’ha format com a personal shopper, en informàtica, en màrqueting, en atenció al públic, en aparadorisme... Sempre ha treballat per compte d’altres i des de fa poques setmanes ha obert la seva pròpia botiga.
Esther, com definiries la nova botiga Anther?
És una il·lusió, un somni. Des que vaig començar a treballar a la botiga, l’evolució ha estat una constant. Primer, evidentment era per necessitat, però mica en mica et vas fent teva la professió. M’agrada molt la moda i treballar de cara al públic. Així que Anther forma part del que més m’agrada i sé fer.
Gaudeixo del comerç, gaudeixo molt de la meva feina i d´ajudar en les necessitats de les meves clientes.
Anther és una botiga de roba de dona, una roba “desenfadada”, còmoda, dinàmica per a dones que van a treballar de manera informal i que busquen les tendències noves. A la botiga s’hi troba roba de tendència, femenina, amb disseny...
El tercer Congrés de Dones d’Empresa
El quadern d’aquest mes va dedicat al Congrés de Dones d’Empresa. Però vol ser també un reconeixement a la tasca d’aquest grup que porta per nom Dones d’Empresa i que aglutina empresàries executives i professionals que a través de la suma de talents i de mirades vol contribuir a eliminar els obstacles directes i indirectes. Així ho explica la seva pàgina web.
Per tercer any consecutiu un Congrés de Dones d’empresa
Per tercera vegada, el mes d’octubre ha portat a Vilanova un congrés que posa en valor la feina, l’experiència, la innovació, el rigor, la xarxa i les ganes d’aprendre del més de 150 dones que s’hi apleguen. Una programació plena de conferències, taules d’experiències i microponències que imprimeixen un ritme i una aportació constant de coneixement i reflexió. Un curosa organització en temps i qualitat que garanteix que el temps invertit en assistir-hi retorna en nous aprenentatges, noves relacions i una agradable sensació de positivitat encomanadissa.
Running sack
L’Eloi va obrir ara fa cinc anys la botiga Espai Running. Una botiga especialitzada al servei del corredor que a més s’ha convertit en un lloc de referència i un punt de trobada pels amants del running. Ara i fruit de la seva visió estratègica i inquietud ens presenta el Running Sack, una nova línia de negoci actual, fresca i amb grans perspectives.
Eloi, com t’han anat aquests darrers cinc anys?
Fa cinc anys la botiga de running tal com la vaig pensar i obrir tenia sentit. L’eufòria de córrer era un sector a l’alça i a Vilafranca no hi havia cap botiga especialitzada. Així va ser. Vaig obrir i el tres primers anys vaig anar creixent. He controlat molt la despesa, he anat creixent, he fet un gran esforç per donar-me a conèixer a les curses i crec que he aconseguit posicionar-me d’una forma correcta.
Però els darrers dos anys el creixement no ha estat l’esperat perquè les tendències canvien. La revolució tecnològica ha fet que el comerç petit en general no hagi tingut el creixement exponencial del comerç online.
És evident que un comerç a Vilafranca té un sostre.
Em calia pensar en un projecte que em permetés tenir creixements més grans i això passa per l’online.
Actuo jo, teatre sense moure’t de casa
ENTREVISTO el Toni Regueiro, actor de teatre, cinema, tv i director. M’explica que és actor per accident. Es va presentar a un càsting del Bigas Luna i el van agafar. El CAEP li va oferir la següent oportunitat i una llarga trajectòria de formació, reciclatge i experiència l’avalen.
El fet que la seva mare fos “taquillera del Casal” ha fet que hagi viscut des de la infància envoltat de cinema i també de teatre. Des de ben petit, diu que jugava a fer pel·lícules, i repartia papers entre els seus amics... Havia de ser...
Però possiblement per a molts és el Toni de Cal Cuscó. Allà el veiem, sempre atent, darrere el taulell.
Toni, quines coses estàs fent en aquests moments a nivell professional en el món del teatre?
Doncs estic molt content, el juny vaig estrenar un Pirandello, un d’aquells autors clàssics de teatre que resulta molt gratificant de fer per un actor de teatre. He estat molts anys en direcció i produccions i ara fer de nou interpretació m’il·lusiona molt.
Hem estat fent una setmana de representacions a Sabadell i de cara a la temporada vinent voldríem fer temporada a Bcn.
A banda, al Vijazz vam fer a la sala de tast un maridatge amb contes eròtics que va funcionar molt bé.
