Cistelleria Giralt
Entrevistem la Sílvia Giralt.
La Cistelleria Giralt va néixer al segle S. XIX folrant d’espart les bótes de vi que es portaven a Amèrica per protegir-les. Posteriorment es van dedicar a fer escombres, a la fàbrica van arribar a ser més de 40 treballadors. El negoci va seguir junt amb la botiga que inicialment venia productes molt relacionats amb la pagesia. La mare de la Sílvia mica en mica la va anar ampliant i diversificant amb productes relacionats no només amb l’agricultura sinó també amb la decoració. La Cistelleria fa un pas endavant quan s’amplia al mateix carrer Hermenegild Clascar i obra una nova botiga específicament de decoració.
La Sílvia i el seu germà Josep han donat un pas endavant. Ella fa d’interiorista, amb una visió nova, fresca i àgil d’aquest concepte (com ara veurem) i ell, a banda de fer les intal·lacions s’ha especialitzat en la restauració de reixeta i altres elements que posen en valor les coses antigues i els seus materials més nobles.
Habitualment entrevistem en aquesta secció emprenedors que comencen de nou un negoci. Tant necessari com això és conèixer com es fa per mantenir i adaptar un negoci de tants anys en un sector amb tanta competència com és el de la decoració. Què heu fet per avançar en aquests darrers anys de crisi?
El tema decoratiu és molt prescindible. I com que en pots prescindir el canvi que vam notar en els anys de crisi va ser molt gran.
D’aquí va néixer la necessitat d’arribar al concepte de decoració lowcost. Abans de la crisi hi havia un concepte de la decoració diferent, tot havia de durar més temps. La irrupció d’IKEA en aquest sector canvia moltes coses i la gent valora molt l’atractiu visual i de preu.
Aquí neix una altra etapa, tocava adaptar-se.
Atreveix-te a tenir bones idees. La creativitat
Resulta paradoxal que la pràctica totalitat dels estudis, anàlisis i projeccions que es fan parlant del futur laboral de la societat, destaquin LA CREATIVITAT com a destresa i habilitat absolutament necessària i imprescindible, i en canvi en tinguem un concepte tant desdibuixat.
Com que acaba de sortir al mercat aquest petit llibre que he escrit sobre el pensament creatiu, aprofito El Quadern de l’Emprenedor per parlar de la creativitat.
Què és la creativitat?
La creativitat és l’habilitat que tenim les persones de generar noves idees i conceptes a partir de fer associacions i combinacions que ens aporten solucions originals.
És l’art de trobar possibilitats i alternatives i la trobem en qualsevol de les activitats humanes.
Tradicionalment hem associat la condició de “ser creatiu/va” a determinades activitats vinculades a diferents manifestacions de l’art com l’escriptura, la pintura, el dibuix, la música... o bé a l’enginy i l’invent.
Avui sabem que cadascú manifesta la seva creativitat en allò en el que és destre, i li agrada i el motiva.
Espai coworking CO 23
És un negoci familiar que ha transformat l’espai de CP Gràfic en un espai de treball compartit on disposes d’un lloc de treball propi i uns espais compartits i office. Un nou coworking a Vilafranca en un lloc cèntric al carrer General Cortijo núm. 23 (d’aquí el nom del seu logotip). CP Gràfic que funciona des de fa 30 anys, ara ha evolucionat, s’ha adaptat i transformat.
Per què el vostre estudi de disseny gràfic ha evolucionat cap aquí?
La veritat és que va ser fruit d’una casualitat. Ara fa un parell d’anys vam reestructurar el negoci i en fer-ho va quedar un espai lliure. En aquells moments unes noies, amigues dels fills, els calia disposar d’un espai per treballar i van venir al General Cortijo 23.
Quan, fruit dels canvis interns, ens van quedar espais lliures, amb els fills vam valorar que crear un cowoking podia ser una bona solució. Crèiem, i ho creiem ara que hi ha un perfil de professionals que té necessitat d’uns espais, un entorn i una manera de treballar que nosaltres els podem oferir.
La Vertical: escola d’aeris
L’Anna és una jove, emprenedora, dinàmica, inquieta que amb només 25 anys ha aconseguit, ja a hores d’ara, ser la referent de la disciplina de les teles aèries a la comarca. Li agraden les acrobàcies aèries i el món artístic, la dansa i ha decidit posar les seves idees sobre paper i fer de tot això un projecte de vida.
Anna, en quin moment decideixes que el que vols és treballar per tu mateixa?
Vaig començar fent de professora de teles com a hobbie i com a activitat extraescolar a l’escola Montagut. Ben aviat vaig veure que agradava molt i que hi havia molta demanda. De fet jo vaig conèixer les teles quasi per casualitat quan feia INEF i em va agradar tant que tenia necessitat d’ensenyar-ho i transmetre-ho.
I així em vaig anar endinsant en aquest món, aprenent i ensenyant. I quasibé sense adornar-me’n vaig acabar creant la meva pròpia empresa.
Ser freelance
Sovint des d’aquest privilegiat espai parlo de persones que obren un negoci, una botiga o qualsevol altre tipologia d’empresa.
Poques vegades he parlat del “freelance” com a tipologia d’emprenedor i en realitat és una categoria professional que cada cop serà més habitual. El que avui s’anomena “nòmada del coneixement” té molt a veure amb aquest tipus de treball al qual avui dedico el post. Estic parlant de gent autònoma sense una clientela fixa, que ven els seus serveis i el seu coneixement i que fa d’home o dona orquestra en el sentit que toca les tecles de tot el negoci.
Jo mateixa pertanyo a aquesta categoria i com tantes altres formes de treball, té coses molt bones i d’altres de complexes.
Serveixi doncs l’entrada del mes de juliol per aportar alguns suggeriments a aquesta apassionant forma de treball.
1- La clau està en l’especialització i la diferenciació
És ben cert que aquest “consell” podria ser bo per a qualsevol altre tipologia de negoci, però esdevé fonamental en el cas dels freelance. En què pots ser clarament un referent? Per què t’agradaria que els teus clients ideals t’identifiquessin? En què ets realment bo/na? Què fas de diferent respecte a altres professionals competidors teus? Es fa visible a la teva web?
Saber respondre sense dubtar d’aquestes quatre preguntes et permetrà prendre el pols a l’especialització del teu negoci.
Arcanum, el primer escape room de Sant Sadurní d’Anoia
El Joel i el Jonai han obert fa just un mes una sala d’escapisme a Sant Sadurní d’Anoia. Una casa antiga, una vident, el tarot, intriga i terror s’uneixen per fer viure un experiència “de pel·lícula” als intrèpids que s’apuntem a l’Arcanum.
El Joel Valero, veí de la Ràpita, té 20 anys, ha estudiat una FP de grau mig de comerç i màrqueting i fins fa ben poquet treballava en un restaurant.
El Jonai Garcia també té 20 anys i és veí dels Monjos. Va cursar, com el seu soci la mateixa especialitat de formació professional al mateix institut Eugeni d’Ors. Estava fent dual en una oficina com a comercial, el van contractar i també va deixar el seu lloc de treball per obrir aquest negoci.
Sou dos emprenedors joveníssims, d’on us ve la idea?
Érem a classe i ens va sortir la idea després d’anar a fer un escape room.
Anàvem imaginant com ens agradaria tenir el nostre propi escape room.... De mica en mica se’ns anaven acudint proves i històries, ho fèiem mig jugant... Però des d’un inici ja pensàvem en el local, en com serien els espais, la idea era allà i, a poc a poc, vam començar a tirar endavant.
Vam començar a mirar un local als voltants de Nadal. Vam avisar a les feines que marxaríem, ens vam posar a fer obres i el 20 de maig vam inaugurar.
Coopsetània
Coopsetània és l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i el Garraf i neix per fomentar i acompanyar la creació d’empreses d’economia social i cooperativa a l’Alt Penedès i Garraf. El Departament de Treball, Afers socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya va aprovar la seva creació a les nostres comarques a finals de l’any passat en el marc del programa de foment del cooperativisme AraCoop. Ja n’hi ha 11 a tot Catalunya desplegats per diferents comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, Tarragonès, Catalunya Central, Terres gironines, Maresme, Terres de l’Ebre i Vallès Occidental)
M’entrevisto amb els impulsors del projecte del Grup Entrem-hi, Facto Assessors, Actua i La Fura continguts. Avaladors tots ells d’una forma de treballar i d’una manera d’entendre l’economia i les relacions laborals
Per nosaltres és una manera de posar en comú molta de la feina que ja s’està fent durant molts anys a les comarques nostres. Coopsetània té dues seus físiques l’Espai Z a Vilanova i a Vilafranca a Actua. Els qui l’impulsem som Entrem-hi, Actua Facto assessors i la Fura continguts i comptem amb un equip tècnic i un coordinador.
Els nostres objectius són ambiciosos però possibles: Volem ser un punt de referència de totes les empreses del tercer sector i cooperativisme i economia social, volem potenciar la creació de noves iniciatives, atendre 1.000 persones en un any, donar informació i assessorament, i arribar a crear cooperatives a les 2 comarques i aconseguir generar 30 llocs de treball /any.
La Nit de l’empresa de la FEGP. Les virtuts d’una trobada de gent d’empresa
El passat divendres 27 d’abril es va celebrar la Nit de l’empresa de la FEGP. Una nit en que prop de quatre-cents empresaris/es , directius i directives i representants institucionals van ser partíceps de la gala de lliurament dels Premis FEGP 2018 que va reconèixer fins a 18 empreses de les tres comarques del Gran Penedès.
No vol ser aquest un article que narri el que va ocórrer durant l’esdeveniment sinó que vol reflexionar sobre el perquè un acte com aquest és tan multitudinari i, a opinió meva, tan necessari.
He volgut destacar 9 factors (a risc de deixar-me’n algun) que em semblen essencials en una trobada d’aquestes característiques i que fan que any rere any l’èxit de convocatòria sigui tan important.
1- Una acte de reconeixement entre les pròpies empreses del territori i de celebració.
En aquesta ocasió 18 empreses van ser reconegudes bé per la feina feta en temes d’innovació o en el sector turístic, o com a millor iniciativa emprenedora, o com a dona destacada, bé per la seva vinculació en temes ambientals i de sostenibilitat... I el guardó més preuat, el de l’empresa de l’any.
Però el que em sembla més rellevant i alhora gratificant és que són les mateixes empreses del territori (que estan en el jurat dels premis) les que seleccionen aquelles organitzacions mereixedores dels guardons. Podríem dir que és un reconeixement entre iguals i això li dona encara més valor.
També em sembla entranyable que les empreses veïnes d’un mateix entorn geogràfic “felicitin” les seves “empreses col·legues” pels seus 25, 50, 75 o 100 anys.
