La Glòria és una apassionada de les coses de casa i l’organització. En la seva vida personal i professional ha necessitat desenvolupar una gran habilitat organitzadora. A casa seva, quan era petita es dedicaven a fer aixovars i això ja la va introduir en el món de l’ordre de les coses de la llar.
Ara, als seus 58 anys, ha trobat, diu, la feina de la seva vida, convertir-se en organitzadora professional.

El mes de març és, per excel·lència, el mes de les jornades d’orientació pels joves. En molts municipis i escoles s’organitzen jornades i sessions per mostrar-los alternatives i possibilitats per al seu futur professional. I és en aquest marc que s’organitzen també concursos, reptes i presentacions de projectes d’emprenedoria. Lluny els queda a molts d’aquests joves la possibilitat de convertir aquell projecte que han imaginat en una realitat empresarial. Però no és gens estrany que quan preguntem a un jove que ha engegat un negoci d’on va sorgir la idea, molts d’ells recordin un professor/a que els va impulsar a pensar un projecte empresarial, en aquell moment fictici. Aquesta entrada al quadern vol posar en valor la tasca que tants docents fan per impulsar l’emprenedoria dels joves.

L’Ajuntament de Calafell ha organitzat aquest mes de febrer una experiència formativa i enriquidora pels emprenedors del seu municipi. Tan senzill com pujar en un bus que porta pel nom “El bus de les idees”. Un viatge curt, a un municipi veí, Vilafranca del Penedès, per veure cinc experiències d’altres iniciatives i emprenedors. Formació, rapida i àgil en el bus, contactes entre els viatgers, descobriment de detalls d’altres negocis, mirada oberta i encuriosida. Una suma de factors que converteixen “El bus de les idees” en una vivència formativa altament transformadora.
En aquest quadern compartiré alguns dels aprenentatges i descobriments que vam viure.

Enguany fa 10 anys que vaig engegar el meu projecte personal i professional. Vaig treballar durant molt temps a l’Ajuntament de Vilafranca i diferents circumstàncies em van empènyer a prendre la decisió d’emprendre en solitari. No ha estat un camí fàcil, les dificultats que tants emprenedors fan evidents en aquesta mateixa secció, serveixen per descriure la meva pròpia trajectòria. Però encara em sento més identificada quan escolto els motius que empenyen, que motiven, que t’impulsen a innovar, a buscar noves maneres de fer, a trobar reptes... perquè emprendre va d’això: de tenir projectes il·lusionants.

I és precisament aquest el tema que vull tractar avui. Els projectes, siguin personals o professionals articulen la nostra vida. Entenc per projecte petit o gran, una fita a aconseguir d’una certa dificultat. És un projecte per exemple escriure un bloc, o un llibre, però també ho és preparar un viatge o una cursa i  evidentment muntar un negoci. No tenir-ne ens porta a la inacció i moltes vegades al sense sentit.  Els projectes ens donen la força propulsora per engegar tasques i afrontar reptes. Però de què estan fets els projectes?

Tot comença per un “per què”?

De vegades confonem el MOTIU, amb la MOTIVACIÓ. En el meu cas vaig emprendre perquè havia pres la decisió de no seguir treballant a l’Ajuntament (això és el motiu). Em seduïa (i em sedueix avui encara més després de 10 anys) la idea d’ensenyar a emprendre, de donar les eines necessàries perquè una persona pugui transformar les seves idees en projectes concrets i això és una autèntica MOTIVACIÓ. M’apassiona la docència i el coneixement sobre la creativitat.

Podríem fer servir la metàfora de la pólvora i la metxa. El motiu seria la metxa que encén la pólvora de la motivació.

Sabries dir quina és la teva autèntica motivació per a algun dels projectes que tinguis en mans aquest 2019?