Entrevisto la Muna el mateix dia que fa cinc anys que va obrir la seva perruqueria. En tenia 30 aleshores i amb emoció, por i incertesa va donar inici a la seva aventura professional, empresarial i també personal.
Va començar la seva carrera a Torrelles amb 14 anys fent d’ajudanta i després als 16 anys al Txac Txac d’aprenent i posteriorment en altres centres. Sent un enamorament total per la seva professió que la porta a aprendre i evolucionar de forma permanent.
Fundació Más Albornà és una entitat sense afany de lucre que acompanya persones amb discapacitat, trastorn mental i risc d’exclusió social. Ho fan en el seu projecte de vida i els ofereixen els suports que necessiten com ara serveis assistencials (un lloc on viure), també suport domiciliari, centre de dia o un lloc de treball en funció de cadascuna de les persones.
És una entitat arrelada al territori que vol contribuir a construir un territori més just i més socialment responsable.
Des del 2018 el nom de Mas Albornà va del bracet amb el nom de Mallart
Entrevisto l’Anna i la Laia dues germanes, joves emprenedores que he vist néixer i créixer. Escoltar-les, emociona: valors, tradició, somnis, futur, joventut.
L’Anna és biòloga amb una gran passió pel vi i el cava que descobreix arran del seu pare que està en el sector. Ha treballat molts anys fent visites d’enoturisme.
La Laia és estudiant de Medicina i explica que ha crescut envoltada de la cultura del vi i del cava des de ben petita.
Una barreja de curiositat, il·lusió i optimisme és el que em genera passar per davant d’un nou negoci que s’obre. Sempre ha estat així, però ara, després del confinament, i amb la situació que vivim, sento a més una gran admiració per la valentia que demostren els i les emprenedors/es que l’impulsen.
Avui parlo amb el Jordi Bertran, (el responsable de totes les meves compres en electrodomèstics en els darrers 20 anys) una persona extrovertida i afable i amb un gran talent per vendre.
Un gran aficionat a l’esport a córrer, a pedalar, a surfejar, a esquiar. Dit per ell “No sé quin esport no m’agrada, ho faig tot, m’és igual el que sigui...”
Va estar treballant durant 22 anys a la mateixa empresa i allà és on va aprendre l’ofici.
“La persona que no té imaginació, no té ales” Muhammad Ali
El darrer bloc de l’any el vull dedicar a parlar d’una capacitat que tenim tots els humans (alguns l’han entrenat més que d’altres) i que esdevé imprescindible en moments de tanta complexitat com l’actual. Em refereixo a la imaginació. Útil en qualsevol àmbit de les nostres vides i vital en els nostres projectes i negocis.
L’Eduard és un jove emprenedor graduat en ciències de l’esport i fisioteràpia.
Sempre s’ha interessat pels temes relacionats amb la salut vinculats amb l’exercici físic i cada vegada ha anat descobrint la necessitat d’anar una mica més enllà, però cada vegada ha vist més la necessitat de donar un pas més enllà i veure d’una forma més global cada situació personal. Alhora, paradoxalment, en un moment en que a les xarxes hi ha tanta informació sobre temes de salut i esport, veu l’oportunitat de poder-se explicar des del rigor, l’experiència, la proximitat del seu tarannà i des del coneixement que li dona la seva professió. Es tracta no només de donar més informació sinó sobretot de donar bona informació.
L’entrevista d’aquest mes vol donar veu a un negoci local però també a un sector profundament castigat per la pandèmia, la de bars i restaurants. Parlo amb l’Higini Rebollo un dimarts d’octubre, amb el seu bar tancat per les mesures imposades per fer front a la pandèmia i davant de la segona onada que encara avui no està controlada. Parlem per ZOOM en una conversa que es barreja d’il·lusió, de somni trencat, d’impotència i preocupació i alhora de mirada endavant amb valentia. Una valentia recolzada per la seguretat que dóna la professionalitat i el domini d’un ofici i la solidaritat d’amics i amigues i una clientela fidel.
El Quadern de l’emprenedor ja té 8 anys i han passat per aquesta secció un munt de nous projectes empresarials. La majoria són avui empreses consolidades. D’altres s’han quedat en el camí. Sempre ha estat altaveu de les il·lusions i somnis que, qualsevol persona que impulsa un projecte, hi posa al fer-lo néixer. Hem après del que fan els i les emprenedores i emprenedors i hem pres bona nota de les seves recomanacions.