PENEDÈS ECONÒMIC

Em trobo amb l’Àngels Meler i la Lídia i la Montse Català en el seu estudi. Un espai acollidor ple de color, d’ordre i d’obres d’art fetes pels alumnes
L’Àngels m’explica que va començar perquè li ho van demanar, “m’ensenyes a pintar?”… i en una habitació de casa i dues persones va començar aquesta aventura. Després a la carretera de Sant Martí i ara al Balcó de les Clotes.
Avui, amb les seves filles, formades a l’Escola Massana conformen un equip professional i familiar, un esperit que traspua en cada paraula que diuen.
I és que han crescut entre pinzells, com elles mateixes expliquen.

Què és el Pinzell i quines activitats hi feu?
És un estudi d’arts plàstiques on hi fem classes de plàstica i pintura tant per a nens i nenes com per adults.
Les classes són sempre personalitzades segons el nivell i els coneixements de cada alumne. Volem que es diverteixin i que aprenguin mentre desenvolupen la seva creativitat. Però sobretot acompanyem el procés personal de cadascú, això ens sembla clau i és possiblement el que ens fa diferents. El fet de ser vàries professores en el mateix moment fa que puguem estar per tothom i corregir detalls, aconsellar i suggerir.
Partim d’ensenyar la tècnica del dibuix i la pintura, però no parem d’innovar amb tècniques, textures, collage... Els més petits han d’experimentar i comprendre com s’aplica la pintura sobre diferents materials. Sovint això els motiva molt durant tot el curs.
Però hi ha persones que el que volen és pintar a l’oli i això és el que volen aprendre i practicar.
També fem classes de costura i ensenyem a cosir a màquina des de zero. Pot semblar que són coses molt diferents però tenen en comú el fet que totes elles permeten deixar anar la creativitat i són activitats que es fan manualment.

Hi ha un perfil d’alumne? Es repeteix algun patró en els qui volen esdevenir artistes?
La veritat és que cada alumne és diferent, tant per l’edat com per la motivació que els mou. Hi ha pares i mares que porten els fills perquè veuen que tot el dia pinten i ja intueixen que aquesta activitat els agrada molt, hi ha petits que ja ho porten de mena.
D’altres venen perquè a l’escola els ho han recomanat, perquè el/la mestre veu una potencialitat artística en aquell nen o nena.
Hi ha adults que busquen una estona de desconnexió...
La pintura aporta autoestima. Molt sovint sentim expressions del tipus “no hauria dit mai que jo fos capaç de fer això”. Com que és un procés molt conduït, tothom sent que creix i ho aconsegueix.
Aquesta barreja de nivells dóna molta riquesa. Hi ha persones que fa anys i anys que venen. N’hi ha que van venir de petits i en fer-se grans tornen, o exalumnes que porten ara els seus fills. Entre tots formem una gran família.

Actualment hi ha molts estudis que demostren que tant infants com adults hem perdut capacitat d’atenció. Ens costa més mantenir l’atenció en un tema durant un temps llarg sense mirar un mòbil o canviar d’activitat. Ho heu notat això amb el pas dels anys?
La classe dura 2 hores i això vol dir que és un temps llarg en que hi ha d’haver concentració. Tenim la sort que la majoria d’alumnes venen amb molta motivació perquè els agrada. Veiem nens i nenes que són molt moguts i que en canvi aquí mantenen la concentració i atenció durant tota l’estona.
Quan una activitat et motiva i t’il·lusiona s’adquireix aquesta concentració. De fet tant és així que sovint gràcies a aquesta activitat acaben millorant el rendiment o la concentració en d’altres aspectes (milloren la lletra o la presentació dels treballs...).
Tenim també alguns alumnes amb característiques especials i la pintura els ajuda a millorar l’autoestima i a trobar una manera diferent d’expressar-se. La pintura esdevé terapèutica.

Sentint-vos parlar, sembla tot molt fàcil. Però què creieu que és el més complicat de tot això?
És que en realitat no ho és de complicat per nosaltres... tot és molt fluit.
Hem anat creixent mica en mica, i no tenim una aspiració d’anar creixent.
Treballem en grup i ens recolzem una amb l’altra, i això ens dóna sensació d’equip i aporta tranquil·litat.
A l’inici havíem fet publicitat als mitjans de comunicació locals. Però quan preguntàvem a la gent nova que s’apuntava, a través de quin mitjà ens havia conegut, la majoria ho havien fet pel boca orella. Venien arran d’una recomanació. Fa ja anys que no fem publicitat.
Sí que ens recolzem ara amb les xarxes socials. A través d’Instagram i Facebook podem mostrar les obres dels alumnes. És la manera de tenir una mena d’exposició permanent de tot allò que fan.

Com imagineu el Pinzell d’aquí a uns anys?
Ens agradaria poder seguir com fins ara. Com ja t’hem dit no tenim un projecte per créixer. La veritat és que ens sentim molt afortunades, tenim molta gent, ens sentim molt còmodes en l’espai on estem i el mètode que fem servir d’aprenentatge funciona.

Què recomanaríeu a algú que volgués obrir un negoci?
Preparació i ganes de treballar ens sembla que són els elements fonamentals.
Cal també perseverança i esforç per anar fent créixer el projecte i tenir un estil propi.
En el nostre cas, com que hi ha aquesta part d’aprenentatge d’una habilitat, ens sembla clau no només saber dibuixar i pintar sinó tenir l’habilitat de saber-ho ensenyar i corregir.
Però la veritat és que no imaginem una altra manera de treballar que no sigui per compte pròpia. Treballem a casa, fem el nostre horari i tenim una llibertat que no creiem que hauríem pogut tenir treballant per compte d’altri. Però és clar això és molt subjectiu.
Es molt subjectiu.
L’Àngels ens diu: “És la meva vida, sóc feliç de ser aquí”.