PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Rituart, art en paper

 

La Montse ha obert fa poques setmanes un agradable establiment a la plaça de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Color, paper, llibretes, materials...
Una botiga cuidada fins al darrer detall on el paper és el protagonista i la calidesa, l’ordre i la calma t’embolcallen des del primer moment.
L’entrevisto a ella, malgrat no ser un negoci instal·lat al Penedès. La vaig conèixer en una formació per a emprenedors i em va admirar la seva determinació i il·lusió per poder fer de la seva passió per l’art, la seva professió.
Venia de treballar en horaris per torns en una fàbrica i, com tants emprenedors, tenia un somni. Avui la il·lusió i el somni són una realitat.
L’entrevisto asseguda en un bonic tamboret de colors asseguda en una taula plena de papers pintats, de pinzells, de materials que conviden a crear... Sóc a la seva botiga.

Li pregunto, qui és la Montse?
La Montse és la número 10 d’una família d’11 germans. Filla de pare pintor i escultor, restaurador...El pare em deia que tenia molt bon ull per al color. Després del BUP jo volia fer Belles Arts però amb 15 anys em vaig haver de posar a treballar. Però jo sempre volia dibuixar així que, com que treballava, em van deixar apuntar-me a un curs de disseny de moda. La moda m’interessava més aviat poc. Jo el que volia era dibuixar. I aquests estudis m’ho permetien.
Vaig treballar en diferents coses però sempre tenia l’inquietud de fons, dibuixar....Mica en mica em vaig posar també a fer de monitora de lleure especialitzada en manualitats; sempre compaginant-ho amb el treball.
Ara feia molts anys que treballava a la fàbrica. Van fer fora un company i vaig pensar... i jo què faria si m’acomiadessin? Ho tenia claríssim....Belles Arts. Així que vaig pensar que potser no calia esperar que m’acomiadessin i que podia donar algun pas. Amb 42 anys vaig fer la prova d’accés i vaig fer un grau superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa
A banda de fer infinitat de cursos i classes de dibuix...n’he après molt també amb monogràfics de diferents tipus. I un dia descobreixo l’enquadernació dins dels mateixos estudis, i és una tècnica que em captiva molt.

I en quin moment veus la possibilitat de tirar endavant el teu negoci?
La meva il·lusió era poder viure de l’art. De tot el que aprenia a l’Escola d’Art vaig creure que l’enquadernació era la que tenia, possiblement, més sortida comercial. I així vaig començar a imaginar el meu projecte.
Portava 23 anys en una fabrica, sempre amb canvis de torns. Puc dir que físicament el meu cos es va anar espatllant. Tenia mals d’estómac, migranyes, contractures...fins que vaig haver de demanar una baixa. Vaig plantejar a l’empresa si em podien canviar lloc, però no m’ho van acceptar. Així que em va semblar que era el moment de plegar i tirar endavant el meu projecte de vida, la meva il·lusió de tota la vida. I aquí estic.

Així doncs, explica’ns què és Riutart ? (el nom de la botiga)...
És com una criatura....és el meu fillet. (m’ho diu amb la mateixa tendresa que una mare parla del seu nadó)
La idea és portar a terme el que jo sé fer i he après d’art en les diferents disciplines, però, sobretot, en l’enquadernació.
M’he centrat en el tema del paper. És art en paper. Tot el que faig i venc se suporta, en algun punt, en el paper. Vaig fer aquesta opció per no dispersar-me.
M’agradaria, a través de la meva botiga, poder transmetre tots els beneficis que m’ha donat a mi l’art...d’una banda hi ha una funció estètica, ajuda a fer més bonics els entorns. ( jo a casa tinc pintada una paret amb un bosc de faig ), però també té un benefici de benestar l’art.

Què hi trobem a la botiga que ens pugui aportar una i altra cosa.
Doncs per transmetre el que jo sé fer: tinc un espais de tallers per a adults i petits, on faig diferents tallers tot sovint. Alguns són de tècniques d’enquadernació, d’altres de manualitats i art en paper, iniciació a l’aquarel·la, al zentangle...
I per omplir les cases d’art estèticament venc el producte elaborat . Llibretes, marcs de paper, objectes de decoració... tot el que venc a la botiga està fet a mà. I també venc exactament el mateix material que jo faig servir per a les meves creacions.

Què és el que t’ha resultat més difícil per arribar fins aquí?
Per mi ha estat, i és, donar-me a conèixer, i que el públic sàpiga exactament què és el que ofereixo. Perquè es una botiga taller diferent de qualsevol cosa que hagis vist. Si hagués obert una sabateria doncs tothom sabria que venc sabates....La meva botiga és diferent de tot...i això és una avantatge, però també és un inconvenient.
L’altra dificultat és l’administració del temps. He de produir tot el que tinc a la botiga, fer les gestions, tenir la botiga oberta i encarregar-me de tota la difusió, i això no és fàcil.
He prioritzat fer producte i em cal fer més esforç de difusió. Penjo tot el que faig a Facebok i Instagram i he fet arribar publicitat a alguns llocs del municipi.

Si mires a cinc anys vista, on et veus?
Doncs m’imagino amb algú que m’ajudi, que puguem ser dues persones a la botiga.
I també voldria poder tenir molt més material disponible...tot el que jo faig servir ho tinc a la venda .
I una altra cosa que m’agradaria és tenir més material d’altres artistes. Tenir una espai d’exposició gratuït per a tots els artistes. Vol ser la meva contribució al món de l’art i a totes les persones que s’hi dediquen.

Què li recomanaries a algú que vulgui obrir el seu negoci?
Que em vingui a veure quan vulgui.
Que es formi, que faci tota la formació que pugui i, si és de la zona i li pot servir d’alguna cosa, li explicaré la meva experiència.
Però també li diria que no es preocupi si la idea no està ben definida... això es com fer de mare i a mesura que creix el fill vas redirigint l’educació.

Que es el mes bonic de tot el procés que has viscut?
La primera és que m’he curat sense fer res, ja no tinc migranyes, no tinc mal d’estomac...
L’economia no va prou bé de moment però la salut també és or.
Però estic tant contenta també de la gent que estic trobant... hi ha tanta generositat.
Estic convençuda que com que el que faig ho faig amb el cor, la gent em respon amb el cor.

   

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- Cal aprofitar les tendències del mercat ,i avui hi ha una clara tendència a les coses fetes a mà.
2- És més fàcil vendre quan aconseguim que els nostres clients visquin una experiència. Rituart ven però també ensenya
3- De vegades pensem que només fem comunicació a través de la publicitat però cada detall de decoració o de servei són elements també de comunicació.
4- La il·lusió, la passió i l’amor per allò donen valor i sentit a allò que ofereixes.



0
0
0
s2smodern