PENEDÈS ECONÒMIC

Entrevistem la Sílvia Giralt.

La Cistelleria Giralt va néixer al segle S. XIX folrant d’espart les bótes de vi que es portaven a Amèrica per protegir-les. Posteriorment es  van dedicar a fer escombres, a la fàbrica van arribar a ser més de 40 treballadors. El negoci va seguir junt amb la botiga que inicialment venia productes molt relacionats amb la pagesia. La mare de la Sílvia mica en mica la va anar ampliant i diversificant amb productes relacionats no només  amb l’agricultura sinó també amb la decoració. La Cistelleria fa un pas endavant quan s’amplia al mateix carrer Hermenegild Clascar i obra una nova botiga específicament de decoració.

La Sílvia i el seu germà Josep han donat un pas endavant. Ella fa d’interiorista, amb una visió nova, fresca i àgil d’aquest concepte (com ara veurem) i ell, a banda de fer les intal·lacions s’ha especialitzat en la restauració de reixeta i altres elements que posen en valor les coses antigues i els seus materials més nobles.

Habitualment entrevistem en aquesta secció emprenedors que comencen de nou un negoci. Tant necessari com això és conèixer com es fa per mantenir i adaptar un negoci de tants anys en un sector amb tanta competència com és el de la decoració. Què heu fet per avançar en aquests darrers anys de crisi?

El tema decoratiu és molt prescindible. I com que en pots prescindir el canvi que vam notar en els anys de crisi va ser molt gran.

D’aquí va néixer la necessitat d’arribar al concepte de  decoració lowcost. Abans de la crisi hi havia un concepte de la decoració diferent, tot havia de durar més temps. La irrupció d’IKEA en aquest sector canvia moltes coses i la gent valora molt l’atractiu visual i de preu. 

Aquí neix una altra etapa, tocava adaptar-se.

Com es fa per competir o conviure amb models de negoci  com els d’ IKEA?

Doncs buscant molt a l’hora de comprar les peces que trobaràs a la botiga. Busques peces atractives i alhora que tinguin un preu atractiu. Hi ha una doble feina. Buscar alguna cosa  poc comú i que generi interès i alhora que el preu sigui també interessant.

I quan ja tens el producte toca també evolucionar amb el servei, que és precisament el que les grans marques no poden donar.

El servei ha  anat evolucionant. Sempre s’ha valorat molt un bon servei però li hem donat un tomb una mica diferent.

M’adapto del tot al que em demana el client. Si és un servei  integral perfecte, i si en vol només una part també... jo no pressiono.

Les clientes i els clients entren perquè han vist un producte diferent i un cop dins ja es feina meva d’ajudar-lo a crear un espai personal a casa sense que costi molts diners.

La compra online pot substituir l’acció de comprar el producte i per això  aquesta fórmula és morta pel meu sector. No tinc altre camí que afegir aquest servei d’aconsellar i d’ajudar els clients a crear espais bonics a casa seva. I això ho faig tant si es queden una simple espelma com altres elements més complerts. La fórmula sempre és la mateixa.

Fem proves a la casa de les clientes per veure com podem crear espais amb personalitat, de vegades a partir d’una simple espelma...

Ets una persona molt activa i amb molt bona feina a les xarxes socials, especialment a Instagram. Quina influència han tingut en l’evolució del negoci?

Per mi ha estat bàsic. Una cosa tant senzilla com és donar a conèixer el que fas. De vegades gent que tens ben propera desconeix què fas més enllà de la venda del producte de la botiga.

Jo he fet servir una estratègia des de la sinceritat, de compartir el dia a dia de la botiga. Això fa veure que igual venc una espelma que decoro un racó, a Vilafranca o a Barcelona.

Les xarxes m’han permès fer pedagogia del que faig i la gent aprèn un nou concepte de la decoració.

Però al picar molta pedra, cal ser  molt constant, els clients/tes no et descobreixen en un post, és la feina del dia a dia que va explicant qui ets i com ho fas.

Hi ha dues coses que tinc molt en compte, no penjo mai res que no sigui meu ni dic mai cap mentida...

Si ho penjo és que ho tinc i si penjo una foto d’una cosa és una veritat.

Aquesta presència tan activa a les xarxes ha generat una nova comunició amb els clients, ens facilita molt la feina, poden preguntar, encarregar i comprar. Hi ha qui em passa una fotografia i em fa alguna pregunta. La pregunta és la meva porta d’entrada a poder-li oferir moltes coses. Encara que no desencadeni en una compra en aquell moment, és més que possible que el client torni.

Quin és el perfil de la gent que ve a la teva botiga

Majoritàriament són dones, d’edat entre 35 a 65 anys que té inquietuds culturals, que esta pendent de les tendències, que sap coses, és gent curiosa i sense un perfil econòmic determinat, tinc gent de tot i de tots els nivells.

Jo sempre faig pedagogia de  que  el pressupost no ha de ser un pal a la roda, de vegades el pressupost és una barrera i no vull.

Què és el mes difícil del teu negoci?

Mantenir una constància de venda. No saps mai com anirà i no té a veure amb l’estacionalitat...

I de cara al futur quins projectes tens?

Estic treballant molt amb la idea dels  Pop up star que són els  intercanvis amb altres botigues d?altres sectors i durant un dia els meus productes es poden trobar per exemple en una pastisseria.

Això pot anar molt bé per aprofitar moments mes fluixos.

Vull també consolidar el tema de les proves a casa del client. Aquí es pot avançar encara molt i que la gent perdi la por que si no agrada i no compren res no passa res.

Amb tota la teva experiència què recomanaries a la gent que comença un nou negoci?

Que el que faci ho visqui amb molta passió, que li surti de l’anima, que cregui molt en el que fa i que no deixi de pensar en com ho pot fer millor.

El dia que deixes de pensar i ho dones per fet, has fet un pas enrere, no et pots permetre el luxe.